.JPG){kind=link}
Joaquim Sales. Tallers metal·lúrgics de Tortosa.
Els tallers de foneria Sales van ser uns importants tallers metal·lúrgics de la ciutat de Tortosa,[1] creats el 1870 i extingits al segle XX.
Història[]
Els inicis[]
El forjador Ramon Sales Eiximeno († novembre de 1889)[2] va unir-se a Ramon Ginestar especialista en tornejar metalls i junts van establir-se al raval de Sant Vicent, a Ferreries –vegeu els anuncis de SALES y GINESTÁ a El Correo de las Familias del 22/05/1881 al 7/05/1882, per exemple–.
R. Ginestar i Guiu va separarse'n i llavors Joaquim Sales Homedes,[3] un dels fills de Ramon Sales, va fer-se càrrec del negoci. El 1912 se traslladaven del carrer Olivera, al Raval de Sant Vicent (El Restaurador de 08/05/1912). No foren estranys els elogis de la premsa de l’època a aquesta indústria –Diario de Tortosa de 3/07/1895– que se reforçarien l'any 1915, quan Lluís G. Pons i Enric encomana als tallers la construcció d'un vapor (El Restaurador de 05/02/1915) que havia de substituir el Ciudad de Tortosa per al servei de passatgers entre Tortosa, Amposta, Jesús i Maria, la Cava i Buda. L'avarada de l'Anita [4] va suposar l'inici d'altres construccions nàutiques[5] entre les que cal destacar un remolcador (vegeu El Restaurador de 6/04/1916 i Diario de Tortosa, núm. 10.244, de 7/04/1916).
Cap al 1916, amb la Primera Guerra Mundial en marxa, se va especular d'instal·lar-hi una fàbrica de municions d'artillera (El Restaurador de 9/3/1916) i fins i tot el Capità General Felipe Alfau y Mendoza va visitar els tallers[6] tot i que El Restaurador de 04 de gener de 1916 publicava que “Se han suspendido las gestiones para establecer una fábrica de municiones por cuenta del ministerio de Guerra”. Anys més tard els tallers van aconseguir una contrata de 300 carros per a l'exèrcit, destinats a les armes d'infanteria, artilleria i cavalleria.[7]
La fundició estava especialitzada en el muntatge de fàbriques de sucre i sansa i en la construcció de premses d'oli, nòries o sènies, bombes per a elevar aigua, màquines de vapor (de 4 a 20 cavalls), etc. Cap a la primera meitat dels anys 20 –s. XX– hi treballaven 180 operaris, entre modelistes, torners, ajustadors, fonedors i calderers.[8]
La crisi industrial comarcal del 1923 afectà també a l'empresa que arribaria a tancar[9] un temps.
[]
Els anys 30 porten als "Talleres Sales SA" (Correo de Tortosa de 13/08/1930) episodis de conflictivitat (El Pueblo de 18/01/1932 i Heraldo de Tortosa de 07/06/1933), paralització d'activitats i acomiadaments el 5 d'agost de 1933 (Correo de Tortosa de 07/08/1933). És per llavors que els senyors Panisello, Solé, Vilàs, Castelló i Mauri obren els tallers mecànics Metalúrgica del Ebro (Heraldo de Tortosa de 4/11/1933).
Arribat l'estiu de 1936 amb la Guerra Civil Espanyola iniciada els tallers Sales van ser incautats i al setembre rebien nova maquinària. Construcciones Navales y Terrestres, com passarà a denominar-se, es converteix en indústria de guerra.
L'abril de 1938 el seu personal va ser traslladat a Barcelona (Montjuïc) per a finalment anar a Vic, la capital d'Osona.[10] S'instal·len a l'antiga fàbrica d'Antoni Gudiol.
Després de la Guerra[]
Amb la postguerra CNT s'enfonsa i els accionistes acaben venent-la a Alejandro Serra i després al seu germà Josep Serra. L'empresa se converteix en SA Serra fins a finals dels anys 60 –s. XX– quan Joan Girbau Vilageliu l'adquireix. Passarà llavors a ser primer Golder Girbau SA i finalment Girbau SA, fabricant de màquinària per a bugaderies.
Testimoni de la presència "dels tortosins" a Vic és el parc que porta aquest nom. Situat en una zona industrial i de serveis està delimitat pels carrers d'Olot, de Berga i de Manresa a pocs metres del límit del recinte de l'antiga fàbrica (avui GIRBAU) situada vora la carretera de Manlleu.
Per altra banda a Tortosa, després de la Guerra Civil, se localitzaven els tallers de construccions mecàniques Sebastià Aragonès[11] i els tallers de construcció, foneria i caldereria d'Àngel Vilàs Gisbert al raval de Sant Vicent que se proclama successor dels Tallers Sales SA.[12]
Patents de Tallers Sales SA[]
- Patent 118.647. Patent d'invenció d'una màquina “para desterronar y desherbar terrenos de cultivo” (data sol·licitud: 12/6/1930; concedida el 25/6/1930; caducada l’1/1/1930 per no posar-se en pràctica).
- Patent 134.527. Patent d'invenció d'un molí “para la trituración de aceitunas con rodillos de piedra” (data sol·licitud: 22/5/1934; concedida el 4/6/1934; caducada l’1/1/1938 per no posar-se en pràctica).[13]
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Altres foren els tallers de Ramon Ginestar, després casa Francisco Baró (1890) al raval de Sant Vicent, els de Marcel·lí Salvatella al parc, o els de Juan Figueras.
- ↑ Correo de Tortosa de 26/11/1889 i Diario de Tortosa del 27 i del 28/11/1889.
- ↑ Ocupà l'alcaldia de Tortosa durant 3 mesos l'any 1922. Joaquim Sales Homedes (1865-1948) va casar-se amb Consuelo Lozano i foren pares de Consuelo, Joaquim i Mercedes.
- ↑ Eslora 32 metres; mànega, 5; puntal 2,20 (El Restaurador de 24/08/1915)
- ↑ Entre els constructors més tradicionals Tortosa comptava amb els tallers de Francisco Vilàs (El Restaurador de 24/02/1913; 28/01/1916) i les drassanes dels senyors García (La Vanguardia 31/03/1918).
- ↑ El Restaurador de 07/4/1916.
- ↑ Correo de Tortosa de 26/05/1922 i de 21/09/1922.
- ↑ Contalles crepusclars tortosines (relat La primera fundició de ferro aparegut a La Zuda el 1931). Francesc Mestre i Noé. Editorial Dertosa, 1984. Imp. Coop. Gráfica Dertosense. ISBN: 84-86302-01-3.
- ↑ Heraldo de Tortosa de 11/3/1924; Correo de Tortosa de 13-3-1924 parla de més de 50 operaris.
- ↑ Vegeu La Vanguardia de 14/09/1993: Vigatans de Tortosa, tortosins de Vic, d'Horacio Sáenz Guerrero (Logroño, 1921 - Dènia, 1999), ex director del diari.
- ↑ “Sucesor de J. Vilaró [vegeu anunci de José Vilaró a Correo de Tortosa de 28/2/1924] y Serra. Felip Pedrell 67”. Bibliog.: Rapsodia en gris. Records de Tortosa 1939-1955 (pàg. 139). F. J. Renau, 2002. Impremta Querol. DL: 1517/02.
- ↑ Rapsodia en gris. Records de Tortosa 1939-1955 (pàg. 140). F. J. Renau, 2002. Imp. Querol. DL:1517/02.
- ↑ Sáiz, P.; Llorens, F.; Blázquez, L.; y Cayón, F. (Dirs.): Base de datos de solicitudes de marcas (España, 1850-1919), OEPM-UAM, Madrid, 2007-2017, http://historico.oepm.es.