Ilercavònia
Advertisement
Nus antitransvasament

El nus és el símbol del moviment antitransvasista i el blau el seu color.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) és un moviment social articulat en un plataforma cívica creada en l'assemblea celebrada al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa el 15 de setembre de 2000 per a la implantació d'una nova cultura de l'aigua, contrària a la política de transvasaments projectada pel Govern espanyol del Partit Popular el qual comptava amb el suport de la Generalitat de Catalunya governada per Convergència i Unió.

Pel que fa al riu Ebre la plataforma ha denunciat les conseqüències que nous transvasaments suposarien per al Parc Natural del Delta de l'Ebre. Durant la seua trajectòria, la Plataforma ha rebutjat i demanat la paralització del transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics, contemplat a la Llei 10 de 5 de juliol de 2001 (BOE número 161 de 6/07/2001) del Pla Hidrològic Nacional mitjançant la qual s'haurien derivat aigües cap al nord (províncies de Barcelona i de Tarragona) i cap al sud del riu Ebre (províncies de Castelló, de València, d'Alacant, regió de Múrcia i província d'Almeria). Aquesta llei va ser modificada per la Llei 11/2005 de 22 de juny (BOE número 149 de 23/06/2005) en la qual s'exposen les deficiències ambientals i econòmiques del projecte.[1]

Dintre de la PDE s'agrupen tot d'entitats i entre elles cal destacar la Coordinadora Antitransvasament entitat pionera en la denúncia dels perjudicis ambientals, socials i econòmics que ha comportat, per a les Terres de l'Ebre, el minitransvasament de l'Ebre cap a Tarragona i en l'oposició als intents de macrotransvasament projectats pel que fou ministre Josep Borrell (PSOE).

El 2005 la PDE va rebre la Creu de Sant Jordi,[2] ostentant també la medalla d'or de la ciutat de Tortosa (març de 2007).

En l'actualitat la PDE denuncia el reobrament del Canal Xerta-Sénia com una infraestructura sobredimensionada per al reg darrera de la qual s'amagaria un transvasament cap a la província de Castelló així com la construcció de diversos pous a la localitat de Vinallop (Tortosa) per al Consorci d'Aigües de Tarragona arran de les obres de descontaminació del pantà de Flix o el Pla de Conca de l'Ebre.

Vegeu també

Notes i referències

  1. Llei 11/2005 de 22 de juny publicada al BOE número 149 de 23/06/2005 mitjançant la qual se modifica la Llei 10/2001 de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional.
  2. Decret 153/2005, de 12 de juliol, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4.431 de 21/07/2005).

Bibliografia:

  • Con el agua al cuello. 55 respuestas al Plan Hidrológico Nacional. Josep Maria Franquet. Littera Books SL, 2001. ISBN 84-931725-5-3.
  • El Plan Hidrológico Nacional a debate. Pedro Arrojo Agudo (coord.); Fundación Nueva Cultura del Agua, 2001. ISBN 84-88949-44-8.
  • La lluita per l'Ebre. El moviment social contra el Pla hidrològic nacional. Diversos autors; Editorial Mediterrània, 2002. ISBN 84-8334-417-3.
  • El saqueo del agua en España. Un "paseo militar" por España y Portugal. Josep C. Vergés; Ediciones la Tempestad SL, 2002. ISBN 84-7948-047-5.
  • El Plan Hidrológico Nacional. Una cita frustrada con la historia. Pedro Arrojo Agudo; RBA Libros SA, 2003. ISBN 84-7901-997-2.
  • Avaluació crítica del Pla Hidrològic Nacional i proposta per a una gestió sostenible de l'aigua del Baix Ebre. Narcís Prats i Carles Ibañez; Institut d'Estudis Catalans-Secció de Ciències Biològiques; Barcelona 2003. ISBN 84-7283-693-2.
  • La ciudadanía se moviliza. Los movimientos sociales en España. Josep Pont Vidal; Flor del Viento Ediciones; Barcelona 2004. ISBN 84-89644-91-8.

Enllaços externs

Advertisement