FANDOM


Carles Santos i Ventura (Vinaròs, 1940) és un artista valencià que va començar la seva carrera com a pianista i que posteriorment s'ha dedicat a altres disciplines creatives, com la composició musical, l'escultura, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia.

BiografiaEdit

Va néixer l'1 de juliol de 1940 a la ciutat castellonenca de Vinaròs, població situada a la comarca del Baix Maestrat. Va començar la seva educació musical formal al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i va continuar els seus estudis a París, on treballà amb Jacques Fèvrier, Roberto Casadesus, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, entre d'altres, i Suïssa amb Harry Datymer.

Carrera artísticaEdit

El 1961 inicià la seva carrera com a pianista, amb un repertori que va incloure treballs de Béla Bartók, Arnold Schönberg i Anton Webern. Durant la dècada del 1960 també va musicar les parts musicals del Concert Irregular, obra de Joan Brossa, obra que s'estrenà a Barcelona i Nova York en motiu de la commemoració del 75è aniversari de naixement de Joan Miró. L'any 1968 rebé una beca de la Fundació Juan March que el permeté ampliar els seus estudis als Estats Units d'Amèrica, i on es relacionà amb artistes avantguardistes, especialment amb John Cage.

A finals dels anys 60 inicià la seva relació amb el cineasta Pere Portabella, Jordi Cadena o Carles Durán, al costat dels quals muscà diverses pel·lícules i documentals. Així mateix el propi Santos debutà amb la direcció d'un curtmetrage l'any 1967, L'Àpat.

Les seues composicions són decididament minimalistes i al mateix temps incorporen l'estil musical espanyol romàntic, tradicional i atonal. Durant la dècada del 1970 i 1980 va participar en un nombre d'esdeveniments musicals importants, incloent el Festival de Tardor a París, la Musicalia de Milà, el nou festival internacional del jazz de Moers (Alemanya), la biennal musical a San Juan de Puerto Rico, al teatre Spektakel de Zuric, el festival Zürcher del teatre musical de Londres, entre d'altres.

A la dècada de 1980 va començar a dissenyar les demostracions musicals escèniques, que va iniciar a Sydney, Berlín o el Palau de la Música Catalana de Barcelona. Les seves demostracions musicals són marcades per l'extravagància, temes sexuals, i la provocació deliberada, amb la finalitat de preguntar sobre els conceptes establerts i amb una gran dosi d'humor.

L'any 1992 fou sol·licitat per participar en la cerimònia d'obertura de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, on fou l'encarregat de dirigir i composar la fanfàrria inaugural, i el 2001 en l'obertura de la Biennal d'Art de València.

A més de la seva producció musical, cinematogràfica i escènica, Carles Santos també és creador d'una important obra plàstica, principalment fotogràfica.

Guardons Edit

Ha rebut diversos premis i condecoracions, com el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993); el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996); la Creu de Sant Jordi (1999),[1] i el Premi Nacional de Teatre (2001).

Al llarg de la seva carerra ha rebut diversos Premis MAX pels seus espectacles escènics:

  • 2007: Millor Composició Musical i Millor Direcció Musical per La meua filla sóc jo
  • 2005: Millor Composició Musical i Millor Direcció Musical per El Compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora
  • 2003: Millor Composició Musical per Sama Samaruck Suck Suck i Millor Direcció Musical per Sama Samaruck Suck Suck
  • 2002: Millor Direcció Musical per La pantera imperial
  • 2001: Millor Composició Musical i Millor Direcció Musical per Ricard i Elena
  • 2000: Millor Composició Musical per Hamlet

Discografia Edit

  • 1977 Piano - Obres de Cowell, Cage, Webern, Stockhausen i Mestres-Quadreny (Edigsa)
  • 1981 Voice Tracks
  • 1984 Pianotrack (Linterna Música)
  • 1986 Perturbación inesperada (Linterna Música)
  • 1988 Carles Santos: Piano (Grabaciones Accidentales)
  • 1989 Five Voices - Greetje Bijma/Shelley Hirsch/Anna Homler/David Moss/Carles Santos (Intakt Records)
  • 1991 Belmonte - Banda Simfònica de la Unió Musical de Llíria - Carles Santos (Virgin España)
  • 1992 Música para las Ceremonias Olímpicas Barcelona 92 - Fanfàrria de Cerimònies, Banda Simfònica de la Unió Musical de Llíria, Cor de València, Cor d´Asdrúbila, Orquestra Ciutat de Barcelona - Carles Santos (On The Rocks)
  • 1993 Promenade Concert: Música per a una acció original de Xavier Olivé. 20 d'Abril de 1993 (Fundació Joan Miró)
  • 1995 Himne del Segon Congrès Català de Cuina (K. Indústria Cultural) i La porca i vibràtica teclúria (Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona)
  • 1999 Un dit és un dit, CD inclós en el número 9 de la revista "Cave Canis", Barcelona 1999.
  • 2001 L'adéu de Lucrècia Borja (Universitat de València)
  • 2002 SAMA SAMARUCK SUCK SUCK (Òpera-Circ de Carles Santos) (K. Indústria Cultural)

Espectacles escènics Edit

  • 1983 Beethoven, si tanco la tapa... què passa? i Té fina la fina petxina de Xina?
  • 1985 Arganchulla, Arganchulla Gallac
  • 1989 Tramuntana Tremens
  • 1991 La grenya de Pasqual Picanya
  • 1992 Asdrúbila
  • 1995 L'esplèndida vergonya del fet mal fet
  • 1996 Figasantos-fagotrop: missatge al contestador, soparem a les nou i La Pantera Imperial
  • 2000 Ricardo i Elena i El Barbero de Sevilla (direcció escènica)

Filmografia Edit

Com a compositor Edit

  • 1968 Nocturn 29 (col·laboració amb Josep Maria Mestres Quadreny) (Pere Portabella, dir)
  • 1970 Vampir cuadecuc (Pere Portabella], dir)
  • 1975 Informe general (Pere Portabella, dir)
  • 1977 L'obscura història de la cosina Montse (Jordi Cadena, dir)
  • 1981 Vértigo en Manhattan (Jet Lag) (Gonzalo Herralde, dir)
  • 1981 Barcelona Sud (Jordi Cadena, dir)
  • 1984 Pa d'àngel (Francesc Bellmunt, dir)
  • 1988 És quan dormo que hi veig clar (Jordi Cadena, dir)
  • 1989 Pont de Varsòvia (Pere Portabella, dir)
  • 1998 El pianista (Mario Gas, dir)

Curtmetratges

  • 1969 Miró l'altre (Pere Portabella, dir)
  • 1970 Poetes catalans (Pere Portabella, dir)
  • 1971 Semejante a Pedro (Francesc Bellmunt, dir)
  • 1971 Calidoscopi (Beni Rossell, dir)
  • 1972 Umbracle (Pere Portabella, dir)
  • 1972 Cantants 72 (Pere Portabella, dir)
  • 1973 Advocats laboralistes (Pere Portabella, dir)
  • 1978 El barri del Besós (Carles Durán, dir)
  • 1979 Laberint (Agustí Villaronga, dir)
  • 1979 La delinqüència (Jaume Codina, dir)
  • 1979 Setmana de la sanitat (Jordi Cadena, dir)
  • 1979 L'Ajuntament (Georgina Cisquella, Pere Joan Ventura, dirs)
  • 1979 L'agressió quotidiana (Carles Durán, dir)
  • 1981 L'assemblea de Catalunya (Carles Durán, dir)
  • 1982 Eleccions a Las Cortes 28-10-82 (Isona Passola, dir)
  • 1989 Romàntic (Aurora Corominas. dir)
  • 1991 Clara foc (Judith Colell, dir)
  • 1992 Art a Catalunya (Pere Portabella, dir)

Com a realitzador (curtmetratges) Edit

  • 1967 L'àpat.
  • 1967 L'espectador. Habitació amb rellotge. La llum. Conversa.
  • 1968 La cadira.
  • 1969 Preludi de Chopin, Opus 28 nº 7.
  • 1970 Play-back (co-dirigit per en Pere Portabella)
  • 1972 Acció Santos (co-dirigit per en Pere Portabella)
  • 1974 Preludi de Chopin, Opus 28 nº 18.
  • 1977 El pianista i el conservatori
  • 1977 682-3133 Bufalo Minnesota.
  • 1978 Peça per a quatre pianos
  • 1979 La Re Mi La.

Notes i referències Edit

  1. Decret 166/1999, de 18 de maig, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (DOGC 2.916 de 23/06/1999).

Enllaços externs Edit

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori