| |||||
Localització | |||||
|
|||||
Dades | |||||
Façana marítima de l'Ametlla de Mar | |||||
Estat • Autonomia • Província • Vegueria • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Baix Ebre Tortosa | ||||
Gentilici | Calero, calera | ||||
Superfície (km²) | 66,87 | ||||
Altitud | 19 m | ||||
Població (hab.) (2022) • Densitat |
7.209 107,81 hab/km² | ||||
Coordenades | 40.886111° N, 0.803611° E | ||||
Formació Data de segregació |
24 de desembre de 1891 (Segregació del Perelló) | ||||
Sistema polític Entitats de població |
1 | ||||
Codi postal | 43860
| ||||
Festes | 2 de febrer | ||||
Patrona | Mare de Déu de la Candelera | ||||
Web |
L'Ametlla de Mar és un municipi costaner de la comarca del Baix Ebre. Tradicionalment el poble de l'Ametlla també ha rebut el nom de la Cala o la Cala de l'Ametla.[1]
Llocs d'interès[]
- Port marítim de l'Ametlla. Disposa d'una dàrsena pesquera i d'una dàrsena esportiva de 376 amarradors. La seua història se remunta als anys 20 del s. XX i va ser el 1929 quan se van iniciar les obres de construcció.[2]
- Castell de Sant Jordi d'Alfama
- Museu de Ceràmica Popular.
- Fortificacions costeres de la Guerra Civil Espanyola.
- Platges del municipi i GR 92. L'Ametlla ha assolit fins a 6 banderes blaves que reconeixen la seua qualitat i serveis: platja de Sant Jordi d'Alfama, Cala Forn, Pixavaques, l'Alguer i el Calafató i una per al port del Club Nàutic.
Poblacions agermanades[]
- Barra Patuca, Honduras (1999)
- Vilanova de Raò (Villeneuve-de-la-Raho), França (2007)
- Palamós (2018)
Articles[]
- Visió general de l'evolució de la població calera
- Antecedents històrics de la pesca a l'Ametlla de Mar
- Els conreus tradicionals de l'Ametlla de Mar
- Reiteració calero/caler, amb perdó
Vegeu també[]
- Establiments turístics de les terres de l'Ebre
- Partides de l'Ametlla de Mar
- Entitats de població de l'Ametlla de Mar
- Geografia de l'Ametlla de Mar
- Ignasi Cañagueral Labòria, enginyer químic.
- Fàtima Llambrich i Núñez, periodista.
- Joan Rebull i Llambrich, pintor.
- Alcaldes de l'Ametlla de Mar
- Institut Mare de Déu de la Candelera
- Xics Caleros, colla castellera.
- La Cala Ràdio
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu: Real decreto disponiendo se sustituyan por los nombres de Ametlla de Mar y Collado y Valverde, los asignados a las localidades Cala de la Ametlla, de la provincia de Tarragona, y Valverde y Collado, de la de Teruel (Gaceta de Madrid núm. 69, de 10/03/1917). I encara abans vegeu l'anunci de la Real Sociedad Geográfica publicat en primera pàgina al Restaurador número 2.351 de 08/07/1916 amb afectacions per a l'Ametlla, Horta de Sant Joan, la Palma d'Ebre, el Pinell de Brai, Riba-roja d'Ebre, o Vilalba dels Arcs, entre altres. L'anunci fa referència al Real decreto de 27/06/1916 aprobando la reforma propuesta por la Real Sociedad Geográfica, cambiando la denominación a los 573 Ayuntamientos de España comprendidos en la misma, y disponiendo que en lo sucesivo se designen con los nombres con que figuran en la relación que se publica (Gaceta de Madrid, núm. 184, de 02/07/1916).
- ↑ Vegeu La Unión Patriótica de 16/03/1929 i Heraldo de Tortosa de 23/03/1929.
Bibliografia d'interès:
- L'Ametlla de Mar. La Cala. Francesc Xavier Solé Guimerà. Viena Edicions, març 2011. Imp. Ingoprint. ISBN: 978-84-8330-635-2.
- Entre Tarraco i l'Ebre. L'Ametlla de Mar a l'antiguitat. Toni Cartes Reverté i Àlex Farnós Bel. Editat per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i el Museu de les Terres de l'Ebre. Imp. Serra, 2014. ISBN-13: 978-84-617-0912-0.
Enllaços externs[]
editar | Municipis del Baix Ebre | |
---|---|---|
l'Aldea | Aldover | Alfara de Carles | l'Ametlla de Mar | l'Ampolla | Benifallet | Camarles | Deltebre | Paüls | el Perelló | Roquetes | Tivenys | Tortosa | Xerta |