FANDOM


Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, 1/02/1851 - Barcelona, 22/11/1929) va ser un il·lustre metge i bacteriòleg que descobrí un vacuna contra el còlera. Posteriorment va continuar investigant i elaborà la vacuna antitífica, la vacuna antiràbica i una contra la tuberculosi.

Vida i obra Edit

Fill del metge del poble. Realitzà els estudis primaris al Col·legi Sant Lluís Gonzaga de Tortosa, féu el Batxillerat a Tarragona i, el 1873, es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona.

Exercí de metge a Tortosa, i arribà a director de Sanitat marítima i director de l'Hospital Civil.

S'interessà professionalment per la naixent bacteriologia i les investigacions del Dr. Pasteur. El juny de 1884 i, davant de l'epidèmia de còlera que havia causat 3.500 morts a Marsella, l'Ajuntament de Barcelona el comissionà per estudiar a França els sistemes de prevenció de la malaltia. A Marsella aconseguí unes mostres del bacil que provocava el còlera i que Koch havia aïllat un any abans. Les mostres les va posar en cinc flascons, disposat a dur-les a Catalunya i provar amb elles una variant del mètode de vacunació de Pasteur.

A la duana de la Jonquera arribaren els problemes: les ordres eren destruir els flascons amb el còlera per evitar que la malaltia entrés a territori espanyol. Dins del seu maletí els duaners recolliren quatre flascons. Durant vuit dies van retenir el doctor Ferran a la frontera. Finalment fou alliberat enduent-se dins d'un mitjó el darrer flascó. Amb els bacils que salvà va poder elaborar una vacuna contra la malaltia.

Els "conillets d'índies" de la vacuna foren el mateix doctor Ferran i la seua família. Per sort la medecina va funcionar bé.

L'any següent, el 1885, el còlera arribà al País Valencià i el doctor Ferran fou cridat. A Alzira inoculà 30.000 dosis de la vacuna. Les autoritats alertades per alguns metges contraris a Ferran,[1] van prohibir que continués vacunant la gent. Per ordre del ministre Romero Robledo se suspèn la vacunació arribant-se a les 150.000 víctimes mortals a Espanya aquell any 1885. Dels vacunats per Ferran en van morir només 54.

Del 1886 al 1905 dirigí el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. Preparà vacunes antitífiques, antiràbiques i antituberculoses. Exposà la teoria del pleomorfisme del bacil de Koch el 1887 i deu anys més tard publicà amb F. Viñas i R. de Grau, un completíssim estudi sobre la pesta bubònica a Portugal.

Incomprès i discutit a Espanya, fou apreciat i honorat per la ciència europea i va ser reconegut per l'aplicació de les seves mesures profilàctiques entre els combatents de la Primera Guerra Mundial.

En 1919 assolí la vacuna antialfa contra la tuberculosi.

S'interessà per la fotografia per poder recollir documentalment l'evolució dels seus cultius bacterians. Publicà les propietats de l'emulsió de bromur d'argent com a alternativa a les existents que multiplicava per deu la sensibilitat de la pel·lícula.

Fou premi de l'Académie de Sciences de París el 1907.

Honors Edit

A la façana del carrer Pascual i Genís número 23 de València -l'antiga casa del doctor Manel Candela i Pla (1847-1919) on Ferran instal·là el seu laboratori durant l'epidèmia de còlera del 1885- hi ha instal·lada una làpida de pedra.[2]

El 1952 l'Ajuntament de Tortosa el va nomenar fill adoptiu de la ciutat. Es va realitzar un homenatge del que avui perdura una placa commemorativa (massa alta per ser llegida des del carrer que porta el seu nom) a l'edifici, vora el riu Ebre, on residia: la casa de la Diputació del General. També a Madrid va inaugurar-se un monument commemoratiu (calle de la Princesa) i Correus va emetre un segell de 4,5 pessetes.

També té un monument commemoratiu de la seua localitat natal, a la plaça de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre.

Existeix, a banda de Tortosa, un carrer "Doctor Jaume Ferran i Clua" a l'Hospitalet de Llobregat, una avinguda "Doctor Ferran" a Sant Carles de la Ràpita i un carrer "Doctor Ferran" a l'Ametlla de Mar.

En l'actualitat una beca d'investigació honra el seu nom.

Existeix també un Instituto de Educación Secundaria (IES) "Jaime Ferrán Clúa" a San Fernando de Henares (Madrid) o l'Escola Ferran i Clua a Valldoreix (EMD de Sant Cugat del Vallès).

L'any 1972 els Amics del passeig Maragall, van aixecar en el seu honor un relleu en bronze sobre una estela, obra de l'escultor Josep Cañas i Cañas (1905-2001), al Passeig de Maragall, entre el carrers Acàcies i Garcilaso.

Vegeu també Edit

Notes i referències Edit

  1. Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) qualificà la vacuna de Ferran "d'inoperant".
  2. Hi ha un relleu que representa a Jaume Ferran en el moment d'inocular a una cobaia una dosi de la vacuna contra el còlera. A la part superior esquerra hi ha a l'escut de la ciutat de València i una branca de llaurer. A sota hi ha un text (JAIME FERRAN / INSIGNE MÉDICO ESPAÑOL / INVENTOR DE LA VACUNA CONTRA EL CÓLERA / INSTALÓ EN ESTA CASA SU LABORATORIO ...) amb data de març de 1918.

Enllaços externs Edit

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori