Jaume Porcar i Tió (Tortosa, 09/03/1835 - 5/12/1885)[1] va ser un pedagog.
Fill de Manel Porcar Álvarez (Aldover,[2] ? - †1881) és per tant germà de Manel Porcar i Tió.
Realitza els primers estudis a Tortosa on escriu per al periòdic El Eco del País. Continua la seua formació a la capital catalana conseguint el títol de magisteri a Madrid. Va tenir una escola privada a Tortosa i va exercir-hi de mestre (1859-1861).[3] El 1861 cursa el quart any de carrera a l'escola normal Central, a Madrid, obtenint el títol el 17 de setembre i una mica més tard el de professor de sords-muts i cecs. Posteriorment li va ser assignada la càtedra a Cuenca (1863-1868), Salamanca (1869) i Barcelona (1876).[4] Va retirar-se al emmalaltí.
La seua importància radica en el caràcter pedagògic de les seues obres que foren molt ben acollides per la crítica de l'època.
Obres
- La educación del buen sentido. Imprenta de F.Gómez e hijo. Cuenca, 1864.
- Repertorio pedagógico
- «Pensamientos» en la Revista de España (1871)
- Observaciones psicológicas: fragmentos de un libro inédito (Revista de España, 1872)
- Anatomía moral
- Los reptiles (1874)
- Nueva teoría sobre el origen y naturaleza de la luz (Impr. de Luis Tasso y Serra, 1882)
Notes i referències
- ↑ La Verdad de 07/12/1885 (pàgina 2).
- ↑ Heraldo de Tortosa de 20/12/1932 (pàg. 1) publicant un relat d'Espurnes de la llar de Ramon Vergés i Paulí.
- ↑ Heraldo de Tortosa de 29/12/1932 (pàgina 1).
- ↑ Artículos históricos rehabilitados. Tortosinos distinguidos (La Unión Patriótica de 18/07/1925).
Enllaços externs
- Wikipedia (castellà)