FANDOM


Disambig Este article tracta sobre la formació geològica que hi ha a la desembocadura del riu Ebre i els usos humans que s'hi han generat. Per a altres significats, vegeu «Parc Natural del Delta de l'Ebre».

El delta de l'Ebre és un delta fluvial situat entre les comarques del Baix Ebre i del Montsià. És un medi molt humanitzat. Els conreus i les zones urbanes representen quasi el 80% de la seua superfície.

Els seus 320 km2 constituïxen l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània Occidental després de la Camarga francesa i el segon d'Espanya, després del Parc Nacional de Doñana. El seu considerable paper biològic contrasta amb la profunda humanització d'una gran part de la seua superfície i amb el seu no menys considerable pes agrícola.

La Generalitat de Catalunya va crear, per un Decret de 1983, ratificat i ampliat el 1986, un Parc Natural que ocupa part del seu territori (concretament 7.736 ha), i que comprèn les llacunes de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les penínsules de la Punta de la Banya i del Fangar, els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca.

Hi conviuen 515 espècies vegetals, algunes de les quals exòtiques, repartides pels ambients dels salobrars o sosars, els canyissars, el bosc de ribera, els arrossars i els arenals. La diversitat d'hàbitats i el clima humit i temperat propicien la presència d'una multitud d'invertebrats, entre els quals destaquen, entre l'herpetofauna, les nombroses serps d'aigua. L'avifauna és la més característica i la seua importància qualitativa i quantitativa sobrepassa, amb molt, l'àmbit estrictament local, per la qual cosa en diferents convencions apareix com zona del màxim interès per les colònies de cria d'anàtids, limícoles i aus marines, així com pel pas de les aus migratòries hivernants.

Evolució del delta de l'Ebre Edit

  • Se considera que cap al segle IV va començar la formació del delta.
  • Durant els segles XIII-XIV s'accelerà la formació deltaica com a conseqüència de la desforestació dels boscos de la conca. Ja al segle XIX el delta cobria una extensió semblant a l'actual.
  • A partir de les dècada dels anys 40 del segle XX i com a conseqüència dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja es va interrompre l'aportació de sediments iniciant-se la seua regressió.

Vegeu també Edit

Bibliografia disponible Edit

  • Delta de l'Ebre. La Guia. Direcció i coordinació: Lluïsa Prat Román i Jaume Tuset Parellada. Edició: Magazín Parcs SL. Imp. Gráficas Varona SA. ISBN: 978-84-614-1256-3.

Enllaços externs Edit