El castell de Peníscola és una fortalesa[1] situada en el punt més elevat del penyal de Peníscola sobre el qual s'assenta la localitat de Peníscola.
L'espai que ocupa l'actual fortalesa correspon a l'anterior castell o alcassaba andalusina, que probablement ja havia estat construïda sobre fortificacions anteriors. La fama d'inexpugnable d'aquest castell quedà confirmada amb el fracàs de Jaume I davant dels seus murs el 1225. Durant la conquesta de València, Jaume I simplement evità la fortalesa, que se li acabà rendint amb un pacte de capitulació el 1233.
Situació actual[]
El castell de Peníscola té planta heptagonal reforçada amb torres quadrangulars en cinc dels seus costats. Està construït en un estil romànic de transició, amb els espais coberts amb volta de canó sovint lleugerament apuntada, i amb carreus molt ben tallats. La porta d'accés està situada al S, entre dues torres; sobre la porta hi ha un fris amb els escuts heràldics de l'orde del Temple i dels seus dirigents que n'iniciaren la construcció (que es repeteix sobre la porta de la capella). Davant la porta original del castell hi ha un petit baluard construït en el segle XVI.
El conjunt interior està repartit en dues plantes. La planta inferior té diferents estances d'ús militar distribuïdes al voltant d'un espai central cobert (el pati d'armes és al pis superior): dependències per al cos de guàrdia, cisterna, cavallerisses, celler, habitacles, magatzem (conegut com sala del Conclave), presó i sala d'armes. La planta noble, modificada en temps del Papa Luna (s. XV) per convertir el conjunt en un castell-palau residencial, conté el palau pontifici, la sala dita del Comanador, la capella dels templers i les cuines o banys, construccions arrenglerades al N i a l'O dels murs de la fortalesa i al voltant d'un ampli pati d'armes que actualment s'obre cap a l'E amb una gran terrassa per haver desaparegut els antics habitatges i dormitori dels templers com a conseqüència dels bombardeigs efectuats des del mar. El palau pontifici pròpiament dit està situat a l'extrem SO del pati i conserva diferents estances, entre les quals la que suposadament allotjà l'estudi o biblioteca papal, sobre la porta de la qual hi ha l'escut del pontífex. Al pati, vora la sala del Comanador i la capella, hi havia hagut una galeria coberta, segurament de fusta, de la que només resten els permòdols de les bigues en els murs. A l'exterior del mur oriental, una escala tallada a la roca del penyal permetia embarcar i desembarcar. Hi ha un ric llegendari sobre la residència papal i aquesta escala.
Pertany a Patrimoni de l'Estat, que el declarà Monument Historicoartístic Nacional el 1931. Des de 1957 és administrat per la Diputació Provincial de Castelló, que l'ha restaurat i netejat, eliminant les construccions que hi havien estat afegides en èpoques més recents i reconstruint els merlets de la terrassa superior. El seu bon estat el converteix en un dels millors exemples supervivents d'arquitectura militar medieval del País Valencià i el castell templer més ben conservat dels Països Catalans i, sens dubte, un dels més ben conservats d'Occident. Es destina a usos turístics i culturals.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu la fotografia Grup de persones a l'interior de les muralles de Peníscola (1917-1927), amb la garita de Felip II que protegeix el Portal Fosc, per Francesc Blasi Vallespinosa (Valls, 1875-1949).