FANDOM


Disambig.svg Este article tracta sobre la formació geològica que hi ha a la desembocadura del riu Ebre i els usos humans que s'hi han generat. Per a altres significats, vegeu «Parc Natural del Delta de l'Ebre».

El delta de l'Ebre és un delta fluvial situat entre les comarques del Baix Ebre i del Montsià. És un medi molt humanitzat. Els conreus i les zones urbanes representen quasi el 80% de la seua superfície.

Els seus 320 km2 constituïxen l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània Occidental després de la Camarga francesa i el segon d'Espanya, després del Parc Nacional de Doñana. El seu considerable paper biològic contrasta amb la profunda humanització d'una gran part de la seua superfície i amb el seu no menys considerable pes agrícola.

La Generalitat de Catalunya va crear, per un Decret de 1983, ratificat i ampliat el 1986, un Parc Natural que ocupa part del seu territori (concretament 7.736 ha), i que comprèn les llacunes de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les penínsules de la Punta de la Banya i del Fangar, els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca.

Hi conviuen 515 espècies vegetals, algunes de les quals exòtiques, repartides pels ambients dels salobrars o sosars, els canyissars, el bosc de ribera, els arrossars i els arenals. La diversitat d'hàbitats i el clima humit i temperat propicien la presència d'una multitud d'invertebrats, entre els quals destaquen, entre l'herpetofauna, les nombroses serps d'aigua. L'avifauna és la més característica i la seua importància qualitativa i quantitativa sobrepassa, amb molt, l'àmbit estrictament local, per la qual cosa en diferents convencions apareix com zona del màxim interès per les colònies de cria d'anàtids, limícoles i aus marines, així com pel pas de les aus migratòries hivernants.

Evolució del delta de l'Ebre Edit

  • Se considera que cap al segle IV va començar la formació del delta.
  • Durant els segles XIII-XIV s'accelerà la formació deltaica com a conseqüència de la desforestació dels boscos de la conca. Ja al segle XIX el delta cobria una extensió semblant a l'actual.
  • A partir de les dècada dels anys 40 del segle XX i com a conseqüència dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja es va interrompre l'aportació de sediments iniciant-se la seua regressió.

Vegeu també Edit

Bibliografia disponible Edit

  • Delta de l'Ebre. La Guia. Direcció i coordinació: Lluïsa Prat Román i Jaume Tuset Parellada. Edició: Magazín Parcs SL. Imp. Gráficas Varona SA. ISBN: 978-84-614-1256-3.

Enllaços externs Edit

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori