Ilercavònia
Registrar-se
Advertisement

Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, 1/02/1851 – Barcelona, 22/11/1929)[1] va ser un il·lustre metge[2] i bacteriòleg que descobrí un vacuna contra el còlera. Posteriorment va continuar investigant i elaborà la vacuna antitífica, la vacuna antiràbica i una contra la tuberculosi.

Vida i obra[]

Fill de Joan Ferran Llombart, metge del poble de Corbera natural de Riudoms, i de Liberata Clua Hondedéu. Realitzà els estudis primaris al Col·legi Sant Lluís Gonçaga de Tortosa, féu el Batxillerat a Tarragona i, el 1873, es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona.

Exercí de metge a Tortosa, i arribà a director de Sanitat marítima i director de l'Hospital Civil.

S'interessà professionalment per la naixent bacteriologia i les investigacions del Dr. Pasteur. El juny de 1884 i, davant de l'epidèmia de còlera que havia causat 3.500 morts a Marsella, l'Ajuntament de Barcelona el comissionà per estudiar a França els sistemes de prevenció de la malaltia. A Marsella aconseguí unes mostres del bacil que provocava el còlera i que Koch havia aïllat un any abans. Les mostres les va posar en cinc flascons, disposat a dur-les a Catalunya i provar amb elles una variant del mètode de vacunació de Pasteur.

A la duana de la Jonquera arribaren els problemes: les ordres eren destruir els flascons amb el còlera per evitar que la malaltia entrés a territori espanyol. Dins del seu maletí els duaners recolliren quatre flascons. Durant vuit dies van retenir el doctor Ferran a la frontera. Finalment fou alliberat enduent-se dins d'un mitjó el darrer flascó. Amb els bacils que salvà va poder elaborar una vacuna contra la malaltia.

Els "conillets d'índies" de la vacuna foren el mateix doctor Ferran i la seua família. Per sort la medecina va funcionar bé.

L'any següent, el 1885, el còlera arribà al País Valencià i el doctor Ferran fou cridat. A Alzira inoculà 30.000 dosis de la vacuna. Les autoritats alertades per alguns metges contraris a Ferran,[3] van prohibir que continués vacunant la gent. Per ordre del ministre Romero Robledo se suspèn la vacunació arribant-se a les 150.000 víctimes mortals a Espanya aquell any 1885. Dels vacunats per Ferran en van morir només 54.

Del 1886 al 1905 dirigí el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. Preparà vacunes antitífiques, antiràbiques i antituberculoses. Exposà la teoria del pleomorfisme del bacil de Koch el 1887 i deu anys més tard publicà amb F. Viñas i R. de Grau, un completíssim estudi sobre la pesta bubònica a Portugal.

Incomprès i discutit a Espanya, fou apreciat i honorat per la ciència europea i va ser reconegut per l'aplicació de les seves mesures profilàctiques entre els combatents de la Primera Guerra Mundial.

En 1919 assolí la vacuna antialfa contra la tuberculosi.

S'interessà per la fotografia per poder recollir documentalment l'evolució dels seus cultius bacterians. Publicà les propietats de l'emulsió de bromur d'argent com a alternativa a les existents que multiplicava per deu la sensibilitat de la pel·lícula.

Fou premi de l'Académie de Sciences de París el 1907.

Família[]

El Dr. Ferran va contraure matrimoni en primeres núpcies el 18 de març de 1877 amb la tortosina Dolors Domingo Baulenas[4] i foren pares de Jaume Ferran Domingo –farmacèutic, continua al capdavant dels Laboratoris Dr. Ferran, situats al barri de la Sagrera de Barcelona– o de Maria Dolors Ferran Domingo. El fill d'esta Joan Vila Ferran (Barcelona, 1908-1991) va ser metge i farmacèutic mentre que el seu fill és l'oftalmòleg Rafael Vila Piza.

Continuador de la branca mèdica va ser un altre nét descendent del segon matrimoni (1915) del doctor amb Maria Santacana[5]: el neurocirurgià Enric Ferran Rico.

Honors[]

A la façana del carrer Pascual i Genís número 23 de València –l'antiga casa del doctor Manel Candela i Pla (1847-1919) on Ferran instal·là el seu laboratori durant l'epidèmia de còlera del 1885– hi ha instal·lada una làpida de pedra.[6]

El 1952[7] l'Ajuntament de Tortosa el va nomenar fill adoptiu de la ciutat. Es va realitzar un homenatge del que avui perdura una placa commemorativa (massa alta per ser llegida des del carrer que porta el seu nom) a l'edifici, vora el riu Ebre, on residia: la casa de la Diputació del General. També a Madrid va inaugurar-se un monument commemoratiu (calle de la Princesa) i Correus va emetre un segell de 4,5 pessetes.

També té un monument commemoratiu de la seua localitat natal, a la plaça de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre inaugurat l'agost de 1957.[8]

Existeix, a banda de Tortosa, un carrer "Doctor Jaume Ferran i Clua" a l'Hospitalet de Llobregat, una avinguda "Doctor Ferran" a Sant Carles de la Ràpita i un carrer "Doctor Ferran" a l'Ametlla de Mar o a Deltebre.

En l'actualitat una beca d'investigació honra el seu nom.

Existeix també un Instituto de Educación Secundaria (IES) "Jaime Ferrán Clúa" a San Fernando de Henares (Madrid), l'Escola Ferran i Clua a Valldoreix (EMD de Sant Cugat del Vallès) i una altra a Barcelona on hi va haver el Instituto Ferrán-Laboratorios de patología experimental y de higiene.[9]

L'any 1972 els Amics del passeig Maragall, van aixecar en el seu honor un relleu en bronze sobre una estela, obra de l'escultor Josep Cañas i Cañas (1905-2001), al Passeig de Maragall, entre el carrers Acàcies i Garcilaso. Hi ha un altre monument als Jardins del Camp de Mart, a Tarragona, format per tres peces i inaugurat el mateix any.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Vegeu: El Heraldo de Madrid de 22/11/1929 (pàg. 11); La Voz (Madrid) de 22/11/1929; El Imparcial (Madrid) de 23/11/1929, La Libertad (Madrid) de 23/11/1929; Crónica (Madrid) de 24/11/1929 (pàg. 6) o Alrededor del mundo (Madrid) de 30/11/1929 (pàg. 9 i 10), entre altres publicacions. I encara anys més tard Mundo gráfico de 7/12/1932 (pàgina 46) o Algo (Barcelona) de 12/9/1936 (núm. 370; pàg. 4 i 5).
  2. La Esfera (Madrid) de 21/11/1914 (núm. 47; pàg. 20 i 21).
  3. Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) qualificà la vacuna de Ferran "d'inoperant".
  4. Filla de Joan B. Domingo Subirats (†08/02/1895) i de Josefa Baulenas Golobardes (†22/01/1923, als 87 anys) propietaris de l'edifici de Duanes o casa de la Diputació del General de Tortosa. Dolors Domingo va morir el 24 d'octubre de 1914 (El Restaurador de 24/10/1914) als 55 anys.
  5. La Época (Madrid) de 09/04/1915 (pàgina, 3)
  6. Hi ha un relleu que representa a Jaume Ferran en el moment d'inocular a una cobaia una dosi de la vacuna contra el còlera. A la part superior esquerra hi ha a l'escut de la ciutat de València i una branca de llaurer. A sota hi ha un text (JAIME FERRAN / INSIGNE MÉDICO ESPAÑOL / INVENTOR DE LA VACUNA CONTRA EL CÓLERA / INSTALÓ EN ESTA CASA SU LABORATORIO ...) amb data de març de 1918.
  7. Orden de 30 de abril de 1949 por la que se declara oficial el homenaje que con carácter nacional y con ocasión del primer centenario de su nacimiento, ha de celebrarse en el año 1952, en honor de la figura egregia del doctor don Jaime Ferrán y Clúa, patrocinado por el Gobierno Español (Boletín Oficial del Estado núm. 135, de 15/05/1949).
  8. Gestat des de l'any 1955 el projecte és de l'arquitecte Antoni Sardà Moltó (Reus, 1901-1978). El marbrista Nicolau Ortiz, d'Ascó, s'encarregà del pedestal que sosté un bust de bronze reproducció del que el seu dia va fer l'escultor Josep Llimona (Barcelona, 1863-1934); vegeu el Diario Español de 23/08/1957.
  9. L'any 1973 l'Ajuntament de Barcelona va adquirir la finca on anys més tard se va construir –1981– l'escola pública Dr Ferran i Clua i també l'Institut d'Ensenyament Secundari l'Alzina. Al carrer Garcilaso (abans Estévanez) se conserva encara l'entrada que donava accés al recinte dels antics laboratoris del Dr. Ferran actius fins als anys 70.

Enllaços externs[]

Advertisement