L'Ebre des del castell de Miravet
L'Ebre (Iberus Flumen, en llatí) és el riu més cabalós de la península Ibèrica, l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Naix al vessant sud de la Serralada Cantàbrica, des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 910 km i 83.093 km² de conca fins a la Mediterrània on desemboca tot formant un ampli delta de 500 km2.
Recull les aigües dels rius del vessant meridional del Pirineu (Arga, Aragó, Gàllego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibèrica (Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya).
A la seua desembocadura l'any 1983 la Generalitat de Catalunya va crear el Parc Natural del Delta de l'Ebre. És la zona humida més important de Catalunya i la seva superfície total és de 7.736 hectàrees.
Els paratges que travessa l'Ebre a Catalunya van ser escenari d'una de les batalles més importants de la Guerra Civil Espanyola, la Batalla de l'Ebre.
Naixement
Tradicionalment s'establia al manantial de Fontibre (del llatí Fontes Iberis, "fonts de l'Ebre"), a Cantàbria, a 880 m d'altitud. Actualment es fixa a les fonts del riu Híjar, a la serra de Peña Labra, a 1.980 m, ja que l'aigua que brolla a Fontibre és una surgència de l'Híjar.
Recorregut
Entre d'altres, l'Ebre passa per Miranda de Ebro, Haro, Logronyo, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagó, Saragossa, Casp, Mequinensa, Faió, Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Garcia, Móra d'Ebre, Miravet, Benifallet, Xerta, Tivenys, Aldover, Tortosa, Amposta, i Deltebre-Sant Jaume d'Enveja.
El riu atravessa les comunitats autònomes de Cantabria (on naix), Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya (on desemboca). A més a més la seua conca hidrogràfica abarca territoris del País Basc (gairebé la totalitat de la província d'Àlaba).
Problemàtica mediambiental
La disminució del cabal, la introducció d'espècies (60-80% de la població), la problemàtica de nous transvasaments, els focus contaminants[1] (antiga Inquinosa de Sabiñánigo,[2] abocaments del Pantà de Flix...) o la manca de sediments causada per les preses hidroelèctriques que hi ha al curs fluvial (Mequinensa, Riba-roja d'Ebre, Flix, etc) i que han frenat el creixement del Delta que es veu amenaçat per l'erosió marina, la subsidència (enfonsament de la plataforma deltaica) o la intrusió salina.
Espècies autòctones
- La saboga (Alosa fallax), la madrilla, el barb, l'anguila,[3] la llampresa o llamprea (gairebé extingida) i l'esturió de l'Ebre malaurademant ja desaparegut.[4]
| « | “Ayer fue pescado en Cherta un corpulento esturión que pesó seis arrobas y media. Cuando fueron a apoderarse de él pugnaba por romper las almadrabas donde estaba prisionero. En el mercado de aquella villa se vendió ayer a peseta la libra de esturión. En esta ciudad [Tortosa] se recibió un trozo del pescado en cuestión, y dicen los que lo probaron que estaba delicioso.” | » |
— El Tiempo (Tortosa) de 19/08/1911 (pàg. 2). | ||
Espècies invasores
- El silur, la perca americana, la lucioperca, el cranc americà, el musclo zebra, el cargol poma (2009)...
Transvasaments
Actualment hi ha 8 transvasaments en funcionament que són els següents:
- Ebro-Besaya: és reversible, data de 1982, comunica l'embassament de l'Ebre amb la conca del Saja-Besaya al nord. La seva funció es garantir el subministrament a l'àrea industrial de Torrelavega.
- Alto de Tornos-Capçalera del Cerneja (Nela): escassa entitat, abasteix petites poblacions de la Conca del Nord de Santander, (Cantàbria).
- Cerneja-Ordunte: situat al riu Cerneja, transvasa cabals de l'embassament de Ordunte per abastir Bilbao, data de 1961.
- Zadorra-Arratia: situat a la capçalera del Zadorra, abasteix Bilbao a través del salt de Barazar.
- Alzania-Oria: situat a la capçalera del riu Alzania, afluent del riu Araquil, té escassa entitat, i es destina a la producció hidroelèctrica, data de 1927.
- Carol-Ariége: situat a França, aprofitament hidroelectricitat. Torna els cabals.
- Siurana-Riudecanyes: situat al riu de Siurana, Tarragona, està destinat a usos agrícoles i urbans.
- Ebre-Camp de Tarragona: abastiment urbà i industrial de Tarragona, 55 hm3 el 1997.
Illes fluvials
Des de la desembocadura i riu amunt es troben: l'Illa de Sant Antoni - Illa de Buda - Illa de Gràcia - Illa de Sapinya - Illa de Vinallop - Illa de la Xiquina - illa - Illa d'Audí (Bítem) - illa - illa - Illa del Nap (al nord de Benifallet) - Illa del Galatxo (Móra)
Vegeu també
- GR 99
- Ponts i passos del riu Ebre
- Lo Sirgador, llagut turístic.
- Nàiade auriculada
Notes i referències
- ↑ Más de veinte sustancias peligrosas contaminan el agua, los peces y el lecho del Ebro, article del diari Público publicat el 14/08/2016.
- ↑ Una obra pública contamina más de 300 kilómetros de ríos del Pirineo a Tarragona; article del diari Público publicat el 30/12/2015.
- ↑ El viaje ilegal de la angula: del Guadalquivir a los mercados de China, article del diari El País de 08/03/2017.
- ↑ L'any 2014 l'IDECE va obtenir 784.289 euros per a desenvolupar el projecte LIFE+ Nature:MIGRATOEBRE, que té un pressupost d'1.568.574 euros i que té com a principal objectiu recuperar l'esturió de l'Ebre –desaparegut des dels anys 70 dels rius peninsulars-, així com la millora de les poblacions d'anguila o lamprea i la restauració de la connectivitat ecològica del riu a les Terres de l'Ebre.
Enllaços externs
- Viquipèdia
- Padre Ebro, reportatge de la sèrie España, entre el cielo y la tierra (00:53:00) emès per primer cop l'any 2013. Nota: El reportatge té imatges ja antigues com la dels castells de Flix o d'Ascó abans de les intervencions que s'hi han fet; de la catedral de Tortosa, encara amagada, o del Trabucador amb la línia elèctrica ja desmantellada. També fa alguna afirmació equivocada i mostra algunes imatges desordenades i errònies (per exemple se confon Jesús amb Roquetes).