|
Este article tracta sobre la zona muntanyosa. Per a altres significats, vegeu «Parc Natural dels Ports». |
El massís del Port és el massís o conjunt muntanyós central de les comarques centrals dels Països Catalans. Situat a cavall de Catalunya, l'Aragó i el País Valencià (el Tossal del Rei –1.352 m– n'és el punt d'unió), constitueix el punt de trobada de la Serralada Prelitoral Catalana amb el Sistema Ibèric. La seua màxima altitud és el mont Caro (Roquetes), de 1.441 metres d'altitud, que és alhora la màxima cota de la província de Tarragona.
| « | Ayer mañana aparecieron cubiertos de nieve los picos de los montes de Caro que se divisan desde Tortosa. No hay memoria de haber nevado en época tan adelantada. | » |
—Notícia publicada pel Diario de Tarragona, núm. 137, d'11/06/1902 (pàgina 2). | ||
L'aprofitament dels recursos naturals d'aquestos paratges, com la caça, les ramaderies, l'aigua, la fusta, els forn de calç, de pega, els pous de neu (els Reguers), etc, recorden les èpoques de la intensa presència humana que hi va haver en aquestos indrets.
És un refugi de moltes espècies amenaçades, tant de flora com de fauna, i en especial les poblacions de faig que aquí tenen l'enclavament més meridional dels Països Catalans. Les formacions geològiques dibuixen un paisatge característic únic a Catalunya; la importància d'aquests valors naturals i la necessitat de conservar-los va motivar la Generalitat de Catalunya a crear el Parc Natural dels Ports i la Reserva Parcial de les Fagedes dels Ports.
L'any 1966 se constituí la Reserva Nacional de Caça dels Ports, al promulgar-se la llei que ordena els recursos cinegètics, de manera que aquest aprofitament puga representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part.
L'any 1992, la part catalana d'aquest territori se va incloure en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aprovat pel Govern de la Generalitat, i finalment el 12 de juny de 2001, amb la declaració del Parc Natural dels Ports i la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports, se culmina un llarg procés de participació i consens i s'atorga als Ports el reconeixement merescut com un dels espais naturals més significatius de Catalunya i el segon amb més extensió després del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Per ells dicorren els senders de gran recorregut GR7 i GR8 i són escenari d'algunes proves de competició de la Cursa del Llop. Els seus paratges també han estat protagonistes del rodatge d'anuncis publicitaris.
Amb una de les concentracions més alta de coves de Catalunya també s'hi desenvolupen activitats d'espeleologia. El Port té la cavitat més fonda de la província –amb 283 metres– o el pou més profund de Catalunya (117 metres).
Vegeu també[]
Bibliografia disponible[]
- Roques del Port. Álvaro Arasa Tuliesa (Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre"), 2011. ISBN: 978-84-614-9361-6. Nota: El llibre tracta de les singularitats del rocam del massís des de Prat de Comte fins a Morella i Xert.
- Bolets del Port I. Maestrat, Matarranya, Terres de l'Ebre. Diversos autors, 2012. ISBN: 978-84-616-0749-5.
- El massís del Port. Bellesa insòlita. Vicent Pellicer i Ollés. Cossetània, 2013.
- Barrancs, Coves i Avencs. Els Ports. Víctor Ferrer Rico & Espeleo Club Tortosa. Edició setembre 2013. ISBN: 978-84-941725-0-2.