Ilercavònia - Canvis recents [ca]

Ports de Tortosa-Beseit

2009-11-23T01:17:49Z

←Versió més antiga		Revisió de 01:17, nov 23, 2009
(Hi ha una revisió intermèdia)
Línia 1:		Línia 1:
-	#REDIRECT [[Port de Tortosa-Beseit]]	+	#REDIRECT [[massís dels Ports]]

Hortells

2009-11-23T01:03:28Z

←Versió més antiga		Revisió de 01:03, nov 23, 2009
Línia 1:		Línia 1:
-	[[Image:Localització de Morella.svg\|thumb\|150px\|right]]
	'''Hortells''', sovint grafiat ''Ortells'', és un poble del municipi de [[Morella]], al qual es va agregar el 1976. Els seus habitants són anomenats hortellans.		'''Hortells''', sovint grafiat ''Ortells'', és un poble del municipi de [[Morella]], al qual es va agregar el 1976. Els seus habitants són anomenats hortellans.

Línia 5:		Línia 4:

	La seua població el 2006 era de 42 habitants.		La seua població el 2006 era de 42 habitants.
-
	[[Categoria:Morella]]		[[Categoria:Morella]]

Villores

2009-11-23T00:58:14Z

←Versió més antiga		Revisió de 00:58, nov 23, 2009
Línia 10:		Línia 10:
	'''Villores''' és un [[municipi]] de la comarca dels [[Ports]] de Morella.		'''Villores''' és un [[municipi]] de la comarca dels [[Ports]] de Morella.

-	El 2007 comptava amb una cinquantena d'habitants. La població es concentrava sobretot en la segona i tercera edats i nom´s hi havia una xiqueta en edat d'anar a escola, que el bus escolar recollia passat [[Palanques]] i [[Ortells]] per dixar a [[Forcall]].	+	El 2007 comptava amb una cinquantena d'habitants. La població es concentrava sobretot en la segona i tercera edats i només hi havia una xiqueta en edat d'anar a escola, que el bus escolar recollia passat [[Palanques]] i [[Ortells]] per deixar a [[Forcall]].

	El poble de Villores ha viscut tradicionalment de l'agricultura i de la confecció d'espardenyes.		El poble de Villores ha viscut tradicionalment de l'agricultura i de la confecció d'espardenyes.

-	Les relacions de mercat s'han tingut principalment amb [[Forcall]] i, en un terme superior, amb [[Morella]]. S'ha de tindre en compte la emigració de força veïns del poble cap a [[Castelló de la Plana]] i cap a les rodalies de [[Barcelona]].	+	Les relacions de mercat s'han tingut principalment amb [[Forcall]] i, en un terme superior, amb [[Morella]]. S'ha de tindre en compte l'emigració de força veïns del poble cap a [[Castelló de la Plana]] i cap a les rodalies de [[Barcelona]].

	{{municipis dels Ports}}		{{municipis dels Ports}}

Morella

2009-11-23T00:57:13Z

Nuclis de població:

←Versió més antiga		Revisió de 00:57, nov 23, 2009
Línia 18:		Línia 18:
	=== Nuclis de població ===		=== Nuclis de població ===
	* Morella		* Morella
-	* La Bespa	+	* la Bespa
-	* Els Castellons	+	* els Castellons
	* [[Xiva de Morella]]		* [[Xiva de Morella]]
	* Primera del riu		* Primera del riu
	* Font d'En Torres		* Font d'En Torres
	* [[Herbeset]]		* [[Herbeset]]
-	* Segunda del riu	+	* Segona del riu
	* Muixacre		* Muixacre
-	* Els Llivis	+	* els Llivis
	* Coll i Moll		* Coll i Moll
	* Morella la Vella		* Morella la Vella
-	* Ortells	+	* [[Hortells]]
	* [[La Pobla d'Alcolea]]		* [[La Pobla d'Alcolea]]
-	* La Roca	+	* la Roca
-	* Vallivana	+	* [[Vallivana]]

	=== Localitats limítrofes ===		=== Localitats limítrofes ===

Vallivana

2009-11-23T00:56:20Z

←Versió més antiga		Revisió de 00:56, nov 23, 2009
Línia 1:		Línia 1:
-	[[Image:Localització de Morella.svg\|thumb\|150px\|right]]	+	El '''santuari de la Mare de Déu de Vallivana''', patrona de [[Morella]], està situat a 25 km al sud-est d'esta ciutat.
-	'''Vallivana''' és un poble del municipi de [[Morella]].

		+	El conjunt del santuari, compost de l'església, un hostal (gòtic) i d'altres dependències (10 h [1981]; 651 m alt), és a la dreta de la [[rambla de Vallivana]] (afluent de capçalera de la [[rambla de Cervera]], que neix al vessant meridional de la [[serra de Xiva]] i que rep els noms de ''barranc de la Carcellera'' i de ''Cap del Terme''), vora la carretera de [[Vinaròs]] a [[Morella]].
		+
		+	L'església és d'una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l'altar major, darrere del qual hi ha el cambril. La imatge és petita, de terra cuita, probablement del s XIV. El santuari actual va ser construït al començament del segle XIX (inaugurat el 1838), però ja al s XIV hi havia una capella per a allotjar-hi la imatge de la Mare de Déu. L'expansió de la devoció a la Mare de Déu de Vallivana, i l'inici de les festes que li són dedicades, tenen l'origen en un vot de la ciutat de Morella amb motiu de la pesta del 1672. Cada sis anys la imatge és traslladada a peu a Morella, on se celebren les festes del Sexenni.
	[[Categoria:Morella]]		[[Categoria:Morella]]

Beseit

2009-11-21T19:41:16Z

Monuments i llocs d'interès:

←Versió més antiga		Revisió de 19:41, nov 21, 2009
Línia 14:		Línia 14:

	== Monuments i llocs d'interès ==		== Monuments i llocs d'interès ==
-	* Pel seu terme municipal hi passen els trams alts dels rius [[Riu Matarranya\|Matarranya]], [[Ulldemó]] i [[Algars]], que juntament amb els boscos, conglomerats i serres, conformen paisatges muntanyosos de gran bellesa i espectaculariat.	+	* Pel seu terme municipal hi passen els trams alts dels rius [[Riu Matarranya\|Matarranya]], [[Riu d'Ulldemó\|Ulldemó]] i [[Algars]], que juntament amb els boscos, conglomerats i serres, conformen paisatges muntanyosos de gran bellesa i espectaculariat.
	* '''Església de Sant Bartolomeu''' i ermita de Santa Anna.		* '''Església de Sant Bartolomeu''' i ermita de Santa Anna.
	* '''Cova de la Fenellosa''' (pintures d'art rupestre). Declarades com a Monument.		* '''Cova de la Fenellosa''' (pintures d'art rupestre). Declarades com a Monument.

Riu d'Ulldemó

2009-11-21T19:40:19Z

←Versió més antiga		Revisió de 19:40, nov 21, 2009
Línia 1:		Línia 1:
-	El '''riu d'Ulldemó''' és un curs d'aigua dels [[ports de Beseit]], entre el [[Matarranya]] i el [[Baix Ebre]]	+	El '''riu d'Ulldemó''' és un curs d'aigua dels [[ports de Beseit]], entre el [[Matarranya]] i el [[Baix Ebre]].

		+	El curs d'aigua neix al vessant occidental del [[Mont Caro]], dins el terme de [[Roquetes]] (Baix Ebre). La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol.
		+
		+	Després de passar a llevant del poble de [[Beseit]] (comarca del Matarranya) s'uneix al seu col·lector, dins el terme del municipi.
		+
		+	== Enllaços externs ==
		+	* [http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Ulldem%C3%B3 Viquipèdia]
	[[Categoria:Ports de Beseit]]		[[Categoria:Ports de Beseit]]

Sant Jaume d'Enveja

2009-11-21T19:35:05Z

←Versió més antiga		Revisió de 19:35, nov 21, 2009
Línia 3:		Línia 3:
	\|bandera = svg		\|bandera = svg
	\|gentilicis = Santjaumero, santjaumera		\|gentilicis = Santjaumero, santjaumera
		+	\|superfície = 60,78
		+	\|altitud = 7
		+	\|població = 3479
		+	\|any_cens = 2008
	\|fundació = 23 de juny de 1978<br>(Segregació de [[Tortosa]])		\|fundació = 23 de juny de 1978<br>(Segregació de [[Tortosa]])
	\|partit_judicial = Amposta		\|partit_judicial = Amposta
	\|lat = 40.7039917		\|lat = 40.7039917
	\|long = 0.7173735		\|long = 0.7173735
		+	\|entitats = 3
	}}		}}
-		+	'''Sant Jaume d'Enveja''', històricament i popularment anomenat també '''''l'Enveja''''', és un municipi de la comarca del [[Montsià]], al [[delta de l'Ebre]]. Inclou l'[[entitat municipal descentralitzada]] dels [[els Muntells\|Muntells]] i part del nucli de [[Balada]].
-	'''Sant Jaume d'Enveja''', històricament i popularment anomenat també '''''l'Enveja''''', és un municipi de la comarca del [[Montsià]], al [[delta de l'Ebre]].

	== Vegeu també ==		== Vegeu també ==
		+	{\|
		+	\| valign="top" \|
	* [[Platja de l'Alfacada]]		* [[Platja de l'Alfacada]]
	* [[l'Alfacada]]		* [[l'Alfacada]]
Línia 52:		Línia 59:
	* [[Maset de Lorente]]		* [[Maset de Lorente]]
	* [[Calaix de Mar]]		* [[Calaix de Mar]]
		+	\| valign="top" \|
	* [[Partida del Marquès de Tamarit]]		* [[Partida del Marquès de Tamarit]]
	* [[lo Masroig]]		* [[lo Masroig]]
Línia 92:		Línia 100:
	* [[Mas de Villòria]]		* [[Mas de Villòria]]
	* [[Caseta del Viscarro]]		* [[Caseta del Viscarro]]
		+	\|}
		+
		+	== Enllaços externs ==
		+	* [http://www.santjaume.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
		+	* [http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=6&V0=1&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V1=43902&VOK=Confirmar Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
		+	* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_d%27Enveja Viquipèdia]

	{{municipis del Montsià}}		{{municipis del Montsià}}

Mas de Barberans

2009-11-21T19:19:34Z

←Versió més antiga		Revisió de 19:19, nov 21, 2009
Línia 1:		Línia 1:
	{{Infotaula del municipi ilercavó\|de \|Mas de Barberans\|del \|Montsià\|		{{Infotaula del municipi ilercavó\|de \|Mas de Barberans\|del \|Montsià\|
	\|gentilicis = Masover, masovera		\|gentilicis = Masover, masovera
		+	\|superfície = 78,8
		+	\|altitud = 348
		+	\|població = 676
		+	\|any_cens = 2008
	\|partit_judicial = Amposta		\|partit_judicial = Amposta
	\|lat = 40.7347593		\|lat = 40.7347593
	\|long = 0.3733965		\|long = 0.3733965
	}}		}}
-		+	'''Mas de Barberans''', que també havia estat anomenat ''el Vilar de Santa Maria'', és un municipi de la comarca del [[Montsià]]. Forma part del [[Parc Natural dels Ports]].
-	'''Mas de Barberans''', que també ha estat anomenat ''el Vilar de Santa Maria'', és un municipi de la comarca oficial del [[Montsià]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.masdebarberans.net Web de l'Ajuntament]		* [http://www.masdebarberans.net Web de l'Ajuntament]
		+	* [http://www.idescat.cat/territ/basicterr?TC=3&V0=1&PDF=FALSE&V1=43077 Fitxa municipal Idescat]
		+	* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_de_Barberans Viquipèdia]

	{{municipis del Montsià}}		{{municipis del Montsià}}

Godall

2009-11-21T19:09:51Z

←Versió més antiga		Revisió de 19:09, nov 21, 2009
Línia 3:		Línia 3:
	\|bandera = svg		\|bandera = svg
	\|gentilicis = Godallenc, godallenca		\|gentilicis = Godallenc, godallenca
		+	\|superfície = 33,62
		+	\|altitud = 168
		+	\|població = 836
		+	\|any_cens = 2008
	\|partit_judicial = Amposta		\|partit_judicial = Amposta
	\|lat = 40.6554386		\|lat = 40.6554386
	\|long = 0.4687304		\|long = 0.4687304
	}}		}}
		+	'''Godall''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Montsià]].
		+
		+	== Enllaços externs ==
		+	* [http://www.godall.altanet.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
		+	* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43068 Fitxa municipal Idescat]
		+	* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Godall Viquipèdia]

	{{municipis del Montsià}}		{{municipis del Montsià}}

Alcanar

2009-11-21T19:03:23Z

←Versió més antiga		Revisió de 19:03, nov 21, 2009
Línia 12:		Línia 12:
	\|altitud = 72		\|altitud = 72
	\|codi_postal = 43530		\|codi_postal = 43530
-	\|població = 10.510	+	\|població = 10510
	\|any_cens = 2008		\|any_cens = 2008
	\|web = [http://www.alcanar.cat/ alcanar.cat]		\|web = [http://www.alcanar.cat/ alcanar.cat]
Línia 18:		Línia 18:
	\|long = 0.4811905		\|long = 0.4811905
	}}		}}
-
	'''Alcanar''' és un municipi del [[Montsià]], situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el [[País Valencià]]. Dins del terme hi ha el nucli costaner de [[les Cases d'Alcanar]]. Altres nuclis són ''la Selleta'' i Alcanar-Platja.		'''Alcanar''' és un municipi del [[Montsià]], situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el [[País Valencià]]. Dins del terme hi ha el nucli costaner de [[les Cases d'Alcanar]]. Altres nuclis són ''la Selleta'' i Alcanar-Platja.

Freginals

2009-11-21T19:01:26Z

←Versió més antiga		Revisió de 19:01, nov 21, 2009
Línia 5:		Línia 5:
	\|fotografia_descripció = Vista de Freginals		\|fotografia_descripció = Vista de Freginals
	\|gentilicis = Freginalenc, freginalenca		\|gentilicis = Freginalenc, freginalenca
		+	\|superfície = 17,59
		+	\|altitud = 126
		+	\|població = 449
		+	\|any_cens = 2008
	\|fundació = 1844<br>(Segregació d'[[Ulldecona]])		\|fundació = 1844<br>(Segregació d'[[Ulldecona]])
	\|partit_judicial = Amposta		\|partit_judicial = Amposta
Línia 10:		Línia 14:
	\|long = 0.5207712		\|long = 0.5207712
	}}		}}
		+	'''Freginals''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Montsià]].
		+
		+	== Personatges il·lustres ==
		+	* Jurista [[Joan Martí i Miralles]]
		+
		+	== Enllaços externs ==
		+	* [http://www.ajuntamentdefreginals.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
		+	* [http://www.idescat.es/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43062 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
		+	* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Freginals Viquipèdia]

	{{municipis del Montsià}}		{{municipis del Montsià}}

Ulldecona

2009-11-21T18:35:35Z

←Versió més antiga		Revisió de 18:35, nov 21, 2009
Línia 3:		Línia 3:
	\|gentilicis = Ulldeconenc, ulldeconenca		\|gentilicis = Ulldeconenc, ulldeconenca
	\|gentilicis2 = Faldut, falduda		\|gentilicis2 = Faldut, falduda
		+	\|superfície = 126,88
		+	\|altitud = 133
		+	\|població = 6987
		+	\|any_cens = 2008
	\|partit_judicial = Amposta		\|partit_judicial = Amposta
	\|lat = 40.5973626		\|lat = 40.5973626
	\|long = 0.4428432		\|long = 0.4428432
	}}		}}
-	'''Ulldecona''' és una vila i municipi de la comarca del [[Montsià]]. Té 126,88 quilòmetres quadrats i 6.566 habitants (2007). La localitat és molt coneguda per les seues pedreres i per la representació de la Passió que s'hi organitza.	+	'''Ulldecona''' és una vila i municipi de la comarca del [[Montsià]]. Té 126,88 quilòmetres quadrats i 6.987 habitants (2008). La localitat és molt coneguda per les seues pedreres i per la representació de '''la Passió''' que s'hi organitza.

	== Monuments i llocs d'interès ==		== Monuments i llocs d'interès ==

La Sénia

2009-11-21T18:32:26Z

←Versió més antiga		Revisió de 18:32, nov 21, 2009
Línia 3:		Línia 3:
	\|escut = svg		\|escut = svg
	\|gentilicis = Senienc, senienca		\|gentilicis = Senienc, senienca
		+	\|superfície = 108,41
		+	\|altitud = 269
		+	\|població = 6225
		+	\|any_cens = 2008
	\|partit_judicial = Amposta		\|partit_judicial = Amposta
	\|lat = 40.633388		\|lat = 40.633388
	\|long = 0.2853313		\|long = 0.2853313
	}}		}}
-		+	'''La Sénia''' és una vila i [[municipi]] de la comarca del [[Montsià]] situat al límit amb el [[País Valencià]].
-	'''La Sénia''' és una vila i municipi de la comarca del [[Montsià]] situat al límit amb el País Valencià. Segons dades de 2006 la seua població era de 5.976 habitants.

	Des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, la Sénia ha estat coneguda pel seu gran nombre de fàbriques del moble.		Des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, la Sénia ha estat coneguda pel seu gran nombre de fàbriques del moble.

-	==Etimologia==	+	== Etimologia ==
	El nom prové de l'idioma àrab ''saniya'' (molí fariner), passat a la forma romanç ''azenia'' a l'Edat Mitjana. La localitat comparteix el nom amb el [[riu de la Sénia]], que travessa el municipi.		El nom prové de l'idioma àrab ''saniya'' (molí fariner), passat a la forma romanç ''azenia'' a l'Edat Mitjana. La localitat comparteix el nom amb el [[riu de la Sénia]], que travessa el municipi.

-	==Història==	+	== Història ==
	Mitjançant restes materials d'èpoques prehistòriques s'ha documentat la presència de pobladors. La zona ha estat ocupada des de temps remots. Les pintures rupestres de la cova dels Rosegadors i de la cova de la Tenalla són els testimoniatges d'un nomadisme estacional de petits grups d'humans. En aquestes [[Art llevantí\|pintures llevantines]] s'observa la fauna de l'època, es distingeixen tipus socials (bruixots, caçadors, ballarins), i elements de la indumentària masculina i femenina, així com escenes d'activitats recol·lectores de mel, de pràctiques propiciatòries per a la cacera i de selecció d'animals.		Mitjançant restes materials d'èpoques prehistòriques s'ha documentat la presència de pobladors. La zona ha estat ocupada des de temps remots. Les pintures rupestres de la cova dels Rosegadors i de la cova de la Tenalla són els testimoniatges d'un nomadisme estacional de petits grups d'humans. En aquestes [[Art llevantí\|pintures llevantines]] s'observa la fauna de l'època, es distingeixen tipus socials (bruixots, caçadors, ballarins), i elements de la indumentària masculina i femenina, així com escenes d'activitats recol·lectores de mel, de pràctiques propiciatòries per a la cacera i de selecció d'animals.

La Galera

2009-11-21T18:28:16Z

←Versió més antiga		Revisió de 18:28, nov 21, 2009
Línia 3:		Línia 3:
	\|bandera = svg		\|bandera = svg
	\|gentilicis = Galerenc, galerenca		\|gentilicis = Galerenc, galerenca
		+	\|superfície = 27,47
		+	\|altitud = 120
		+	\|població = 851
		+	\|any_cens = 2008
	\|partit_judicial = Amposta		\|partit_judicial = Amposta
	\|lat = 40.6810158		\|lat = 40.6810158
	\|long = 0.4626295		\|long = 0.4626295
	}}		}}
		+	'''La Galera''' és una vila i [[municipi]] de la comarca del [[Montsià]]. L'any 1828 se'n va desagregar [[Santa Bàrbara]] i el 1857 [[Masdenverge]].
		+
		+	== Esdeveniments ==
		+
		+	La localitat organitza la '''Fira Internacional de la Terrissa i la Ceràmica''' que té lloc des del 1993.
		+
		+	== Monuments i llocs d'interès ==
		+	* '''Torre medieval''', s. XIV.<ref> ''Guia d'arquitectura de la Demarcació de l'Ebre''; Antoni López i Daufí; pàg. 98; Ed. COAC-Demarcació de l'Ebre; Imp. Sistemes Comunicació Gràfica; ISBN: 84-88258-62-3.</ref>
		+	* '''Casa de la Vila''', 1906. Obra de l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà.
		+
		+	== Notes i referències ==
		+	<references/>
		+
		+	== Enllaços externs ==
		+	* [http://www.galera.altanet.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
		+	* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43063 Fitxa municipal Idescat]
		+	* [http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Galera Viquipèdia]

	{{municipis del Montsià}}		{{municipis del Montsià}}

Santa Bàrbara

2009-11-21T18:13:32Z

←Versió més antiga		Revisió de 18:13, nov 21, 2009
Línia 4:		Línia 4:
	\|bandera = svg		\|bandera = svg
	\|gentilicis = Planer, planera		\|gentilicis = Planer, planera
		+	\|superfície = 28,15
		+	\|altitud = 79
		+	\|població = 3965
		+	\|any_cens = 2008
	\|fundació = 1828<br>(Segregació de [[la Galera]])		\|fundació = 1828<br>(Segregació de [[la Galera]])
	\|partit_judicial = Amposta		\|partit_judicial = Amposta
Línia 9:		Línia 13:
	\|long = 0.4922784		\|long = 0.4922784
	}}		}}
		+	'''Santa Bàrbara''', antigament anomenat '''la Plana de Montsià''', és una vila i [[municipi]] de la comarca del [[Montsià]]. Situat en terreny pla, a la dreta del riu [[Ebre]], les seves terres són conegudes com camp de [[Tortosa]]. El cultiu majoritari són les [[olivera\|oliveres]]. Al poble existeixen dues cooperatives que s'encarreguen d'elaborar i distribuir l'oli que produeixen. La seva indústria més important però és la fabricació de mobles.
		+
		+	Els seus primers habitants són a partir de la Guerra de Successió de 1714, a l'entorn de l'ermita de Santa Bàrbara. El 1828 es va independitzar del municipi de [[la Galera]], per reial decret de Ferran VII.
		+
		+	== Enllaços externs ==
		+	* [http://www.santabarbara.cat/ Pàgina web de l'Ajuntament]
		+	* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43138 Fitxa municipal Idescat]
		+	* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_B%C3%A0rbara Viquipèdia]

	{{municipis del Montsià}}		{{municipis del Montsià}}

Museu Nacional d'Art de Catalunya

2009-11-21T18:02:43Z

←Versió més antiga		Revisió de 18:02, nov 21, 2009
Línia 6:		Línia 6:

	La secció d'art gòtic acull la taula central i la predela del retaule de la ''Mare de Déu de la cadernera'', que Pere Serra va pintar per a la [[catedral de Tortosa]]. Estes peces provenen de la col·lecció de l'empresari Lluís Plandiura.		La secció d'art gòtic acull la taula central i la predela del retaule de la ''Mare de Déu de la cadernera'', que Pere Serra va pintar per a la [[catedral de Tortosa]]. Estes peces provenen de la col·lecció de l'empresari Lluís Plandiura.
		+
		+	A més a més el MNAC disposa entre els seus fons d'un motlle de pedra del segle X destinat a l'elaboració d'articles d'orfebreria. La peça va ser descoberta el juny de 1900 al barri de [[Remolins]] de Tortosa i cap al 1951 va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Turtuxa

2009-11-21T17:58:29Z

←Versió més antiga		Revisió de 17:58, nov 21, 2009
Línia 1:		Línia 1:
-	'''Turtuxa''' va ser una ciutat andalusí que correspon a l'actual [[Tortosa]]. Juntament amb Lleida constituïa el nucli urbà musulmà més important de [[Catalunya]]. Comptava amb una mesquita de cinc naus ubicada als terrenys de l'actual [[catedral de Tortosa\|catedral]] gòtica, alcassaba, banys públics, mercats i unes drassanes on es construïen embarcacions amb la fusta de pi roig del [[port de Tortosa-Beseit]] atesa la seua qualitat, gruix i longitud, que els feia especialment útils per als pals de les veles, així com per a bigues dels sostres com les de la mateixa mesquita de Còrdova.	+	'''Turtuxa''' va ser una ciutat andalusí que correspon a l'actual [[Tortosa]]. Juntament amb Lleida constituïa el nucli urbà musulmà més important de [[Catalunya]]. Comptava amb una mesquita de cinc naus ubicada als terrenys de l'actual [[catedral de Tortosa\|catedral]] gòtica, alcassaba, banys públics, mercats i unes drassanes on es construïen embarcacions amb la fusta de pi roig del [[massís dels Ports\|port de Tortosa-Beseit]] atesa la seua qualitat, gruix i longitud, que els feia especialment útils per als pals de les veles, així com per a bigues dels sostres com les de la mateixa mesquita de Còrdova.

	El període d'ocupació musulmana s'establix entre l'any 713-717 i el desembre del 1148, quan la ciutat va ser conquerida per les tropes del comte [[Ramon Berenguer IV]], dels Montcada, de la [[República de Gènova]] i per les de l'[[orde del Temple]].		El període d'ocupació musulmana s'establix entre l'any 713-717 i el desembre del 1148, quan la ciutat va ser conquerida per les tropes del comte [[Ramon Berenguer IV]], dels Montcada, de la [[República de Gènova]] i per les de l'[[orde del Temple]].

-	En l'actualitat la localitat compta amb diversos vestigis de l'època. Els banys vells van ser redescoberts l'any 2005 al [[barri de Sant Jaume]] baix del [[castell de la Suda]] (antiga alcassaba), mentre que els banys nous, que ja eren coneguts, han estat parcialment transformats en una cafeteria. A la planta baixa de la [[biblioteca Marcel·lí Domingo]] es poden visitar les restes d'una illa de cases amb una via de trànsit dels segles XII-XIII. La [[catedral de Tortosa]] exposa en les seues sales museogràfiques una arqueta de fusta i ivori dels segles XII-XIII (una altra d'elles està desapareguda, encara avui, després del trasllat d'objectes artístics realitzat durant la Guerra Civil Espanyola), així com la inscripció que recorda la construcció de les [[drassanes de Tortosa\|drassanes]] (any 944-945; 55 x 52 cm, marbre blanc). L'Ajuntament de Tortosa conserva entre els seus fons museístics una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, on se citen versos de l'Alcorà; un casc de ferro militar (restaurat) anterior a la conquesta de la ciutat el 1148, així com diferents objectes ceràmics. Finalment, el Parador de Turisme-[[Castell de la Suda]] conserva una inscripció àrab, un epitafi del segle X amb referències a un governador descobert el 1972, procedent del cementeri islàmic que es troba al propi castell.	+	En l'actualitat la localitat compta amb diversos vestigis de l'època. Els banys vells van ser redescoberts l'any 2005 al [[barri de Sant Jaume]] baix del [[La Suda de Tortosa\|castell de la Suda]] (antiga alcassaba), mentre que els banys nous, que ja eren coneguts, han estat parcialment transformats en una cafeteria i en un establiment comercial. A la planta baixa de la [[Biblioteca Marcel·lí Domingo]] es poden visitar les restes d'una illa de cases amb una via de trànsit dels segles XII-XIII. La [[catedral de Tortosa]] exposa en les seues sales museogràfiques una arqueta de fusta i ivori dels segles XII-XIII (una altra d'elles està desapareguda, encara avui, després del trasllat d'objectes artístics realitzat durant la [[Guerra Civil Espanyola]]), així com la inscripció que recorda la construcció de les [[drassanes de Tortosa\|drassanes]] (any 944-945; 55 x 52 cm, marbre blanc). L'[[Ajuntament de Tortosa]] conserva entre els seus fons museístics una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, on se citen versos de l'Alcorà; un casc de ferro militar (recuperat el 2003 i actualment restaurat) anterior a la conquesta de la ciutat el 1148, així com diferents objectes ceràmics. Finalment, el Parador de Turisme-Castell de la Suda conserva una inscripció àrab, un epitafi del segle X amb referències a un governador descobert el 1972, procedent del cementeri islàmic que se troba al propi castell.

-	De Tortosa també procedix un motlle de pedra del segle X destinat a l'elaboració d'articles d'orfebreria. La peça va ser descoberta el juny de 1900 al barri de [[Remolins]] (antic call jueu) i es trobava exposada al museu de la ciutat fins que [[Joan Abril i Guanyabens\|Joan Abril]], arquitecte municipal, es va veure obligat a dimitir del càrrec de director i la va retirar. El 1951, mossèn [[Lluís Arasa]], pròxim a la família de l'arquitecte, va vendre el motlle a l'Ajuntament de Barcelona.	+	De Tortosa també procedix un motlle de pedra del segle X destinat a l'elaboració d'articles d'orfebreria. La peça va ser descoberta el juny de 1900 al barri de [[Remolins]] (antic call jueu) i es trobava exposada al museu de la ciutat fins que [[Joan Abril i Guanyabens\|Joan Abril]], arquitecte municipal, es va veure obligat a dimitir del càrrec de director i la va retirar. El 1951, mossèn [[Lluís Arasa]], pròxim a la família de l'arquitecte, va vendre el motlle a l'Ajuntament de Barcelona. En l'actualitat forma part de les col·leccions del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] (MNAC).

	== Setges i expedicions contra Turtuxa ==		== Setges i expedicions contra Turtuxa ==
Línia 15:		Línia 15:
	* 1148 conquesta		* 1148 conquesta

-	== Personatjes ==	+	== Personatges ==

	* [[Menahem ben Saruq]] (Tortosa-Còrdova s. X): filòleg hebreu.		* [[Menahem ben Saruq]] (Tortosa-Còrdova s. X): filòleg hebreu.
Línia 23:		Línia 23:

	* [[Taifa de Tortosa]]		* [[Taifa de Tortosa]]
		+
		+	== Enllaços externs ==
		+	* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Turtusha Viquipèdia]
	[[Categoria:Història de Tortosa]]		[[Categoria:Història de Tortosa]]

Masdenverge

2009-11-21T17:48:56Z

Curiositats:

←Versió més antiga		Revisió de 17:48, nov 21, 2009
(Hi ha una revisió intermèdia)
Línia 1:		Línia 1:
	{{Infotaula del municipi ilercavó\|de \|Masdenverge\|del \|Montsià\|		{{Infotaula del municipi ilercavó\|de \|Masdenverge\|del \|Montsià\|
	\|gentilicis = Masdenvergenc, masdenvergenca		\|gentilicis = Masdenvergenc, masdenvergenca
-	\|fundació = 1857<br>(Segregació de [[Godall]])	+	\|superfície = 14,61
		+	\|altitud = 54
		+	\|població = 1121
		+	\|any_cens = 2008
		+	\|fundació = 1857<br>(Segregació de [[la Galera]])
	\|partit_judicial = Amposta		\|partit_judicial = Amposta
	\|lat = 40.7141391		\|lat = 40.7141391
	\|long = 0.5311569		\|long = 0.5311569
	}}		}}
		+	'''Masdenverge''' és una vila i [[municipi]] de la comarca del [[Montsià]].
		+
		+	La vila, a mig camí entre [[Amposta]] i [[Santa Bàrbara]], es va formar a mitjans del segle XVIII quan alguns agricultors procedents de [[Tortosa]] se van instal·lar en aquestes terres per dedicar-se al seu cultiu.
		+
		+	Masdenverge va formar part del municipi de [[La Galera]] fins el 1857, any en què es va constituir com a municipi independent.
		+
		+	== Economia ==
		+
		+	La seva població es dedica principalment a l'agricultura i a la ramaderia, tot i que cada cop hi ha més persones que desenvolupen la seva activitat professional en el sector terciari. Destaquen el cultiu de garrofers, vinyes, [[olivera\|oliveres]] i cereals i les granges de bestiar porcí. En el sector secundari, destaquen tres empreses extractores d'àrids, així com dues empreses del sector del metall, una del sector químic i una tèxtil. Cada cop més, molts veïns treballen a les poblacions properes, ja sigui en indústries o en serveis.
		+
		+	== Curiositats ==
		+
		+	Cap al 1960, a la finca del Negret, es van descobrir 157 dírhams de plata que són coneguts com el '''tresor de Masdenverge'''. En l'actualitat se troben al Museu del Montsià.
		+
		+	== Enllaços externs ==
		+	* [http://www.masdenverge.altanet.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
		+	* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43078 Fitxa municipal a Idescat]
		+	* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Masdenverge Viquipèdia]

	{{municipis del Montsià}}		{{municipis del Montsià}}

Morella

2009-11-21T14:19:06Z

Actualitzacions i canvis menors

←Versió més antiga		Revisió de 14:19, nov 21, 2009
Línia 7:		Línia 7:
	\|superfície = 413,5		\|superfície = 413,5
	\|altitud = 984		\|altitud = 984
-	\|població = 2863	+	\|població = 2854
-	\|any_cens = 2007	+	\|any_cens = 2008
	\|partit_judicial = Vinaròs		\|partit_judicial = Vinaròs
	\|web = http://www.morella.net/		\|web = http://www.morella.net/
Línia 14:		Línia 14:
	\|long = -0.0977334		\|long = -0.0977334
	}}		}}
-		+	'''Morella''' és un municipi del [[País Valencià]] que es troba a la comarca dels [[Ports]], de la qual és la capital, i hi té altres localitats dins del seu gran terme municipal. Té una superfície de 413,5 quilòmetres quadrats i més de 2.800 habitants.
-	'''Morella''' és un municipi del [[País Valencià]] que es troba a la comarca dels [[Ports]], de la qual és la capital, i hi té altres localitats dins del seu gran terme municipal. Té una superfície de 413,5 quilòmetres quadrats i 2.863 habitants (2007).

	=== Nuclis de població ===		=== Nuclis de població ===
Línia 41:		Línia 41:
	Morella va ser declarada conjunt historicoartístic l'any 1965 (BOE núm. 274 de 16/11/1965) i ofereix al visitant molts edificis i indrets d'interès, entre els que destaquen:		Morella va ser declarada conjunt historicoartístic l'any 1965 (BOE núm. 274 de 16/11/1965) i ofereix al visitant molts edificis i indrets d'interès, entre els que destaquen:

-	* '''Església arxiprestal de Santa Maria la Major'''. Del segle XIII, declarada Monument històric d'interès nacional l'any 1931 juntament amb el seu castell (''Gazeta de Madrid'', núm. 155 de 04/06/1931).	+	* '''[[Santa Maria de Morella\|Església arxiprestal de Santa Maria la Major]]'''. Del segle XIII, declarada Monument històric d'interès nacional l'any 1931 juntament amb el seu castell (''Gazeta de Madrid'', núm. 155 de 04/06/1931).

	* '''[[Castell de Morella]] i muralles'''.		* '''[[Castell de Morella]] i muralles'''.
Línia 49:		Línia 49:
	* '''Ajuntament''', s. XIV-XV.		* '''Ajuntament''', s. XIV-XV.

-	* '''Aqüeducte de Santa Llúcia''', s. XIV.	+	* '''[[Aqüeducte de Santa Llúcia]]''', s. XIV.

	* '''Pintures rupestres de Morella la Vella''' ([[Patrimoni de la Humanitat]]).		* '''Pintures rupestres de Morella la Vella''' ([[Patrimoni de la Humanitat]]).

Gandesa

2009-11-21T14:13:26Z

←Versió més antiga		Revisió de 14:13, nov 21, 2009
Línia 11:		Línia 11:
	\|entitats = 1		\|entitats = 1
	}}		}}
-
	'''Gandesa''' és la capital de la [[comarca]] de la [[Terra Alta]] i un dels 52 municipis de les [[Terres de l'Ebre]].		'''Gandesa''' és la capital de la [[comarca]] de la [[Terra Alta]] i un dels 52 municipis de les [[Terres de l'Ebre]].

Línia 32:		Línia 31:
	* '''Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre'''. Acull un museu històric de la Guerra Civil de singular interès.		* '''Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre'''. Acull un museu històric de la Guerra Civil de singular interès.
	* '''La Fontcalda''', a 13 Km del poble. És un paratge natural de gran bellesa, a la vora del riu [[Canaletes]].		* '''La Fontcalda''', a 13 Km del poble. És un paratge natural de gran bellesa, a la vora del riu [[Canaletes]].
-	* Serra de Pandols. Lloc des d'on d'ell es pot gaudir d'una magnífica vista i contemplar el Monument a la Pau que es va construir per recordar als combatents que van morir en aquests paratges durant la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil (1938-1939).	+	* [[Serra de Pàndols]]. Lloc des d'on d'ell es pot gaudir d'una magnífica vista i contemplar el Monument a la Pau que es va construir per recordar als combatents que van morir en aquests paratges durant la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil (1938-1939).

	== Notes i referències ==		== Notes i referències ==

Serra de Pàndols

2009-11-21T14:05:12Z

Es crea la pàgina amb «La '''Serra de Pàndols''' és una serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana. Es troba situada als municipis de Gandesa i el Pinell de Brai a la [[…».

Pàgina nova

La '''Serra de Pàndols''' és una serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana. Es troba situada als municipis de [[Gandesa]] i [[el Pinell de Brai]] a la [[Terra Alta]], la seva elevació màxima és el Puig Cavaller de 700,4 metres.

La serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu [[Canaletes]], que entre [[Bot]] i [[Prat de Comte]] s'escorre cap al pas de Barrufemes.

Està inclosa al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de les Serres de Pàndols-Cavalls.

== Enllaços externs ==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_P%C3%A0ndols Viquipèdia]
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Terra Alta]]

Eu gosto

2009-11-19T22:39:00Z

eliminat «[[Eu gosto]]» el contingut era: «zelo intiresno, hvala» (i l'únic coŀlaborador era 95.133.6.210)

Pàgina nova