L'església del Roser és un temple catòlic situat al barri de Ferreries de Tortosa.
D'estil neoromànic l'edifici forma part del Catàleg d'edificis i elements arquitectònics de Tortosa.
Història
L'antiga església de la Mare de Déu del Roser dels pares dominics se situava a la riba esquerra de l'Ebre, just al lloc que ocupa la rampa del Pont de l'Estat (en queda testimoni fotogràfic) fins l'enderroc el 1910[1]-1911.
Arran de la seua inevitable expropiació s’encomanaren els plànols de la nova església -l'actual- a l'arquitecte Joan Abril i Guanyabens.[2]
La nova església del barri de Ferreries va començar-se a construir el juny de 1911. Amb una superfície d’uns 900 metres quadrats, els seus fonaments s'enfonsen 13 metres al terra.[3] L'església de 20 metres d'amplada i 40 metres de llargada consta d’una sola nau de 10 metres de llum i 17,8 d'alçada, amb espais per a capelles entre els contraforts. El campanar quadrat, de cinc metres de costat situat a l'angle NE, havia tingut 53 metres d’alçada, tot i que i d'acord amb el projecte n’hauria tingut 17 més. Aquests 17 metres els hauria aportat un remat octogonal revestit de ceràmica vidriada de colors.[4]
El bisbe Pere Rocamora va beneir-la el dissabte 11 de juliol de 1914[5] juntament amb la campana patrocinada pel comerciant Joaquim Prades i Maria Carrera (hereus d'E. Carpa).[6]
El rellotge de torre, de quatre esferes, va posar-se en funcionament l'1 de març de 1924[7] gràcies al donatiu del comerciant de teixits Eudaldo Massaguer Colom (†1918). Fabricat a Morez (departament de Jura, França) per L. Terraillon i J. Petitjean (abans Paul Odobey) va ser instal·lat per Blasco y Liza de Roquetes. L'actual rellotge de la torre -el tercer- és del 1996.
La façana estigué coronada per una creu de sis metres d’altura. Tota l’església era de totxo i obra vista, tant a l'interior com a l'exterior. Al nou temple s'hi traslladà la portalada de l'antiga església del marge esquerre.[8] Data del segle XVII i ostenta les imatges de Sant Domènec i de Sant Francesc.[9]
Greument danyada durant la Guerra Civil (1938) l’església va ser reconstruïda per la Dirección General de Regiones Devastadas (1947).[10] Van revestir-se les façanes i l'interior; se consumà l'escapçament d'uns 12 metres del campanar i s'alterà dràsticament el seu aspecte; no va refer-se la gran creu de la façana, s'alteraren els arcs angulars -mitrals o de frontó- de les dos portes d'accés de la façana principal per arcs de mig punt, etc. L'any 1953 es va aixecar la casa rectoral actual.
La tardor de 2009 van construir-se les noves escales i rampa d'accés de la façana principal.
L'església ha esdevingut un dels elements més identificadors del barri de Ferreries-Sant Vicenç.
Notes i referències
- ↑ El Restaurador de 27/12/1910. El Restaurador de 07/3/1910 recull la notícia de la celebració de l'última missa al temple.
- ↑ A.M.D.G JOANNES-ABRIL-ET-GVANYABENS / ARCHITECTVS-HANC-DEI-DOMVM / CONCEPIT-ET-FECIT / ANNO-DOMINI-MCMXIV
- ↑ Joan Abril; Un capítol de la meva actuació a Tortosa
- ↑ Ramon Miravall; D'ellà lo pont de barques.
- ↑ Fotografia del Roser de J. Abril per Ramon Borrell publicada a La Hormiga de oro de 18/7/1914 (vegeu la pàgina 10 de la revista).
- ↑ Vegeu El Restaurador de 9/7/1914 i de 13/7/1914.
- ↑ Correo de Tortosa de 23/02/1924, 29/02 i 01/03/1924.
- ↑ El Restaurador de 2/01/1913.
- ↑ L'any 2002 es va netejar i es van restaurar les figures dels sants que havien estat decapitades. El dissabte 21 de desembre del 2002 s'hi va instal·lar una nova imatge de la Mare de Déu del Roser obra de Xavier Solé i Borràs.
- ↑ El projecte de l'arquitecte José Jesús Álvarez Aguirre data del 1943. L'obra pressupostada amb més d'1,8 milions de pessetes va finalitzar el setembre de 1947. Vegeu: La reconstrucció de Tortosa (1940-1957) de Josep Bayerri i Raga.