La plaça de bous de Tortosa és un antic edifici d'espectacles, ja desaparegut, de Tortosa.
La plaça primitiva va ser construïda el 1843 però el 1881 seria remodelada. S'emplaçava al barri de Remolins, vora el balneari d'en Porcar i s'hi van celebrar espectacles taurins però també mítings polítics[1] o espectacles de circ.
Envoltada per cases mostrava bàsicament una façana al costat sud, que s'obria a l'esplanada de Remolins (actual plaça de la Inmaculada). La façana, senzilla, s'articulava en tres cossos verticals que se dividien en tres franges horitzontals. A la planta baixa presentava tres portes d’accés (a la dreta l'entrada de la zona d’ombra) i les taquilles. Els arcs de ferradura li donaven un aire neomudèjar.
La plaça va arribar a tenir 4.000 localitats. Tenia una arena de 35 metres de diàmetre i constava de dos cossos: a la part baixa una graderia (“tendido”) i a la part superior dos pisos -en estructura de fusta-, on es situaven les grades superiors o “tendidos alts” i “palcos”.
El 1915 la premsa local va fer-ser ressó de la iniciativa en favor d'una nova plaça de Bous,[2] que s'hauria construït en un altre indret de Tortosa,[3] i fins i tot, el 1917, la societat Colomé i Ribes va presentar el projecte de l'arquitecte valencià Demetrio Ribes [4] Marco (1871-1922)[5] però que no va arribar a fer-se realitat. Aquell mateix any -1917-, sent arquitecte municipal Ignasi d'Ayguavives, s'executaren treballs de reparació de la plaça de Remolins.[6]
En plena postguerra, cap al 1943 va ser enderrocada. Al seu lloc avui hi ha habitatges.
L'accident de 1930
El diari Correo de Tortosa de 08/9/1930[7] publicava un article que sota el títol La corrida trágica de ayer descrivia la jornada:
(…) Y salió el tercero, el toro de la desgracia, un torazo bien armado, (…). Y ya en manos de Manolo Martínez[8] éste dióle varios pases con toda clase de precauciones y cuando pudo pinchó. Volvió a tirarse a matar frente al tendido al sol, sacudió el toro con tanta fuerza el estoque que salió disparado como una flecha cayendo encima de los espectadores. Un ¡ay! unánime salió del público cuando vio el estoque hundido en el pecho de un pobre espectador, llamado Juan Gendre Cid, de 32 años, casado, del Arrabal de San Lázaro, de oficio obrero del campo. Al verse herido dijo "ay mare que m’han mort", sacándose el mismo el estoque, Este doblo la cabeza y se desmayó. Se lo llevaron entre tres o cuatro a la enfermería, pero parece que cuando los doctores D. Primitivo y Secundino Sabaté lo vieron, era ya cadáver. El estoque le atravesó el corazón siendo la muerte instantánea. También otro espectador se hirió con el estoque en los dedos de la mano. (…) se nos dice que Manolo Martínez, que salió llorando, de pesar, de la plaza ha donado a la familia del fallecido, mil pesetas. (…).
Vegeu també
Notes i referències
- ↑ Vegeu la fotografia d'un míting tradicionalista a la plaça de bous publicada per Mundo gráfico de 12/04/1933 (pàgina 12).
- ↑ El Restaurador de 26/3/1915.
- ↑ El Restaurador de 9/10/1917. Vegeu també la pàgina 2 del número 2.689 de l'11/09/1917 (article Nueva Plaza de Toros).
- ↑ El Restaurador de 21/9/1917.
- ↑ Autor de l'Estació del Nord de Barcelona i la de València.
- ↑ El Restaurador de 22/3/1917, de 21/4/1917, etc.
- ↑ Vegeu també Heraldo de Tortosa de 9/9/1930.
- ↑ El famós toreró valencià Manolo Martinez Solaz (València, 1901 - Benimàmet, 10/03/1966) conegut també com el "Tigre de Ruzafa" va ser un dels toreros més famosos del moment, tant a Espanya com en molts països Iberoamericans, sobre tot pel seu valor front als bous. Es va retirar a València el 25 d'abril de 1948.
Bibliografia disponible
- 25 anys. Associació de Veïns Pintor Casanova de Remolins. Impremta Querol SL. DL: 1947-2009
- La plaça de Bous de Tortosa (pàg 85…) dintre de La Tortosa d'antany i d'avui de M. Pilar Forés. ISBN: 84-86302-37-4.
Enllaços externs
- Wikipedia (castellà)