FANDOM


Joanpalaumiralles02

Joan Palau i Miralles

Joan Palau i Miralles (Gandesa, 24/09/1867 - Amposta, 09/08/1936) és un dels alcaldes més coneguts que ha tingut la ciutat d'Amposta.

Biografia Edit

Fill de Pedro Palau Generès,[1] de Sarral (Conca de Barberà), i de l'ampostina Vicenta Miralles Idiarte va nàixer a Gandesa el 1867.[2] Va realitzar els primers estudis al prestigiós Col·legi de Sant Lluís (als Reials Col·legis de Tortosa), com a membre d'una generació d'alumnes que incloïa Francesc Mestre i Noé, el periodista i poeta Josep Vergés i Zaragoza (Constante), el poeta i advocat Lluís Lluís i Dolç, o el jurista Joan Martí Miralles.

L'1 de gener de 1906 va arribar a l'alcaldia ampostina, quan encara no havia complert els 40 anys. Amposta era en aquella època una localitat que no superava els 4.000 habitants que pertanyia al districte electoral de Roquetes. Palau era un home de formació conservadora, amb un caràcter fort que li va permetre comptar amb acèrrims defensors i detractors. Va demostrar tothora una gran dedicació al càrrec, així com una remarcable capacitat de negociació política.

El 17 de setembre de 1906, quan al tram final de l'Ebre feia temps que no plovia, els pagesos de Tortosa i de Roquetes ho atribuïen als canons que els arrossaires del Delta de l'Ebre disparaven quan veien algun núvol,[3] amb la intenció de salvar les collites d'arròs de les pedregades. Uns 3.000 pagesos van arribar a l'Ajuntament i van demanar a l'alcalde tortosí, Josep Cid, que els acompanyés a Amposta, per a suplicar a l'alcalde Palau que no es tiressin més canonades. Segons ens explica el cronista Ramon Vergés i Paulí al segon volum d'Espurnes de la llar, "lo conflicte és serio": J. Cid, tenint en compte que els pagesos prometen que la manifestació serà pacífica, els acompanya. Quan arriben a Amposta, parlen amb l'alcalde Palau, que només té paraules de concòrdia i de prudència. Els manifestants tortosins aplaudeixen, i la gran majoria se'n tornen cap a casa. Amb tot, alguns ampostins s'agafen els fets com una provocació, i es desfoguen amb els últims pagesos, acaçant-los a cops de pedra. Segons escriu el cronista, un infeliç tortosí que intenta fugir es tira de cap al riu i mor ofegat. La detenció d'un responsable va generar tensions a la localitat i només la intervenció de l'alcalde d'Amposta va evitar que els fets tinguessin pitjors conseqüències.

El 19 de maig de 1908, Palau va tornar de Madrid amb un reial decret signat pel rei Alfons XIII, mitjançant el qual es concedia a Amposta el títol de ciutat.[4] Durant els anys de l'alcaldia de Palau, la capital del Montsià va experimentar un creixement demogràfic i econòmic, al mateix temps que es van tirar endavant projectes com la construcció de les escoles públiques,[5] les anomenades Cases barates -40 habitatges per a gent obrera i necessitada- i, molt especialment, l'emblemàtic Pont penjant vora el qual té un monument commemoratiu (1941).

Ocupà per segon cop l'alcaldia entre 1934 i 1936. De bon principi, l'octubre de 1934, arran de les seves acusacions desenes de persones van ser empresonades al vaixell Manuel Arnús, al port de Tarragona.[6]

Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola va ser detingut i empresonat. La nit del 9 d'agost de 1936, dies després d'esclatar la sublevació militar, un grup d'incontrolats va assassinar-lo amb el seu fill Joan Palau i Mayor a la carretera de Tarragona.

Vegeu també Edit

Notes i referències Edit

  1. És interessant anotar la figura del germà de Pere Palau, el farmacèutic Juan Palau Generés (Sarral, 01/08/1831 - 06/02/1899), diputat a Corts per Tarragona (1869-1870), president de la Diputació de Tarragona (14/04/1871 - XI/1872) i governador civil de Castelló (1873).
  2. Historia de Amposta. Rogelio López Perales. Imp. Coop Gràfica Dertosense (1975). ISBN 84-500-6881-9.
  3. Vegeu l'article El conflicto de los granífugos signat pel roquetenc Arturo Carbonell publicat al Diario de Tortosa de 24/09/1906. Vegeu també Diario de Tortosa de 04/10/1906 que cita els poc oportuns articles del periòdic El Faro.
  4. Gaceta de Madrid núm. 142, de 21/05/1908: Real decreto concediendo el título de ciudad á la villa de Amposta (Tarragona).
  5. Vegeu La Ilustración española y americana de 15/12/1912 (pàgina 6 del número). Aquest edifici és la seu actual del Museu de les Terres de l'Ebre.
  6. Sebastià Campos explicà: «tres o quatre vegades refusà la guàrdia Civil la llista feta per Palau, i tres o quatre vegades tornà a lliurar-la aquest considerablement reduïda, fins que a l’últim, davant de tanta insistència, la guàrdia civil es decidí a posar mans a l’obra, requisà un autobús gran i s’endugué trenta-dos detinguts cap al vaixell. El primer d’aquesta llista era n'Alfred Escrivà (...)». Entre els detinguts també hi va haver Xavier Sagristà (Heraldo de Tortosa de 09/10/1934; pàg. 2) que com a Delegat d'Ordre Públic de la Generalitat per a Amposta va tenir un important incident amb Palau el juny de 1934. X. Sagristà i també Francisco Salvadó van quedar en llibertat l'11 de desembre d'aquell any (Heraldo de Tortosa de 12/12/1934; pàgina 2).