FANDOM


Antoni Salvador Casanova i Estorach (Tortosa, 9/8/1847 – París, 22/12/1896)[1] va ser un pintor.

Germà de Manuel Casanova († Tarragona, VIII/1919), comandant d'infanteria, i de Rosa († 1922).

El seu estil que es pot emmarcar en el costumisme romàntic. Va conèixer l'èxit, però no va arribar a explotar totes les seues facultats, de la mateixa manera que li va ocórrer al seu contemporani Marià Fortuny.

Es va formar amb Claudio Lorenzale i Federico de Madrazo. Com Fortuny, Eduardo Zamacois Zabala o Eugenio Lucas Velázquez, Casanova es va moure en un pujant estil dintre de l'academicisme conservador, predominant a Europa, sent la seua tècnica més polida que la de Marià Fortuny.

Potser per condicionants de mercat es va especialitzar en formats petits, generalment temes historicistes i de folklore. Es va traslladar a París bastant jove; el seu gravat Andalouses, datat el 1877, va ser publicat allà.

Un altre dels temes predominants en aquest artista van ser les escenes de monjos, cardenals i altres eclesiàstics mirant picardiosament a dones joves.

Localització de l'obra Edit

No és fàcil localitzar l'obra de Casanova, perquè atés el seu format es troba oculta sota l'anonimat de les col·leccions particulars, tant catalanes com estrangeres, que l'atresoren. Se'n poden mencionar algunes d'elles:

  • El Museu del Prado té entre els fons del segle XIX un únic quadre: Sant Ferran, rei d'Espanya (1886, 300 x 468 cm; catàleg P5611).
  • El Museu Nacional d'Art de Catalunya custodia dos obres: Joan de Fivaller reivindicant els furs de la ciutat (de Barcelona) davant de Ferran d'Antequera, malalt (1875, 137 x 182 cm; catàleg 10733, Palau Reial de Pedralbes de Barcelona) i Entrada del Rei Carles V al monestir de Yuste (1889, 432 x 650 cm; catàleg 10757, no exposat).
  • A l'Ajuntament de Tortosa es localitzen tres obres. Dos corresponen als retrats (1871; 195x 135 cm) dels pares del pintor Josep Masriera i Roses; van ser adquirits a un antiquari el 1978 i es troben a les escales d'accés al primer pis de la casa consistorial.[2] La tercera obra és un gran quadre, Carlos V i Ticià (1878, 300 x 480 cm), i va ser cedit el juny de 2000 per la Generalitat de Catalunya, procedent del Palau Marc de Barcelona. Des del 1900[3] i fins al 1938 el Museu de Tortosa va acollir el llenç Els darrers moments de Felip II (1885; 400 x 600 cm),[4] del qual se'n desconeix encara a dia d'avui la seua sort.
  • Finalment, es pot donar notícia que el llenç historicista El Rey Alfonso VIII arengando sus huestes antes de la batalla de las Navas de Tolosa, que havia estat propietat del comerciant Josep Vidal i Ribas, va ser subhastat el novembre de 1986 per 1.100.000 pessetes (1878, 124 x 178 cm), ignorant-se la seua ubicació.

Vegeu també Edit

Notes i referències Edit

  1. La Época (Madrid) núm. 16.726 de 26/12/1896 (pàg. 3); Diario de Tortosa o La Verdad de 28/12/1896 se fan ressò de la seua mort. Més tard ho fa també La Vanguardia dels dies 6 i 10 de gener de 1897.
  2. Aquestes dos obres van ser restaurades entre l'any 2010-2011 per l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa.
  3. Vegeu "Para el Museo" a La Verdad de 4/12/1900.
  4. Vista de la nau de Sant Domènec amb el quadre (fotografia de Josep Salvany del 1923).
Bibliografia disponible: