Fandom

Ilercavònia

La Fatarella

2.247pàgines en
aquest wiki
Add New Page
Discussió0 Share
la Fatarella
Escut de la Fatarella
(En detall)
Localització

la Fatarella (Comarques centrals dels Països Catalans)
la Fatarella
la Fatarella


Dades
Estat
• Autonomia
• Província
• Vegueria
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Terra Alta
Gandesa
Gentilici Fatarellenc, fatarellenca
Superfície (km²) 56,5
Altitud 482 m
Població (hab.) (2009)
  • Densitat
1.128
19,96 hab/km²
Coordenades 41.1615848° N, 0.4733999° E
Sistema polític
Entitats de població

 

La Fatarella és una vila i municipi de la Terra Alta situat al nord-est de la comarca, prop la vall de l'Ebre. El seu terme se troba a cavall entre la Serra de la Fatarella (Coll de les Paumeres, 565 metres) i la plana de les Camposines, i presenta una acusada orografia, amb marcat relleu solcat per nombrosos barrancs i les seves valls. Des dels punts alts de la serra se tenen unes magnífiques panoràmiques de les planes que l'envolten, del riu Ebre, de les serres de Cavalls i Pàndols, dels Ports o fins i tot en dies especialment clars dels Pirineus.

Història i patrimoni culturalEdit

Se diu que els inicis del poblament a la Fatarella se vinculen a l'existència d'una torre de vigilància musulmana, i que el seu nom podria derivar de "fatorella" ("torre" en àrab). Malgrat aquesta dita, hi ha indicis de pobladors en l'època dels ibers i s'han trobat a la zona de les Camposines restes de l'edat de bronze.

El segle XII, amb la reconquesta, el territori passa a ser domini de l'Orde del Temple. Llavors és quan se concedeixen les cartes de poblament: el 1208 la de les Camposines (vila independent fins el 1842 que, després de les guerres carlines, és annexionada) i posteriorment, el 1228, la de la Fatarella. Així la població se constitueix com a tal durant l'edat mitjana, sent la vila un recinte emmurallat que ofereix protecció als seus habitants. El gran creixement de la població en el segle XVII obligà a ultrapassar aquest recinte i configurar el poble actual.

En començar el segle XX se viu una època d'esplendor del sector agrícola, i l'any 1920 s'arriba a una població màxima: 2.497 habitants. Amb la crisi de la fil·loxera primer i després amb la Guerra Civil Espanyola, comença una davallada econòmica i demogràfica. I és que la Fatarella va ser un dels escenaris de la cruenta Batalla de l'Ebre, el darrer intent de les tropes de la República per parar l'alçament militar. Avui en dia la població se caracteritza per la seua decidida aposta per un nou model econòmic i social. El poble té al voltant de 1.200 habitants i destaca per l'encant del seu conjunt arquitectònic rural. Una passejada pels carrers irregulars i sinuosos del casc antic transporta al visitant a l'època medieval, mentre travessa els perxes, trams de carrer coberts mitjançant embigats, observa la muralla que se formà aprofitant les parets de les pròpies cases i creua els portals d'accés a la vila. En alguns edificis se fa ben palesa la construcció amb la pedra del terreny, però per observar l'abast i atractiu de les construccions de pedra seca cal donar un tomb per pel seu terme municipal, solcat per nombrosos marges, cabanes, perxes, pous, mines o basses.

Medi natural i paisatge Edit

El clima de la Fatarella és mediterrani amb una tendència a la continentalitat, caracteritzat per un període d'eixutesa estival i una baixa humitat relativa. Això determina el medi natural present, amb plantes amb fulles petites i endurides per evitar la pèrdua d'aigua a l'estiu. La vegetació consisteix majoritàriament en conjunts arbustius baixos, les brolles i garrigues, on abunden plantes com el garric, el romaní i el bruc d'hivern, i en denses pinedes de pi blanc. De tant en tant, apareix alguna alzina o roure de fulla petita, vestigi de la vegetació existent en temps llunyans.

La interacció de l'activitat humana amb el medi natural original ha anat configurant al llarg dels segles una diversitat de paisatges rurals força harmoniosos. Així, l'aprofitament agrícola fa que una bona part del terme, la que se situa en les planes i vessants de les muntanyes, es correspongui amb camps de conreu de secà d'avellaners, oliveres, ametllers i vinya. En els fons de valls i rieres, on s'hi troba aigua disponible per regar, hi trobem petits horts.

Aquest excel·lent paisatge en forma de mosaic, barreja a més una gran quantitat de construccions de pedra seca i algunes taques de vegetació natural entre els camps de conreus. Tot això dóna lloc a un atractiu paisatge agrícola que se complementa amb el paisatge agrest dels sistemes forestals presents en les zones més abruptes de la serra de la Fatarella.

Llocs d'interès Edit

  • Església Parroquial de Sant Andreu. La seua construcció va ser impulsada pel bisbe de Tortosa Agustí Spínola. Consta d'una sola nau, dividida en quatre trams, amb capelles laterals comunicades entre elles i absis poligonal amb volta d'estel. L'interior és renaixentista, amb elements del gòtic tarà a la volta. La façana principal, barroca, va ser bastida durant el segle XVIII. El campanar de torre és neoclàssic.[1]
  • Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia (s. XVIII). Restaurada entre 2010 i 2013 és una ermita de planta rectangular i cúpula de planta octogonal. L'interior es distribueix en tres naus: una central i dos laterals, distribuïdes en capelles. Està situada al lloc més elevat del poble, des d'on es pot gaudir d'una magnífica vista panoràmica de tota la comarca motiu pel qual anomenen la zona Mirador de la Terra Alta.
  • Ermita de Sant Francisco.
  • Ermita de Sant Bertomeu de les Camposines (s. XIII). Situada a la N-420 entre Móra d'Ebre i Corbera d'Ebre. Església de l'època templera, de petites dimensions. Consta d'una sola nau coberta amb lloses de pedra que són suportades per un conjunt d'arcs de diafragma escassament separats entre ells.[2]
  • Construccions de pedra en sec (perxes, cabanes, sénies, masos, marges).
  • La Casa Ecològica. És un equipament d'iniciativa pública destinat a allotjament obra d'Esteve Aymerich, Anton Salvadó i Joaquim Gascó.[3]
  • Patrimoni de la Batalla de l'Ebre: La Fatarella fou un enclau estratègic localitzat a la rereguarda d'un dels principals fronts de la Guerra Civil Espanyola, per tant podem trobar diferents vestigis de la guerra com ara trinxeres, refugis i diverses construccions situats en diverses zones del terme municipal (trinxeres de les Devees, Memorial de les Camposines, etc.).

Els productes Edit

Els productes més característics de la població són els següents:

  • Oli d'oliva: Oli d'oliva verge d'excel·lent qualitat. Inclòs en la DOP Terra Alta. Oli produït majoritàriament amb olives de la varietat empeltre, característica d'aquesta zona.
  • Vi: Se troba inclòs en la DO Terra Alta. Les varietats blanques emprades en la seua producció són la garnatxa, la macabeu i la parellada, i les negres la garnatxa peluda, ull de llebre, garnatxa i carinyena. Són especialment apreciats els vins rancis.
  • Avellana: Producte de gran qualitat i element essencial de la seua gastronomia. Se troba inclosa en la DOP Avellana de Reus.
  • Pastes: La pasta més característica del poble és la coca d'avellanes, però també cal mencionar els deliciosos panadons, les capsetes, els muntets, els corassons, la coca fina, els ganxets i els pastissets entre d'altres.
  • Embotits: Cal destacar l'elevada qualitat dels derivats del porc degut a la seva conservació, donat que la Fatarella està a 500 metres d'altitud i les condicions per la conservació d'aquests productes són molt favorables. Entre els derivats del porc destaca la llonganissa que és un dels més reconeguts, amb un gust lleugerament picant, la botifarra de ceba i la botifarra blanca.

Plats gastronòmics Edit

  • Clotxa: pa de pagès que s'omple amb arengada o sardina a la brasa, alls i tomàquets escalivats, també s'hi pot posar botifarra de ceba.
  • Romesco: fetge de porc i cansalada amb una picada i fesols.
  • Truita en suc: truita de patata i ceba guisada amb una picada i farina.
  • Sardina en suc: sardina guisada amb ceba i tomàquet.

Les festes i les tradicions Edit

  • Festes de Sant Blai (Festes Majors d'Hivern): primer cap de setmana de febrer. Subhasta de la llenya pels Majorals. Ballada de la jota de la Fatarella. Tortada de Sant Blai. Festa de quintos i cursa de rucs. Diada de Santa Àgueda.
  • Festes Majors d'Estiu: primer cap de setmana d'agost. Diversos actes populars: ball, cursa de rucs, exposicions, concerts.
  • Romeria de Sant Francesc: primer dissabte després de Pasqua. Romeria a l'ermita de Sant Francisco amb una tradició de més de 300 anys. Ballada de la dansa de la Clavellinera. Arribada al poble amb els bordons.
  • Festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia: festa local que se celebra el 8 de setembre. Cant de l'Aurora, celebració de missa, ballada de jota de la Fatarella, cantada dels Goigs de la Mare de Déu.
  • Festa de l'Oli: quinzena de desembre. Festa de recent implantació que gaudeix d'una gran participació popular. Degustació d'oli nou, amb un esmorzar popular. Jornada de portes obertes a la Cooperativa agrícola. Mostra de productes artesanals i tradicionals.

Poblacions agermanades Edit

  • Fonsorbes (França)

Vegeu també Edit

Notes i referències Edit

  1. Guia d'arquitectura de la Demarcació de l'Ebre; Antoni López i Daufí; pàg. 34; Ed. COAC-Demarcació de l'Ebre; Imp. Sistemes Comunicació Gràfica; ISBN: 84-88258-62-3.
  2. Guia d'arquitectura de la Demarcació de l'Ebre; pàg. 33; op. cit.
  3. Arquitectura ebre 2000; pàg. 76-77; Col·legi d'Arquitectes de Catalunya-Demarcació de l'Ebre; Imp. Sistemes Comunicació Gràfica; ISBN: 84-88258-49-6.

Enllaços externs Edit


editar Municipis de la Terra Alta

Arnes | Batea | Bot | Caseres | Corbera d'Ebre | la Fatarella | Gandesa | Horta de Sant Joan | el Pinell de Brai | la Pobla de Massaluca | Prat de Comte | Vilalba dels Arcs

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori