Estanislau Figueras i de Moragas (Barcelona, 13/11/1819 – Madrid, 11/11/1882) va ser un polític. Fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos. Va ser substituït per Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901).
Biografia[]
Llicenciat en Dret –juny de 1842– cap al 1844 es va traslladar a Tivissa on residia la seua mare Neus Moragas Dot († 1860). Va ingressar en el Partit Progressista i va participar en les revoltes liberals de 1848. Aquest mateix any es va desplaçar a Madrid, on va entrar en contacte amb els cercles polítics republicans. Més tard, es va decantar pel Partit Demòcrata (1849), sorgit a partir d'una escissió del Partit Progressista. El 1849 s'establí a Tarragona per iniciar la seva carrera com a advocat. El maig de 1851 va ser elegit diputat per Barcelona i l'octubre de 1854 per Tarragona, on es traslladaria per formar part de la seva Junta Revolucionària, que va presidir durant els esdeveniments polítics que van conduir al Bienni Progressista (1854-1856).
El 30 de novembre de 1854 com a diputat a Corts va liderar la minoria republicana i va votar a favor de la instauració d'un règim republicà opció que únicament va comptar amb 21 vots. A l'any següent, durant l'elaboració del projecte del qual havia d'havia de sorgir una nova Constitució, va advocar en favor de la descentralització de l'Estat i de les desamortitzacions, postura que el va enfrontar amb els sectors més pròxims a l'Església.
El 1867 va ser condemnat a presó, per la qual cosa va fugir a Portugal. Retornà a Espanya després del triomf de la revolució de setembre de 1868 (La Gloriosa), amb la qual començà el Sexenni Democràtic (1868-1874). Al seu retorn va ingressar en el Partit Federal, liderat per Pi i Margall, antic empleat seu a la seva oficina d'advocats, i va fundar el diari La Igualdad, des de les pàgines de la qual va defensar la seva doctrina federalista.
Durant les eleccions del gener de 1869 va presentar-se per les circumscripcions de Barcelona i de Tortosa. Va escollir l'acta pel districte de Tortosa[1] on va obtenir 10.473 vots, 337 menys que el candidat progressista-liberal Marià Rius (a Barcelona va obtenir 27.392 vots; el va substituir llavors Josep Tomàs Salvany). Mesos després, el 18 de maig de 1869, els representants dels comitès republicano-federals d'Aragó, Catalunya, València i Balears, signen el Pacte Federal de Tortosa per restaurar la Confederació Catalano-aragonesa dintre de l'Estat republicà Espanyol.
El 12 de febrer de 1873 va ser elegit president de la Primera República, càrrec que va ocupar fins a l’11 juny del mateix any, en què la crisi econòmica, així com la divisió interna del seu propi partit i l’intent de proclamació de l'Estat Català (març 1873) van motivar la seva substitució per Pi i Margall, i la seva fugida a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal. Allunyat a partir de llavors de Pi i Margall i del seu partit, el 1880 va fundar, al costat de Ruiz Zorrilla, el Partit Republicà Federal Orgànic, partit que va tenir poca activitat a causa de la mort de Figueras poc després.
Està enterrat el cementiri civil de Madrid.
Figueras va contraure matrimoni amb Josefa Serrano de Magriñà,[2] de Cretes.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ En les eleccions de gener de 1869 van resultar escollits com a diputats pel districte de Tortosa Marià Rius, Estanislau Figueras i Josep Compte Pedret. La llei electoral de 1871 va convertir la província de Tarragona (també Lleida i Girona) en demarcació amb 8 districtes uninominals: Falset, Gandesa, Reus, Roquetes, Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell.
- ↑ La seua cosina política, filla de Maria Magdalena de Magriñà Jardí i de l'advocat Rafael Serrano de Aparicio Solé.
Enllaços externs[]
- Viquipèdia
- Gravat del President E. Figueras a la portada de La IIustración Española y Americana de 16/02/1873 (vegeu també l’article de la pàgina 102 o pàgina 6 del número).