Ilercavònia
Registrar-se
Advertisement

Albert Bosch i Fustegueras (Tortosa, 26/12/1848 – Madrid, 13/5/1900)[1] va ser un enginyer i polític.

Fill de l'enginyer forestal –i també doctor en medicina– Miquel Bosch i Julià (Martorell, 1818 – Madrid, 1879) i d'Antònia Fustegueras,[2] de Tortosa. Va realitzar els seus estudis secundaris a Madrid, iniciant després les carreres d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports, de la qual es llicencià; de Ciències Exactes, de la que es doctorà; i de Dret, de la que es llicencià en les especialitats de Dret Civil i Canònic. Tenia la condecoració de Caballero de la Real Orden de Carlos III i la Gran Cruz del Mérito naval.[3]

Va ser professor de física matemàtica a la Universitat Central de Madrid. Va escriure algunes obres de matemàtiques i d'astronomia: Estudios trigonométricos (1875, publicats primer a la revista de la UCM) i Manual de astronomia popular (1896). És autor també dels treballs Elementos de fisiologia para el estudio de esta asignatura en los institutos de 2ª enseñanza (1882) i La agricultura española en el siglo XIX (sense data coneguda).

Va ser professor síndic de la Academia de Jurisprudència y Legislación i acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Alguns dels seus discursos a l'Academia es publicaren: Aplicaciones de las matemáticas a las ciencias morales y políticas (1890); Las ciencias aplicadas al arte de la guerra (sense data coneguda).

El 1876 presidí l'Academia Jurídica, iniciant el curs amb el discurs Noción de Estado, publicat el mateix any com a fullet. El 1882, junt amb altres lletrats, va elaborar un informe per encàrrec de la CT, en el que s'analitzava el plet sostingut per aquesta amb el marquès de Campo per a la concessió del servei de vapors-correus a les Antilles.

Era soci de la SEMAP (Sociedad Económica de Amigos del País de Madrid o Real Sociedad Económica Matritense) des de 1869. El 1875 en va ser vicepresident i el 1876 i 1877. secretari, mentre que als anys noranta va ser-ne el president. Essent vicepresident, va escriure El Centenario. Apuntes para la historia de la Sociedad Económica Matritense. Va dirigir la revista de la societat i el 1889 publicà un volum amb els seus discursos pronunciats en ella. A iniciativa seua es crea el 1876 a Tortosa la Sociedad Económica Dertosense de Amigos del País.

D'altra banda, publicà també els seus discursos pronunciats al CUMM: Conferencia sobre el ocio y los impuestos de la democracia moderna (1890) i De las artes aplicadas a la industria (1895; volum col·lectiu), així com el pronunciat al Fomento de las Artes: La educación de la clase obrera en su relación con la política (1897).

Va ser diputat per Roquetes entre 1878-79 i a les Corts de 1879-81; senador per la SEMAP el 1881; diputat per Roquetes a les Corts de 1881-84; per Albacete a les de 1884-86; senador per la SEMAP a les de 1886-90; diputat per Roquetes a les de 1891-93 (fins 1892) i senador vitalici, a partir de gener de 1892. El 1891 surt electe simultàniament per Roquetes, senador per la SEMAP i alhora rep un nomenament de senador vitalici. Farà la següent combinació: al Senat deixa l'escó per la SEMAP, per optar pel vitalici, però no pren possessió del càrrec immediatament sinó que jura el càrrec de diputat per Roquetes; pren possessió finalment de la senadoria vitalícia el 16 de gener de 1892 cessant en el càrrec de diputat el 28 de gener de 1892 per incompatibilitat entre ambdós. Com a parlamentari, va intervenir en els grans temes de l'època, com a membre del Partit Liberal-Conservador.

El març de 1880 va ser nomenat cap superior d'administració de la Direcció General d'Establiments Penals, càrrec en el que hi romandria sols un mes. En prendre possessió del càrrec, va dimitir del seu escó de diputat essent reelegit després. El gener de 1882 passa a formar part d'una comissió oficial, depenent del Ministeri d'Ultramar, encarregada d'estudiar les mesures necessàries per canalitzar l'arribada d'immigrants a les colònies espanyoles. El febrer de 1883 se l'anomena vocal de la comissió central espanyola de l'Exposició Colonial d'Amsterdam. L'agost de 1884 és nomenat delegat especial del Govern per al servei sanitari del País Valencià i, després, sotssecretari del ministeri de la Governació. El novembre de 1884 despatxa interinament els afers de la Direcció General de Beneficiència i Sanitat. El febrer següent, torna a ocupar-se de la sotssecretari de Governació i després s'encarrega interinament de la Direcció General de Correus.

Va ser alcalde de Madrid el 1885[4] i, novament, entre 1891[5] i 1892.[6] La seua gestió municipal va ser molt combatuda. Essent alcalde el 1885, publicà el treball Memoria de las medidas adoptadas para contener la invasión del cólera en 1885. També va ser membre del Consejo Superior de Sanidad. Entre març i desembre de 1895[7] va ser ministre de Foment. Dimití el 14 de desembre (1895)[8] arran de les denúncies contra seu i de la multitudinària manifestació del dilluns 9 de desembre[9] encapçalada per Alberto Aguilera y Velasco (Valencia, 1842​ – Madrid, 1913).

Políticament conservador, el 1886 s'afegí al grup dissident de Romero Robledo. Va ser un dels principals dirigents conservadors de la província de Tarragona, però actuant des de Madrid. El 1889 aplegà en un volum els seus discursos polítics.

Bosch i Fustegueras és un dels personatges amb una carrera política[10] i parlamentària més significativa, destacant la seva presència ininterrompuda a Congrés o Senat entre 1878 i la seua mort, el 1900.

Casat amb Elena Herreros Alvarruiz van tenir tres fills: Enrique (advocat;† 1930), Carlos (pianista i crític musical;† Madrid, 1967) i Maria († Madrid, 04/02/1967).

Albert Bosch va ser enterrat en una capella de l'Ermita de Sotuélamos (El Bonillo, Alcacete). Té un carrer amb el seu nom a Madrid, entre el Parc del Retiro i el Museu del Prado. A Tortosa perdura una placa commemorativa del 1895 situada a la seua casa natal del carrer Taules Velles[11] i hi ha un carrer de Bosch Fustegueras al Grup del Temple.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Correo de Tortosa de 14/05/1900 recull la notícia de la seua mort.
  2. Antònia Fustegueras va morir a Sant Sebastià el juliol de 1906 (Diario de Tortosa de 04/07/1906).
  3. Gaceta de Madrid núm. 74, de 14/03/1884.
  4. Vegeu la Gaceta de Madrid núm. 94, de 04/04/1885 (nomenament) i la Gaceta de Madrid núm. 335, de 01/12/1885 (dimissió).
  5. Real decreto nombrando Alcalde Presidente del Ayuntamiento de Madrid á D. Alberto Bosch y Fustegueras (Gaceta de Madrid núm. 331, de 27/11/1891).
  6. Real decreto admitiendo la dimisión presentada por Don Alberto Bosch y Fustegueras del cargo de Alcalde Presidente de Ayuntamiento de Madrid (Gaceta de Madrid núm. 312, de 07/11/1892).
  7. Gaceta de Madrid núm. 83, de 24/03/1895.
  8. El Correo español, La Iberia (Madrid) o El Liberal de 14/12/1895. Vegeu també la Gaceta de Madrid núm. 349, de 15/12/1895 (dimissió) i el nomenament d'Aureliano Linares Rivas.
  9. El Correo español, El Imparcial (Madrid) i El País -diario republicano progresista- de 09/12/1895.
  10. Gravat i article d'Albert Bosch publicat a La Ilustración Española y Americana de 22 de maig de 1900. Prèviament ja se n'havia publicat el seu retrat com a alcalde de Madrid a la portada de La Ilustración Española y Americana del 22/02/1892.
  11. La inscripció diu: [escut de Tortosa] EN ESTA CASA NACIÓ EL DIA / 26 DE DICIEMBRE DE 1848 EL / EXMO SOR DON / ALBERTO BOSCH / Y / FUSTEGUERAS / HIJO PREDILECTO DE TORTOSA Y GLORIA / DE NUESTRA PATRIA.

Enllaços externs[]

Advertisement