El Museu de Tortosa. Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre és un museu situat a l'edifici de l'antic escorxador municipal de Tortosa. S'inscriu al Registre de Museus de Catalunya amb la categoria de museu comarcal.[1]
El fons municipal disposa de col·leccions d'arqueologia (epigrafia, ceràmica, numismàtica, etc), d'etnografia i art –pintura i escultura– amb materials provinents del Baix Ebre i de comarques veïnes que suposen més 5.000 registres.[2] Dintre del seu catàleg hi ha, fins i tot, dos carros de bombers del segle XIX.
El centre va obrir portes el 29 de setembre de l'any 2012 i està gestionat per l'Ajuntament de Tortosa. Maria Josep Bel Fornós (Tortosa, 1957) n'és la directora.
El Museu[]
La sala d'exposicions permanent ocupa una superfície aproximada de 600 m2, distribuïda en un espai a dos nivells. Hi ha un total de sis àmbits on s'expliquen la història de Tortosa i la del seu territori d'influència, des de la prehistòria fins a l'actualitat. Així en el primer nivell s'hi troba: I-Els orígens, II-Els ibers, III-La Dertosa romana i IV-Turtuxa; i en el segon nivell: V-Al centre de la Corona d'Aragó i VI-La Modernitat. S'exposen peces representatives de cada període històric procedents de les col·leccions municipals[3] i d'altres museus que les han cedit en dipòsit. [4]
Història del Museu[]
Orígens i Guerra Civil[]
El museu té el seu origen en l'antic museu municipal, dit de la Ilercavònia, creat el 25 de juliol de 1900 a partir de les troballes arqueològiques recollides per Joan Abril i Guanyabens (1852-1939). L'1 de setembre se'n feia la inauguració[5] als baixos de les escoles de la Mercè de Tortosa.[6] Entre l'1 de novembre de 1910 i el 1997 el Museu va ocupar l'antiga església de Sant Domènec que el 1906 fou cedida a l'Ajuntament. El maig de 1911 se traslladà a Sant Domènec el gran armari de l'Arxiu (s. XVI) de la Casa de la Ciutat. Podria dir-se que llavors l'Arxiu passa a tenir una situació de major pes respecte al Museu. Des d'octubre de 1902 se’n succeeixen els directors i després del pas de Federico Pastor i Lluís,[7] l'1 de novembre de 1921[8] Enric Bayerri i Bertomeu es converteix en el director de la institució fins el 6 d’agost de 1936 quan el deixa en mans del porter Ramon París. Va recuperar el càrrec el 1939 i fins el setembre de 1958.
Respecte el Museu el propi Bayerri deixaria escrit: Hasta la terminación de la guerra el primero de abril de 1939 el local del Museo fue materialmente invadido y convertido en campo de explotación y saqueo, no por analfabetos intrusos solamente, sino por rateros que supieron escoger lo más valioso y selecto de su contenido (...); Los cuadros que en número de cuarenta y tantos adornaban las paredes fueron objeto de preferente saqueo. Los primeros en desaparecer fueron los de mayor precio y mérito (...); Solamente en dos ocasiones recibí, por manos de dos sacerdotes de Barcelona, varios tomos de nuestro Archivo y colección de monedas selectas, que bajo secreto de confesión fueron entregadas para su devolución (…); La colección del Museo era antes de la guerra de liberación en extremo valiosísima, así en manuscritos como en objetos arqueológicos. La Colección numismática[9] era de las más valiosas de Cataluña. Al terminar la guerra el local del Museo era un montón de escombros, entre los cuales se ocultaban solamente unas cuantas lápidas romanas que por su enorme peso fueron allí abandonadas. Las vitrinas estaban vacías, los marcos sin sus hermosos lienzos, los bustos mutilados (...); El número total de objetos ascendía a más de ocho millares, perfectamente inventariados y catalogados. (...); Los lienzos de los cuadros grandes fueron recortados de sus marcos y arrollados en cañas de bambúes de las cuales había notables ejemplares en el Museo (...).
En efecte la guerra civil afectà les col·leccions municipals: se va perdre el dipòsit de 6 quadres de l'Estat espanyol (Reial Ordre de 10 d'octubre de 1901),[10] la pintura Els darrers moments de Felip II (1885; 400 x 600 cm) d'Antoni Casanova, dos quadres de Julio Moisés Fernández de Villasante i 5 quadres de l'escola flamenca amb paisatges i espectacles bèl·lics.
Després de Bayerri[]
El 6 de juny de 1960 Jesús Massip es fa càrrec del Museu-Arxiu que es trobava en un estat lamentable:"les finestres tapiades a mitges, els tèrmits per tot arreu; era un lloc fosc, sense aigua ni llum, desordenat i polsós." En menys d’un any es realitzaren les obres més necessàries. Entre el 1974 i el 1979 però la UNED utilitzaria l'església com a paranimf i no seria fins el 1986 que es duria a terme una reestructuració del Museu que seria motiu de gran notícia de premsa. El 1992 Massip deixa el càrrec i el 1997 el Museu tanca enmig de la precarietat malgrat que s'hi van organitzar algunes exposicions testimonials com la del Pont de Barques. Aquell mateix any l'Arxiu passaria a ocupar el Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties, als Reials Col·legis de Tortosa.
L'antic escorxador, el nou centre cultural[]
Arran de la recuperació del recinte de l'Escorxador l'any 2007 va passar a disposar-se de la Sala d'exposicions «Antoni Garcia» i l'any 2010 el pavelló 11 ja acollia la nova Sala de Reserva de 155 m2.
El gener de 2011 l'Ajuntament de Tortosa va presentar el projecte museològic i museogràfic del futur Museu i l'any 2012, finalment, s'inicià la nova etapa de la institució per bé que encara incipient. El maig de 2014 arribava el reconeixement com a museu comarcal i no seria fins a l'any 2022, deu anys després de l'obertura, que s'iniciava una primera ampliació amb una sala destinada a l’escultor Agustí Querol i als pintors Antoni Casanova i Francesc Gimeno que s'havia d'obrir a principis de 2023.[11] Malauradament continua sense haver-hi previsions per a l'obertura de noves sales com podria ser una dedicada a l'antiga Dertosa.
Vegeu també[]
- Museu Comarcal del Montsià
- Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar
- Arxiu Capitular de Tortosa
- Arxiu Comarcal del Baix Ebre
- Història: Segle XI - Segle XII - Segle XIII - Segle XIV - Segle XV - Segle XVI - Segle XVII - Segle XVIII - Segle XIX - Segle XX.
Notes i referències[]
- ↑ Resolució CLT/1462/2014, de 14 de maig, per la qual s'inscriu un museu al Registre de Museus de Catalunya (DOGC, número 6.651, de 26/06/2014).
- ↑ El 2003 l'IMACT va signar un Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per catalogar el patrimoni municipal.
- ↑ Entre altres s'hi poden veure 16 pebeters ibèrics del Bordissal; la inscripció dedicada al soldat del trirrem Mart de la flota de Ravenna; la làpida de la barca o de Porcia Euphrosyne; un fragment de mosaic de Vil·la romana de Barrugat; una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, on se citen versos de l'Alcorà; un casc de ferro militar -recuperat el 2003 i actualment restaurat- anterior a la conquesta de la ciutat el 1148, ceràmica andalusí, etc.
- ↑ El Motlle àrab descobert al barri de Remolins el juny de 1900 pertany al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) –vegeu l'article Turtuxa-; la pintura de Mariano Ramon Sánchez amb una vista del pont de barques del segle XVIII és un dipòsit del Museu del Prado que anteriorment havia estat exposat al Museo de San Telmo de Sant Sebastià; el plint de marbre blanc (28 x 36 x 20; s. II dC) amb la inscripció Flumen Hiberus pertany al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT; nº invent. 442)…
- ↑ La Verdad d'1/9/1900, pàgina 4.
- ↑ Les escoles van ser enderrocades i al seu lloc va aixecar-se la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
- ↑ Vegeu les fotografies de Josep Salvany i Blanch de l'interior (1914-15): creus del museu i porta de l'antiga casa de la ciutat.
- ↑ Vegeu les fotografies Salvany del 1923: objectes d'influència àrab-1, objectes d'influència àrab-2, escut de l'antic portal de Remolins i altres objectes de l'interior, vista de la nau de Sant Domènec amb el quadre d'Antoni Casanova i objectes del museu.
- ↑ L'any 2023 el fons numismàtic constava de 13.667 peces registrades, de diferents procedències i cronologies.
- ↑ El dipòsit el formaven sis obres: Sant Bru examinant els plànols del Convent (348 x 301 cm) i Sant Bru amb altres religiosos donant gràcies per haber fet brollar aigua d’una roca (341 x 301cm) de Vicenzo Carducci, procedents de la nombrosa col·lecció de el "Monasterio de El Paular" (Rascafría, Madrid) arran de la desamortització; Soldados aterrados ante el pan milagroso (160 x 151 cm; 1668) de Juan Antonio de Frías y Escalante; El martiri de Sant Bertomeu i El Martiri de Sant Joan Evangelista, tots dos de Francisco Collantes; i Diana i Acteó de Matías Jimeno (†Sigüenza, 1657). No se n'ha recuperat cap.
- ↑ Tortosa arrenca les obres d’ampliació del Museu quan compleix els seus deu anys; article del Diari de Tarragona de 10/09/2022.