FANDOM


El territori diocesà en època ibèrica: un substrat de l'actualitat?
Arturo Oliver i Foix
Ponència llegida al II Congrés Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa


El territori que ocupa l'actual diòcesi tortosina és un espai molt muntanyós i fragmentat, on destaca especialment el pla de Vinaròs i Santa Bàrbara, enmig de serralades i cims. La resta són valls i planures menudes on s'assenten el diferents pobles, caracteritzats per no haver assolit una grandària considerable, segurament degut a les circumstàncies orogràfiques del lloc. Durant la protohistòria aquesta sensació de zona muntanyosa queda encara més palesa ja que el delta del riu Ebre no existia, al seu lloc trobàvem tot el contrari, un ampli estuari. El riu, l'accident geogràfic més destacable, no forma una vall amplia que puga articular un espai demogràfic potent. El recorregut del riu es realitza per congostos que tampoc donen peu a establir pobles de cert volum de població.

Per tant, l'espai geogràfic diocesà és un espai fragmentat i heterogeni, en el qual en la segona part del primer mil·lenni abans de Crist s'assentava, com a la resta de la regió mediterrània peninsular la Cultura Ibèrica, i concretament l'ètnia anomenada ilercavona. I serà sobre el territori ocupat pels ilercavons que sempre s'ha considerat que es va crear, i després de la reconquesta cristiana de nou implantar, el territori diocesà. Per tant, s'hauria de buscar els orígens de la jurisdicció eclesiàstica en un moment històric anterior al sorgiment del cristianisme.

Davant d'això plantegem les dades que ens aporta l'Arqueologia i les fonts escrites clàssiques per conèixer quins lligams hi ha entre l'actualitat i la protohistòria de la zona.

La prehistòria recent Edit

Considerant que cada vegada està més clara la relació entre l'etapa de l'Edat del Bronze i la Cultura Ibèrica, farem un cop d'ull al segon mil·lenni abans de Crist, on hi trobem una clara divisió del territori marcada pel riu Ebre. Així, al sud del riu es desenvolupa el que s'anomena Bronze Valencià, mentre que al nord hi ha un buit d'ocupació difícil de relacionar amb alguna fàcies de l'Edat del Bronze peninsular.

El Bronze Valencià es caracteritza per uns assentaments amb una construcció prou evolucionada, uns assentaments que es poden trobar tan al cim de les muntanyes, dominant grans espais, com als plans, i inclús junt a la mar. El Bronze Tardà (1300-1000), serà tal vegada el moment de major ocupació del territori. També es donen assentaments en cova, encara que pareixen ser llocs d'establiment temporal, tal vegada deguts a la ramaderia.

Durant el Bronze Final (1000-700 a.C.) a la ribera del riu i en llocs no molt allunyats d'ella, tan al nord com al sud, trobem assentaments d'escassa extensió formats per un gran edifici. L'ocupació augmentarà durant l'Edat del Ferro Antic (700-550 a.C.), creant poblats més complexos, i protegits amb muralles, així com assentaments especialitzats en el comerç mediterrani, concretament amb el fenici, com és el cas d'Aldovesta a la població de Benifallet.

És durant l'Edat del Ferro Antic que podem diferenciar dos zones marcades pel tipus d'enterrament, l'oest amb enterraments en túmuls, i l'est amb enterraments en senzills clots. Una línia que prové del Segre, passant per Mequinensa, Gandesa, Forcall i Cortes de Arenoso, marcarà el límit dels enterraments tumularis, un tipus d'enterrament que prové de la Prehistòria. En canvi, tot l'àmbit coster, i des del nord-est de Catalunya fins a l'altura del riu Millars, trobem un tipus d'enterrament amb uns orígens centreeuropeus, que consisteix en dipositar l'urna amb les restes cremades del difunt en un clot fet a terra.

Per tant, veiem com durant la Prehistòria el territori actual de la diòcesi tortosina, és un lloc de límits de cultura material, i per tant, hi ha que pensar en límits culturals en el sentit més ampli de la paraula, en tant i quant, els materials arqueològics siguen un reflex de la cultura.

Cultura Ibèrica Edit

Durant el segle VI a.C. el territori que ens ocupa ja està immers en el procés d'iberització que es dona a tota la costa oriental peninsular. Un procés que aportarà uns nous conceptes socials, religiosos, econòmics, i sobre tot una cultura material diferent, on el torn de terrisser i el ferro seran els indicadors de l'anomenada Cultura Ibèrica, la qual quedarà absorbida per la romana al començament del segle I a.C.

Serà amb l'inici del nou període cultural que la zona entrarà a formar part de l'Historia, amb la menció que d'ella es té a través dels textos clàssics, concretament R. F. Avié fa referència a un periple massaliota o púnic del segle VI a.C., en el que es mencionen varies ciutats al voltant del riu Ebre, encara que cap d'elles pot ser relacionada en un jaciment arqueològic concret. Serà a través d'Hacateu de Milet i d'Herodoros de Heraclea que sabrem que a la zona de la desembocadura del riu Ebre estan els ilaraugates, una ètnia dels ibers. Cal comentar que el concepte d'ètnia és molt feble, ja que no sabem com la podem definir dins del món ibèric. Per altra banda, és un concepte que s'estableix des d'un punt de vista d'un poble aliè al ibèric, el grec i el romà, que són els qui mencionen les diferents ètnies ibèriques.

El nom d'ilaraugates en els autors del segle II a.C. al II d.C., es converteix en ilercavons, així és com els menciona T. Livi, Plini, Ptolomeu i Cèsar. Alguns investigadors de l'antiguitat han considerat que això es degut al procés de divisió interna que hi ha durant el segle V i IV a.C. dins de la societat ibèrica, i que els antic ilauragetes es converteixen en ilercavons i ilergetes.

A partir de les mencions clàssiques i des de principi del segle XX s'ha intentat limitar el territori ilercavó, considerant sempre la capital de la zona a Hibera, que es situaria a l'entorn de l'actual Tortosa, ja que esta ciutat de l'antiguitat s'ha considerat com l'antecessora de la Dertosa romana. Al nostre entendre estem davant d'un territori on existeixen una sèrie de ciutats estat independents, com podria ser el cas del jaciment del Castellet de Banyoles a Tivissa, la Torre la Sal a Cabanes, la Balaguera a la Pobla de Tornesa, i la desconeguda Hibera, ciutat que tan sols podem situar a la zona de Tortosa aplicant un model teòric del patró d'assentament al llarg de la ribera del riu Ebre. El suposat lloc on es va situar la ciutat ibèrica, al cim de la Zuda, continua sense aportar dades fidedignes sobre un assentament ibèric de certa entitat. No podem indicar que hi hagué una ciutat que estigué per damunt de les altres marcant una capitalitat. Cada una d'estes ciutats principals presentaria dins del seu territori una població jerarquitzada que aniria des de les poblacions amb una superfície ocupada entre mitja i una hectàrea, fins als xicotets assentaments relacionats amb la producció agrícola i ramadera, o la producció artesanal.

Els límits de la Ilercavonia queden molt poc definits, però a tenor de les dades arqueològiques de la zona estudiada (patró d'assentament, ceràmiques, ritus, indumentària, tipus d'enterrament, etc.), podríem establir un límit nord que podria indicar-lo la frontera desert que hi ha al nord del riu Ebre. Per tant, el veritable límit hi hauria que situar-lo al mateix riu Ebre, tal i com ens indica Plini que va ser procurador de la Hispania Citerior. Per l'oest, on es trobarien els ositans, el límit es situaria a la zona de Gandesa, i les serralades que marquen l'escorrentia dels rius cap a la mar. Pel sud possiblement el límit estaria en el riu Millars, si el relacionem amb el riu Udiva de Plini, encara que la relació no deixa de ser una suposició.

Ilercavonia romana Edit

Una vegada la zona ha segut romanitzada el territori entra a formar part del municipi de Dertosa, un municipi que es caracteritza arqueològicament per la falta d'unes restes adients, el que ens pot indicar que la població estaria formada per una arquitectura i un urbanisme molt feble. La resta del territori estaria ocupat per assentaments agrícoles, les villae. El límits del territori tortosí quedarien marcats pel nord amb el territori de Tarraco, tal vegada al mateix lloc que es trobava durant l'etapa ibèrica. Per l'oest limitaria amb unes ciutats que avui en dia desconeixem on es ubicaven, com és el cas de Bisgargis, tan sols poden indicar la de Lesera, situada a la Moleta dels Frares de Forcall. Al sud el límit es trobaria amb el territori saguntí. Pràcticament tot són límits que estan per definir i que es troben molt discutits, però que no anirien més enllà de la zona que hem indicat a l'etapa ibèrica.

Serà sobre el territori de la Dertosa romana que s'establirà durant el Baix Imperi la diòcesi tortosina, encara que les dades que tenim al respecte són del tot escadusseres. Així, mentre en la etapa ibèrica podem trobar diferents ciutats, en l'etapa romana tan sols trobem una ciutat, Dertosa, per tant, en època romana el territori està definit de forma política i administrativa, cosa que no ocorria durant la Cultura Ibèrica.

La falta de dades arqueològiques a banda que caracteritza la zona, també fa difícil esbrinar les moltes preguntes que hi ha sobre el tema. La mateixa ciutat de Dertosa continua sent un misteri per a l'Arqueologia. Les poques evidències que s'han pogut recuperar en les prospeccions arqueològiques urbanes no ens permeten fer-nos una idea de l'estructuració urbanística de la població.

La restitució de la diòcesi Edit

Després de la conquesta cristiana s'estableix de nou la diòcesi de Tortosa, i tots els autors consideren que la base de la restitució és l'antiga diòcesi de l'etapa romana, que a la seua vegada és basa en el territori ilercavó. Però tal com hem pogut vore, les poques dades que tenim no coincideixen amb tal plantejament.

Quan al segle XII es torna a restituir la diòcesi, tan sols es pren com a punt de partida relacionat amb l'Antiguitat la seu de la diòcesi, Tortosa, una seu de la que desconeixem pràcticament tot.

Els territoris i inclús la situació de les diòcesis després de la conquesta cristiana obeeixen a una sèrie d'interessos pel control de l'espai geogràfic i polític per part dels diferents reis cristians, no es consideren els límits que hi havia en època romana, sobre tot per falta d'un coneixement d'ells.

El fet de les diferents discussions que hi ha a l'hora d'establir els límits eclesiàstics tortosins entre els mandataris durant els primers anys després de la conquesta, ens indicatiu de que darrere d'ells hi ha uns interessos econòmics i no uns interessos de recuperació històrica.

El que si que podem vore en el territori diocesà actual és que hi ha un tipus de poblament relacionat amb l'antiguitat. És la característica de l'escassetat de grans poblacions. A l'igual que durant l'etapa ibèrica i romana al llarg del temps la zona que ocupa el territori diocesà tortosí es caracteritza per uns assentaments d'escassa entitat, amb un caràcter rural molt marcat.

Arturo Oliver i Foix

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori