FANDOM


Els ilercavons foren una tribu ibèrica entre els segles VI i I aC. Abastava aproximadament el territori entre el Coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. La denominació Ilercavònia apareix en textos i documents grecs i romans.

El seu origen probable és el poble dels ilaraugats, esmentat per Hecateu de Milet al segle VI aC. Vers el segle III aC aquest poble s'havia dividit en dues branques, els ilercavons de la costa, i els ilergets de l'interior.

Plini el Vell i Claudi Ptolemeu fan referència als ilercavons. El primer els situa des del riu Udiva (possiblement el riu Millars) fins passat l'Ebre. Ptolomeu anomena el cap i el port Tenebri (possiblement Orpesa), la desembocadura de l'Ebre i les ciutats de Cartago Vetus, Biscargis, Theana, Adeba, Tiarulia i Sigarra. Si acceptéssim que Cartago Vetus és Cantavella —com, de vegades, s'ha anat sostenint, amb fonaments escassos—, els ilercavons comptarien amb una dilatada superfície en la zona muntanyenca de l'interior. Se suposa que el límit entre els ilercavons i els ilergets és la serra de la Llena, i que el Coll de Balaguer els separa dels cossetans. En general, es pot dir que vivien al sud de Catalunya i nord del País Valencià (la plana, a Castelló) fins a la serra d'Almenara. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bàsica de comunicació i comerç.

Ciutats atribuïdes als ilercavons:

  • Hibera prop de la desembocadura de l'Ebre i de disputada localització.
  • Intibilim (Sant Mateu o Traiguera).
  • Etovissa (Orpesa).
  • Cherronesos (possiblement Peníscola).
  • Sepelaci (Borriana).
  • Ildum (Cabanes).
  • Cartalias (entre l'Ebre i Sagunt), situació desconeguda, podria correspondre als edetans.

Jaciments arqueològics coneguts Edit

Aragó:

Catalunya:

I les necròpolis de Mianes (Santa Bàrbara), del Mas de Mussols (l'Aldea), de l'Oriola (Amposta) i d'Esquarterades[1] (Ulldecona).

País Valencià:

  • Puig de la Nau (Benicarló). Amb expedient incoat l'any 1992 de declaració de zona arqueològica.
  • Poblat iber del Puig de la Misericòrdia i torre de defensa de el Perengil (Vinaròs).

Notes i referències Edit

  1. Segle V-IV aC. Necròpolis descoberta l'any 2013.

Bibliografia disponible Edit

  • La Ilercavònia. Jordi Diloli i Fons. Ed. Cooperativa Gràfica Dertosense. Tortosa, 1991. ISBN: 84-604-1062-5.
  • L'Ebre final: del Paleolític al món romà. Margarida Genera i Monells. Ed. Cooperativa Gràfica Dertosense, Tortosa 1991. ISBN: 84-604-1312-8.

Enllaços externsEdit