FANDOM


Agustí Querol i Subirats (Tortosa, 17/5/1860[1] - Madrid, 14/12/1909) va ser un escultor. També va ser diputat pel districte de Roquetes (abril de 1907 - 1909).

Fill d'Antoni Querol,[2] un forner originari d'Ulldecona, i de Francesca Subirats i Gilabert,[3] va rebre les seues primeres classes d'art de la mà de Ramon Cerveto i Bestraten, iniciador d'una dinastia d'artistes.

Va estudiar a l'Escola de la Llotja, sent deixeble de Domènec Talarn Ribot (1812-1902) i dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana.

El 1884, juntament amb Eduardo Barrón, guanyà una pensió per oposició per a estudiar a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma. Cap a finals de 1890 va instal·lar-se a Madrid on va tenir el seu estudi principal. A la seua època va aconseguir una gran popularitat amb nombrosos encàrrecs oficials, tant a nivell nacional com internacional, que li van permetre muntar un gran taller al districte de Chamberí amb nombrosos ajudants entre els quals es trobaven Lorenzo Coullaut Valera (1876-1932), Lorenzo Ridaura Gosálbez (1871–1963), José Pascual Ortells López (1887-1961), els Cerveto o Jacinto Higueras (1877-1954).

Querol va rebre reconeixements com:

  • Medalla de primera classe a l'exposició de Madrid de 1887 pel grup "La Tradición",
  • Medalla d'or a Munic l'any 1891 i 1895,
  • Medalla d'or a Viena el 1898,
  • Primer premi a l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona amb l'obra El suïcidi de Sagunt; Gran Creu d'Alfons XII,[4] entre molts altres.

Una plaça de Tortosa -abans plaça de la Font- porta el seu nom des del 1906. També té un carrer dedicat a Madrid, a Roquetes i a Ulldecona.

Algunes obres Edit

Segle XIX Edit

  • 1881- Cap de Dolorosa.
  • 1885- Guerrer vençut.
  • 1887- La Tradició (en bronze al Museu Nacional del Prado, en marbre al Club Español de Buenos Aires, etc).
  • 1889- Sant Fèlix i Santa Eulàlia. Façana neogòtica de la Catedral de Barcelona.
  • 1890- Monument a Méndez Núñez (Vigo).
  • 1891- Bust de la reina regent Maria Cristina (marbre): Palau Reial de Madrid i Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).
  • 1892- Mausoleu als Bombers. Cementiri de Colom (la Habana, Cuba). Inaugurat el 1897.
  • 1892-1903- Frontó per a la Biblioteca Nacional de Madrid.
  • 1896- Monument a José Elduayen (Vigo) i a Daniel Carballo (A Coruña).
  • 1897-1902- La Glòria i els Pegasos per al coronament del Ministeri de Foment (avui Ministeri d'Agricultura, on hi ha una rèplica en bronze de Juan de Ávalos dels tres conjunts; Madrid).
  • 1893-1898- Monument a Legazpi i Urdaneta (Manila, Filipines). Inaugurat el juliol de 1901.
  • 1897- Moisès i les lleis. Palau de Justícia de Barcelona.

Segle XX Edit

  • 1900- Monument a Claudio Moyano (Madrid).
  • 1902- Monument al coronel F. Bolognesi (Lima, Perú) inaugurat el 1905 - Monument a Quevedo (Madrid) - Monument al Comte de Ribadedeva (Colombres, Astúries).
  • 1904- Monument a Aureliano Linares Rivas (A Coruña). Inaugurat el 1912.
  • 1903-1906; Mausoleu d'Antonio Cánovas del Castillo. Encàrrec de la família del polític (Panteón de los Hombres Ilustres; Basílica de Atocha, Madrid).
  • 1904- Monument als màrtirs de la religió i de la pàtria (Saragossa).
  • 1905- Projecte de Monument a Garibaldi (Montevideo, Uruguay), iniciat però finalment no realitzat.
  • 1906- Monument a Casilda Iturrizar, vídua d'Epalza, a Bilbao (Euskadi) i Monument a Frederic Soler ("Serafí Pitarra") a Barcelona.
  • 1907- Projecte de Monument a la Independència (Guayaquil, Ecuador). Inaugurat el 1918.
  • 1908- Monument als Setges de Saragossa de 1808 i 1809 - Projecte del Monument al general Justo José de Urquiza (Paraná, Argentina). Inaugurat el 1920 - Projecte del panteó Guirao.
  • 1909- Monument a la Carta Magna i a les quatre regions argentines popularment conegut com a "monument dels espanyols" (Buenos Aires). Inaugurat el 1927 - Monument a Segismundo Moret (Cádiz) i projecte de Monument a Mossèn Sol.

Notes i referències Edit

  1. És molt comú trobar com a data de naixement l'any 1863, data però que és incorrecta.
  2. Antoni Querol va morir a Tortosa el 1899 (Correo de Tortosa i Diario de Tortosa de 18/08/1899).
  3. Francesca Subirats va morir a Tortosa l'1 de desembre de 1893 (La Verdad de 01/12/1893).
  4. Gaceta de Madrid núm. 298, de 25/10/1902, página 307.

Bibliografia Edit

  • Tomo 17 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5445-8
  • Alix, Josefina (1985); Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ed. El Viso. ISBN 84-7483-412-0.
  • Alcolea i Gil, Santiago (1989); Escultura catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya.
  • Gil y Fernández, Rodolfo; Agustín Querol. Monografías de Arte, Vol. V. Editorial Saenz de Jubera Hermanos, 1910.
  • Reyero, Carlos; La escultura conmemorativa en España. La edad de oro del monumento público, 1820 - 1914. Cuadernos Arte Cátedra. Madrid, 1999.
  • Melendreras Gimeno, José Luis; Un gran escultor del eclecticismo y modernismo español del siglo XIX: Agustín Querol y Subirats (1860 - 1909); Edició de l'autor, Múrcia, 2005.

Enllaços externs Edit

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori