Joaquim Bau i Nolla
De Ilercavònia
Joaquim Bau i Nolla (Tortosa, 1897 - Madrid, 1973) va ser un advocat, comerciant i polític català. El seu pare, Josep Bau i Vergés, va ser un important comerciant d'oli que va fer fortuna en el mercat sud-americà. Va estudiar batxillerat al Col·legi de la Salle Bonanova de Barcelona i es va llicenciar en Dret a la Universitat de València (1935). Va treballar com a corredor de Borsa i Comerç, comerciant d'oli i president de la Junta Central de Corredores de Comercio de España. Va ser vocal de la Real Sociedad Geográfica.
De família carlina, va començar la seva trajectòria a les Joventuts Catòliques de Tortosa i després ingressà a Comunió Tradicionalista, partit amb el que fou alcalde de Tortosa entre 1925 i 1929, i diputat a l'Assemblea Nacional consultiva durant la dictadura de Primo de Rivera com a membre de la Unión Patriótica, de la que va ser-ne cap de la província de Tarragona (1929). Va mostrar-se totalment contrari a l'Estatut de Núria. Va ser escollit diputat per la província de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1933 dins de la coalició Unió Ciutadana (secció catalana del Bloque Nacional, dirigit pel seu amic José Calvo Sotelo), i a les eleccions generals espanyoles de 1936 va repetir dins de les files del Front Català d'Ordre.
En esclatar la guerra civil espanyola es va posar de primera hora de part dels revoltats, i va ser membre de la Junta Tècnica de Burgos i president de la Comisión de Industria, Comercio y Abastos de la Junta Técnica del Estado fins al 1938. Durant la postguerra va comprar la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les va vendre el 1950 al Banco Central, emparant-se d'una considerable fortuna. Després fou procurador a les Corts franquistes entre el 1958 i el 1971, president del Consejo de Estado i membre del Consejo del Reino entre 1965 i 1973. Pòstumament va rebre el títol de duc de Bau.
