Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 01/12/1941 - Barcelona, 13/06/2005) va ser un escriptor.
La seua localitat natal, on va viure fins què va desaparèixer anegada per les aigües de l'embassament de Mequinensa, és l'escenari de la seua obra literària. Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i és a la vegada un dels autors més traduïts de la literatura catalana.
Entre els premis que va rebre hi ha, entre d'altres el Premi Quadern 1989 de la Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional de la Crítica, el 1989 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l'any 2001.[1]
Obra
Novel·les
- Camí de sirga (1988, ISBN 84-7410-760-1)
- La galeria de les estàtues (1992, ISBN 84-8264-504-8)
- Estremida memòria (1997, ISBN 84-297-5513-6)
Relats curts
- Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981, ISBN 84-8264-302-9)
- El cafè de la granota (1985, ISBN 84-7410-861-6)
- Calaveres atònites (1999, ISBN 84-8264-209-X) és un recull de narracions curtes i divertides. L'acció transcorre a la Mequinensa de la postguerra.
- Contes (2001, ISBN 84-7871-298-4). Recull dels tres llibres anteriors.
- Riada (2000, ISBN 84-932385-9-7)
- Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003, ISBN 84-297-5402-4)
Traduccions
Jesús Moncada també va exercir de traductor, traduint obres de Guillaume Apollinaire, Joan Cortada i Sala, Alexandre Dumas (pare), André Hardellet, Claude Jolyot de Crébillon, Léo Malet, Roger Martin du Gard, Jules Verne i Boris Vian.
Notes i referències
- ↑ Decret 262/2001, de 12 de setembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (DOGC 3.489 de 09/10/2001).