Joaquim Bau i Nolla (Tortosa, 22/08/1897 - Madrid, 20/5/1973) va ser un advocat, comerciant i polític.
El 2 de juliol de 1920 va casar-se a Castelló de la Plana amb Pilar Elisa Carpi Esteller sent pares de 3 xiquets i 2 xiquetes.[1]
Biografia
El seu pare, Josep Bau i Vergés, va ser un important comerciant d'oli que va fer fortuna en el mercat sud-americà. Joaquim va estudiar batxillerat al Col·legi de la Salle Bonanova de Barcelona i es va llicenciar en Dret a la Universitat de València (1935). Va treballar com a corredor de Borsa i Comerç, comerciant d'oli i president de la Junta Central de Corredores de Comercio de España. Va ser vocal de la Real Sociedad Geográfica.
De família carlina, va començar la seva trajectòria a les Joventuts Catòliques de Tortosa i després ingressà a Comunió Tradicionalista, partit amb el que fou alcalde de Tortosa entre 1925 i 1929, i diputat a l'Assemblea Nacional consultiva durant la dictadura de M. Primo de Rivera com a membre de Unión Patriótica, de la que va ser-ne cap de la província de Tarragona (1929). Va mostrar-se totalment contrari a l'Estatut de Núria. Va ser escollit diputat per la província de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1933 dins de la coalició Unió Ciutadana (secció catalana del Bloque Nacional, dirigit pel seu amic José Calvo Sotelo), i a les eleccions generals espanyoles de 1936 va repetir dins de les files del Front Català d'Ordre.
Part activa dels revoltats en esclatar la Guerra Civil Espanyola va fugir a Portugal. Posteriorment la seua dona i fills van ser intercanviats per la família del general José Miaja (desembre de 1936). Bau va ser membre de la Junta Tècnica de Burgos i president de la Comisión de Industria, Comercio y Abastos de la Junta Técnica del Estado fins al 1938.
Durant la postguerra va comprar la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les va vendre el 1951 al Banco Central. Després fou procurador a les Corts franquistes entre el 1958 i el 1971, president del Consejo de Estado,[2] i membre i vicepresident[3] del Consejo del Reino, entre 1965 i 1973.
Va ser distingit amb la Gran Creu d'Isabel la Católica.[4] Se li concedí la medalla d'or de la ciutat de Tortosa (1959) i més tard el títol de Fill predilecte (1966) i pòstumament va rebre el títol de comte de Bau. A Tortosa, on va ser enterrat, hi té dedicada una plaça al barri de Ferreries i l'Institut de Batxillerat més antic porta el seu nom des del 1956. La tarda del 3 d'abril de 2017 però el ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar una moció de la CUP-AE en què se demanava el canvi de nom de la plaça que el polític té a Ferreries, així com la retirada de la medalla d'or i del títol de fill predilecte, amb el vot en contra del regidor F. Xavier Dalmau (PP).
També a Madrid hi té dedicat un carrer així com a Benicàssim[5] amb el nom de "conde de Bau".
Vegeu també
- L'article especial El Relleu romà dels Bau
Notes i referències
- ↑ Joaquim Bau Carpi (1921-1998; segon comte de Bau; enginyer; casat amb Carmen Concepción Miquel Gasull, † Madrid, 23/04/2008), José Luis Bau Carpi (†Benicàssim, 14/09/1976; tinent coronel auditor del Cos Jurídic Militar; casat amb Victoria Eugenia Aparicio Cabedo, †Madrid, 25/01/2004), Fernando Bau Carpi (Tortosa, 26/05/1925 – Madrid, 04/12/1992; advocat; casat el 1956 amb María Jesús Aida García-Valdés y Periquet, †Madrid, 07/03/2014), Elisa Bau Carpi (†València, 25/10/2010, vídua de Bernardo Lassala González) i Inmaculada Bau Carpi (casada amb José Manuel Núñez-Lagos y Moreno, †Madrid, 04/06/2009).
- ↑ En substitució de Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Madrid, 1886-1964), comte de Vallellano.
- ↑ En substitució de Agustín Muñoz Grandes. Vegeu el Decreto 2266/1970, de 4 de agosto, por el que se nombra Vicepresidente del Consejo del Reino a don Joaquín Bau Nolla (BOE núm. 187 de 06/08/1970).
- ↑ Decretos de 30 de septiembre de 1946 por los que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Joaquín Bau Nolla, don Alejandro Galló Artacho, don Eufemio Olmedo Ortega y don José María Cortés López (Boletín Oficial del Estado núm. 274, de 01/10/1946).
- ↑ A Benicàssim els Bau van posseir una vil·la d'estiueig.