Josep Domènec Costa i Borràs (Vinaròs, 13/01/1805 – Tarragona, 14/04/1864) va ser un religiós.
L'any 1828 guanyà per oposició la canongia doctoral de Tortosa. Anys més tard va ser nomenat bisbe de Lleida, on fou consagrat el 1848. El 1850 va ser nomenat bisbe de Barcelona (1850-1857) i posteriorment Pius IX el va traslladar a l’arxidiòcesi de Tarragona (1857-1864) on va reformar la demarcació parroquial i va crear a la ciutat de Tarragona les parròquies de la Trinitat i de Sant Francesc, que segregà de la Catedral. Va incrementar amb molts títols la biblioteca del seminari i en va ampliar les dependències de cara a l'acolliment d'estudiants pobres.
Estava en possessió de les Grans Creus de Carles III i Isabel la Catòlica.
El 1918[1]Vinaròs li va alçar un monument[2] al passeig marítim per haver aconseguit la construcció del Port. L'escultura és obra de Josep Ortells[3] López (Villarreal, 1887 - 1961) deixeble de Querol i de Benlliure.
Vegeu també[]
- Manuel Febrer de la Torre
- Rafel Lasala i Locela, bisbe de Solsona
Notes i referències[]
- ↑ El Restaurador de 15/11/1918.
- ↑ Vegeu El Restaurador de 30/06/1917.
- ↑ Fotografia de la inauguració del Monument a Costa i Borràs publicada per la revista La Hormiga de oro de 16/11/1918 (vegeu la pàgina 4).