Catalunya
De Ilercavònia
Catalunya és una regió històrica dels Països Catalans dividida entre Andorra, Espanya i França. A España oficialment és una comunitat autònoma. Està situada a la costa nord-est de la Península Ibèrica limitant al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. La capital és Barcelona (art. 10 de l'Estatut d'Autonomia de 2006).
Catalunya té 946 municipis (311 pertanyen a la província de Barcelona, 221 a la de Girona, 183 a la de Tarragona i 231 a la de Lleida). Per sota d'aquests ens locals hi ha les entitats municipals descentralitzades, que també gaudeixen d'una certa autonomia tot i dependre dels municipis respectius; actualment a Catalunya n'hi ha un total de 58.
En l'actualitat, Catalunya és una de les comunitats més riques i pròsperes d'Espanya. Malgrat tot presenta forts desequilibris territorials tant econòmics com demogràfics.
La població de Catalunya el 2006 superava els 7 milions d'habitants, en un total de 946 municipis dels quals 59 superen els 20.000 habitants. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona.
[edita] La Catalunya nova
Les Terres de l'Ebre, situades al sud, en formen part. La denominació Catalunya Nova va sorgir al segle XIII i s'aplica als territoris de Catalunya conquerits pel comte Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.
Els límits entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella es troben a les serres que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre. Correspon, aproximadament, a l'àrea dialectal del català occidental, més el Camp de Tarragona.
Per facilitar la repoblació de la Catalunya Nova es van concedir uns furs i uns incentius ben diferents del sistema feudal arrelat a la Catalunya Vella. Modernament, les dues denominacions s'utilitzen en sentit geogràfic.
