Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416. Era president de la Generalitat l'Andreu Bertran. Precedeixen a les Corts celebrades a Barcelona el 1421.
El clima polític previ era força tens amb el monarca. La protesta feta al seu pare a les darreres Corts per les incorporacions de membres castellants a la cort reial, no havia estat corregida i el nou rei Alfons al seu nomenament, el 1416, havia manifestat un estil autoritàri al dirigir-se en el Parlament de Barcelona en castellà. L'arquebisbe de Tarragona, en nom dels estaments presents, li respongué "si vis amaris, ama" (si vols ser estimat, estima), convidant-lo clarament a interessar-se per Catalunya si volia tenir un tracte recíproc. Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el 1418, la Junta de Molins de Rei, una lliga de ciutats, viles i barons encapçalada pel conseller de Barcelona Ramon Desplà i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobirà, per a fer front als moviments castellanitzants de la cort.
El rei enmendà la seva actitud en aquestes corts de Sant Cugat i reduí sensiblement l'estructura de la casa reial. També s'aprovaren capítols de Cort prohibint obtenir benefícis eclesiàstics als estrangers i el rei acceptà que la inquisició actués sobre els oficials que no haguessin complert les constitucions i lleis catalanes. A canvi d'aquestes concessions, el rei va obtenir un donatiu de 60.000 florins per a les campanyes mediterrànies.
Pel juliol de 1419 es nomenaren els nous diputats a la Generalitat, encapçalat per Joan Desgarrigues com a President.
El gener de 1420 les corts es traslladaren a Tortosa a on es lliuren al rei els primers 40.000 florins del donatiu acordat. La comissió de greuges que revissava la legislació per assegurar un major caràcter pactista, presentà tretze constitucions per a ser aprovades, però no s'avançà i es produí una ruptura. El rei, amb el donatiu rebut i la flota preparada, suspengué les corts el 10 de maig i embarcà al port dels Alfacs en direcció a Sardenya.
Les campanyes mediterrànies acabarien amb la conquesta de Nàpols, on Alfons fixaria la seva residència.
Vegeu també[]
Bibliografia[]
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN: 84-412-0884-0.