Les muntanyes de Prades són un conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La seua superfície és de 260 km2, i culminen en el tossal de la Baltasana, de 1.203 m d'altitud. Forma dos grans branques paral·leles orientades de nord-est a sud-oest, unides pel coll de Prades, que separa les conques del riu Brugent (afluent del Francolí) i del riu de Siurana (afluent de l'Ebre); al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant.
El conjunt té una forma tabular, amb grans graderies de cingles d'aspecte ruïniforme i valls profundament entallades. Dins el buc de les valls la vegetació és exuberant, en contrast amb les parts superiors.
Es conrea només un 20% de la superfície, amb predomini total del secà (95%), dedicat a cereals i patates, avellaners, ametllers i també vinya. La demografia és de signe regressiu (de 7.713 h. el 1857 s'ha passat a 2.422 h. el 1970 i a 547 h. el 1981).
Abunden els tallers de sílex a l'aire lliure i les balmes i coves amb restes prehistòriques, i també gravats i pintures rupestres.
Sota la dominació islàmica Siurana fou cap d'un valiat i constituí el darrer baluard àrab a Catalunya. A l'edat mitjana en fou la capital la vila de Prades, centre del comtat de Prades.