FANDOM


Pere Ponce Alifonso (Tortosa, 14/10/1964) és un actor.

En l'etapa estudiantil a Tortosa va treballar en diverses obres sota la direcció de l'escriptor Manel Pérez Bonfill. Abans de decidir dedicar la seua vida a la interpretació, Pere se va matricular a la carrera de psicologia, la qual va abandonar en el tercer curs en benefici dels estudis d'Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona.

En els seus inicis Pere Ponce va intervenir en espais televisius com el programa infantil Pinnic i en pel·lícules de Francesc Bellmunt (Pa d'àngel, Un parell d'ous, Ràdio Speed) mentre iniciava la seua carrera en el teatre. Entre 1982 i 1983 va ser dirigit per Ventura Pons en l'obra Tres boleros. A aquesta obra la va seguir, entre 1985 i 1986, El despertar de la primavera, posada en escena per Josep Maria Flotats. En concloure les representacions d'aquesta, Pere Ponce se va incorporar el 1987 al muntatge de Knack. El 1988 se va unir a Amparo Larrañaga, Toni Cantó i Luis Merlo a la gira de Los ochenta son nuestros. Finalment el 1990, en acabar l'obra Restauració, se va iniciar la seua carrera cinematogràfica com a actor protagonista.

Així el 1991, Emilio Martínez Lázaro, el va aparellar amb Ariadna Gil a Amo tu cama rica, on va encarnar a un jove sensible, urbanita. En Alegro Ma Non Troppo, l'actor va encarnar un estudiant de música que descobria la seua heterosexualitat després de múltiples relacions amb amants masculins. Ambdues pel·lícules que -sota el filtre de la comèdia- llançaven subtils crítiques al sistema social vigent en el qual la joventut se trobava desorientada. Entre el rodatge dels dos films, Pere va presentar Pinnic, un programa infantil per a TVE-2.

Consolidat gràcies a aquests tres treballs, Pere Ponce el 1995 va rodar La ley de la frontera a les ordres d'Adolfo Aristarain. Achero Mañas i Aitana Sánchez Gijón el van acompanyar en aquesta llargmetratge que sota el format genèric del cinema d'aventures oferia un retrat de persones que vivien al límit, sense tenir el seu propi lloc al món, i que lluitaven per acabar amb el desigual repartiment de la riquesa. Pere va interpretar a Joa, un jove noble que renega de la seua condició, abraça la causa de la revolució i acaba la seva vida convertit en un perfecte burgès conscienciat, però burgès.

Després d'aquest film, Pere Ponce va apostar per treballs minoritaris, entre els quals va destacar el realitzat per Marc Recha a El árbol de las cerezas (1998), sobre el curs de la vida i de la naturalesa humana i també Atolladero (1997) dirigida per Òscar Aibar. En teatre l'actor va intervenir en una versió de El hombre elefante, que li va valer el Premi MAX al millor actor de repartiment i una candidatura al Fotogramas de Plata.

El 2002 se va sumar a la popular sèrie de televisió Cuéntame cómo pasó (emesa per TVE), encarnant a Eugenio, un capellà de tall progressista que acaba abandonant el sacerdoci. Pere va compaginar el rodatge de la sèrie amb la filmació de pel·lícules com Marujas asesinas, La isla del holandés, No dejaré que no me quieras i Días de futbol en què es va posar en la pell d'un actor que mentia als seus amics sobre la seva carrera cinematogràfica per aparentar certa dignitat.

El 2004 Pere Ponce va iniciar la gira de l'obra teatral ambientada durant l'Holocaust, Himmelweg (Camí al cel, una paràbola sobre la nostra ceguesa davant l'horror i sobre la manipulació de la informació dels poderosos que condicionen la nostra percepció. Pere Ponce donava vida el cap del camp de concentració.

Entre el desembre de 2005 i juny de 2007 va protagonitzar amb Juan José Otegui, i sota la direcció de Juan Echanove, l'obra Visitando a Mister Green -segons l'original de Jeff Baron- on va encarnar un homosexual jueu (Ross) que atropella un senyor major, també jueu (el senyor Green), que havia enviudat recentment.

D'octubre de 2008 a 2010 ha estat representant per tota Espanya l'obra de teatre "Un dios salvaje", de l'escriptora francesa Yasmina Reza. El 24 de maig de 2010 rodà "Floquet de Neu", dirigida per l'argentí Andrés Schaer. En ella, Pere Ponce interpreta el malvat que vol atrapar a Floquet.

Cinema i TV Edit

Cinema:

  • El bosc (Òscar Aibar; 2012)
  • Floquet de Neu (2010)
  • El gran Vázquez (Òscar Aibar; 2010); paper: presentador.
  • Platillos volantes (2003)
  • Días de fútbol (2003, David Serrano)
  • Peor imposible, ¿qué puede fallar? (2002)
  • No dejaré que no me quieras (2002)
  • La isla del holandés (2001)
  • Marujas asesinas (2001)
  • El pianista (Mario Gass, 1998)
  • El árbol de las cerezas (Marc Recha, 1998).
  • Atolladero (1997)
  • Pon un hombre en tu vida (1996)
  • La ley de la frontera (Adolfo Aristarain, 1995)
  • Alegre ma non troppo (Fernando Colomo, 1994)
  • Amo tu cama rica (Emilio Martínez Lázaro, 1992)
  • Chatarra (Félix Rotaeta, 1991)
  • Radio Speed (Francesc Bellmunt, 1990)
  • Un parell d'ous (Francesc Bellmunt, 1985)
  • Pa d'àngel (Francesc Bellmunt, 1984)

Televisió:

  • Cervantes contra Lope (Manuel Huerga; 2016); paper: Cervantes.
  • La Xirgu (TV movie; 2015); paper: Faustino Burrades.
  • El Ministerio del Tiempo (sèrie de TVE; 2ª temporada); paper: Miguel de Cervantes.
  • Merlí (sèrie de TV3; 2015-2016); paper: Eugeni Bosch, cap d'estudis i professor.
  • Los Misterios de Laura (sèrie de TVE; 3ª temp. : 2014).
  • Isabel (sèrie de TVE; 2012); paper: Gutierre de Cárdenas.
  • 14 d'abril, Macià contra Companys (TVC, 2011); paper: Lluís Companys.
  • Falsa culpable (2004).
  • Cuéntame cómo pasó (sèrie de TVE; 2002-2007); paper: padre Eugenio.
  • Jacinto Durante, representante (2000).
  • La memoria dels Cargols; episodi: Els Pastorets (1999); paper: folklorista Higini Peix i Cirera, 1909.
  • Tot un senyor (1989).
  • PINNIC (TVE, 1992); paper: Tirant

Teatre Edit

  • Tres boleros (1982)
  • El despertar de la primavera (1985)
  • Fantasio (1986)
  • Knack (1987)
  • Los 80 son nuestros (1988)
  • El hombre del destino (1989)
  • Restauració (1990)
  • El temps i l'habitació (1996)
  • El hombre elefante (1998)
  • Camino al cielo (2004-2005)
  • Visitando al Señor Green (2005)
  • Un dios salvaje (2008-2009)
  • Pluja constant

Premis Edit

  • Candidat al Fotogramas de Plata al Millor actor de cinema (1994)
  • Candidat al Fotogramas de Plata al Millor actor de teatre (1998)
  • Guanyador del Premi Max de Teatre al Millor actor secundari (1998)
  • Premi Ondas de Cinema (1992)
  • Premi al millor actor Festival de Peníscola (1994)
  • Premi millor actor Generalitat de Catalunya (1984)

Vegeu també Edit

Enllaços externs Edit

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori