El marbre o jaspi de Tortosa (també conegut com a jaspi o pedra de la Mare de Déu de la Cinta, i a l'estranger com a brocatello) és una pedra decorativa procedent de Tortosa caracteritzada pels seus colors rogencs i/o granats saltejats per blancs o grocs. Cal aclarir que és tracta d'una pedra calcària malgrat les seues denominacions. Així doncs no forma part dels jaspis, ni estrictament és marbre[1] -roca metamòrfica-.
Les seues pedreres se situen al marge esquerre del riu Ebre, al sud de la ciutat de Tortosa, i s'exploten des de l'antiguitat. El seu ús més antic documentat fins ara correspon a l'època d'August ja que han estat localitzades plaques d'aquest material al fòrum de la ciutat romana de Segòbriga (actual província de Conca) datades en aquesta època. A la Península ha estat localitzada a diversos llocs: Tàrraco, vil·la romana dels Munts, vil·la de la Llosa, Bàrcino, Cabrera de Mar, Saragossa (Teatre romà, tomba de la basílica de santa Engracia, pilar de la Mare de Déu del Pilar), Arcaya (Biscaia), Uxama, Sagunt, ciutat romana de Lesera (Forcall), Cartagena, Ilici, Teatre romà d'Itàlica, església de San Miguel de Escalada (Gradefes)... ; també va fer-se servir en les inscripcions epigràfiques de l'antiga Dertosa. Fora de la Península n'hi ha a la zona de la Gal·lia Narbonense (Narbona, Arles...), Roma, Ostia Antica, Ravenna... i al Nord d'Àfrica (Útica i Hiponna).
A l'època moderna arribarà en gran quantitat a Itàlia, especialment a Gènova i a Roma, on se'l coneix com a brocatello di Spagna. Així mateix aquest material s’ha utilitzat a les Catedrals de Tortosa (Capella de la Verge de la Cinta, especialment) i de Barcelona; en columnes al palau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona i a la Basílica de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa, i al Monestir de l'Escorial (església, panteó dels reis i, en menor mesura, a la biblioteca). També n'hi ha presència a Malta.
Més enllà de l'aplicació arquitectònica se n'ha fet ús en alguns béns mobles. En l'actualitat la seua producció és petita i adreçada a petits formats.
Vegeu també
Notes i referències
- ↑ Comercialment és dóna el nom de "marbre" a qualsevol roca de carbonat de calci susceptible de ser polida per la qual cosa en aquest grup s'inclou alguna calcària.
Sobre el jaspi de Tortosa, vegeu:
- La Industria del jaspi de Tortosa a l'edat moderna (s. XVI-XVII). Joan-Hilari Muñoz i Sebastià. Nous Col·loquis I (1997).
- Jaspes de Tortosa para el Palacio del Buen Retiro de Madrid. Yolanda Gil Saura. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte de la Universidad Autónoma de Madrid (nº 19, 2007).