Ilercavònia
Registrar-se
Advertisement
Josep Berenguer Cros

Josep Berenguer Cros (1895-1979).

Josep Berenguer i Cros (Tortosa, 1895 – Armero,[1] Colòmbia, 6/11/1979) fou un advocat i polític.

Fill de Joan Berenguer i Misericòrdia Cros.[2] L'any 1923 va casar-se amb Teresa Ballescà Àlvarez[3][4] († 05/10/1984).

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l'any 1917. Fou director del diari El Pueblo de Tortosa, col·laborà al diari La Lucha i milità al Partit Republicà Radical Socialista Català. Amb aquest partit fou escollit diputat per la província de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1931, i durant el seu mandat fou nomenat director general de Duanes (desembre de 1931 i abril de 1933), i conseller de la CAMPSA[5] en representació de l'Estat.

Va ser alcalde de Tortosa entre gener de 1934 i agost de 1936, però fou empresonat a Madrid del 31 d'octubre de 1934 al 9 de gener de 1935 acusat de permetre l'entrada clandestina d'armes per a donar suport als fets del sis d'octubre de 1934. El 1936 ingressaria a Izquierda Republicana, però no va obtenir escó a les eleccions. El febrer de 1937 marxà a l'exili Colòmbia, d'on ja no va tornar. Allí va ser soci fundador de l'empresa de plàstics SOLVECO -1959- de Bogotà.

L'arquitecta Susana Pilar Berenguer Visbal, néta seua, fou cònsol de la República de Colòmbia a Nova York (2019-22).

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. A causa de l'erupció del volcà Nevado del Ruiz, el 13 de novembre de 1985, la localitat d'Armero va ser destruïda. El 16 de novembre de 1985 el diari espanyol El País citava el nom de Josep Berenguer -i el del tortosí José Vilaró Langa- en l'article Sin noticias de los seis españoles residentes en Armero. Anotar que a Crónica de veinte años (pàgina 16.1) va publicar-se una fotografia del 1933 on al costat dels germans Fernando i José Bau Carpi apareix José Vilaró Langa de nen. Des de 1950 vivia a Colòmbia.
  2. Misericòrdia Cros és citada per la premsa escrita local el setembre de 1893 per haver obert un establiment al carrer de la Sang (El Eco de la Unión i La Verdad de 02/09/1893).
  3. Correo de Tortosa de 20/9/1923, pàgina 2.
  4. I foren els pares de Federico (Tortosa, 1926) i de Pilar (Tortosa, 1924) que va ser secretària de direcció dels magatzems Sears (1967-83) de Barcelona.
  5. La Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos Sociedad Anónima va iniciar el 1934 les obres de construcció d'una factoria a Santa Bàrbara (vegeu El Pueblo de 3/1/1934 i Correo de Tortosa de 22/2, 12/4 i 17/4/1934). La planta situada vora l'estació del ferrocarril va subministrar combustible fins el 1973 quan l'activitat va centralitzar-se a Tarragona.

Bibliografia disponible[]

  • Tortosa, front de guerra. Josep Subirats i Piñana. Columna-Tresmall, 1996. ISBN: 84-8300-184-5.
  • Quatre alcaldes republicans de Tortosa. Josep Subirats Piñana, 2005. ISBN: 84-609-3837-9.

Enllaços externs[]

Advertisement