Ilercavònia
Registrar-se
Advertisement
Comarques de la Ilercavònia

Comarques "oficials" de la Ilercavònia

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que te una certa unitat degut a les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els municipis que la formen.

Les comarques "oficials"[]

La Llei 10/1993, de 4 de noviembre, de Comarcalització de l'Aragó, va ser el primer pilar del procés de comarcalització d'aquesta comunitat autònoma. Les comarques van ser aprovades entre els anys 2001 i 2003. La seua organització no respon en cap cas a límits lingüístics.

La divisió comarcal de Catalunya té el seu origen en un decret de 1936 que va tindre vigència fins al 1939, quan va ser suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat va readoptar aquesta divisió territorial, si bé el 1988 i el 1990 es va modificar algun límit territorial.

El 1987 la Generalitat Valenciana va publicar una proposta oficial de Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de tres graus. La conseqüència pràctica d'aquestes demarcacions fins ara s'ha limitat a la descentralització administrativa de diferents serveis oferts per la Generalitat. De moment no hi ha cap disposició legal per la qual aquestes DTH acaben disposant d'òrgans polítics o administratius de nivell comarcal. Les competències compartides entre diversos municipis s'articulen mitjançant mancomunitats.

Comarques a la Ilercavònia[]

Els municipis de les comarques centrals dels Països Catalans poden pertàner a 18 comarques diferents:

  • Aragó (4)
  1. Baix Aragó (part)
  2. Baix Aragó-Casp (part)
  3. Baix Cinca (part)
  4. Matarranya
  • Catalunya (9)
  1. Baix Camp (part)
  2. Baix Ebre
  3. Conca de Barberà (part)
  4. Garrigues (part)
  5. Montsià
  6. Priorat
  7. Ribera d'Ebre
  8. Segrià (part)
  9. Terra Alta
  • País Valencià (5)
  1. Alcalatén (fins el 31/12/2022 però)
  2. Alt Maestrat
  3. Baix Maestrat
  4. Plana Alta (part)
  5. Ports (part)

Propostes d'ordenació comarcal[]

En l'àmbit de la regionalització dels Països Catalans hi ha hagut, sobretot, dos propostes principals, la integracionista i la nacional.

Postura nacional[]

Comarques de la Ilercavònia (postura nacional)

Proposta nacional de comarcalització

La proposta nacional no té en compte les divisions oficials de l'actualitat i organitza el territori partint, sobretot, de criteris històrics, lingüístics i econòmics. Sovint opera des de considerar únicament el domini lingüístic català, i és emprada en l'actualitat per l'Institut d'Estudis Catalans. Una divisió molt semblant (però que incloïa terres no catalanòfones) apareixia en la primera edició de l'Enciclopèdia Catalana, que en acabat va ser canviada.

En aquesta proposta, l'ordenació interna de Catalunya i el País Valencià, pel que fa a les nostres comarques, coincidix amb l'oficial. Les zones catalanòfones pertanyents a la província de Terol s'agrupen sota el nom del Matarranya. Pel que fa les zones pertanyents a la província de Saragossa, Mequinensa s'integra en el Baix Cinca; Faió a la Ribera d'Ebre, i Nonasp, Favara i Maella, a la Terra Alta.


Postura integracionista[]

Comarques de la Ilercavònia (postura integracionista)

Proposta integracionista de comarcalització

La proposta integracionista té en compte la divisió estatal i autonòmica; es correspon amb la que fa servir en l'actualitat l'Enciclopèdia Catalana. Sovint és considerada una involució de la proposta nacional.

En aquesta proposta, l'ordenació interna de Catalunya i el País Valencià, pel que fa a les nostres comarques, coincidix amb l'oficial. Mequinensa s'integra també en el Baix Cinca. La resta de zones catalanòfones pertanyents a l'Aragó configuren una única comarca del Matarranya.


Enllaços externs[]

Sobre comarcalització oficial[]

Sobre propostes de comarcalització[]

Advertisement