Domènec Forcadell i Mitjavila (Ulldecona, 20/01/1800 – 1866) va ser un destacat capitost carlí, lloctinent del general Cabrera durant la primera guerra carlina.
Quart fill de Joaquim Forcadell i d'Anna Maria Mitjavila, va néixer al si d'una família de petits propietaris rurals molt arrelats a Ulldecona. Va iniciar la seua carrera militar com a sergent amb els voluntaris reialistes a les ordres de Romà Chambó.
Durant la Primera Guerra Carlina, o Guerra dels Set Anys, va ser dels primers a alçar-se en armes i acudir a la crida de Morella. Va guanyar la confiança de Cabrera, de qui n'esdevingué la mà dreta i a qui acompanyà a reunir-se amb l'Expedició Reial que, seguint el Pretendent, arribà a les envistes de Madrid i ocupà breument Guadalajara.
Mariscal de camp, va comandar la Divisió de València i el març del 1837 féu una expedició per terres de Múrcia que el portà a ocupar Oriola el 27 de març i Elx l'1 d'abril, obtenint-ne abundants contribucions de guerra. Durant les acaballes de la guerra, quan Cabrera caigué malalt, el substituí provisionalment en la direcció de les forces carlines.