El pont del ferrocarril és el pont més antic que es conserva a Tortosa. Obra de l'enginyer José de Echagaray (1832-1916), es va començar l'any 1867 i es va acabar un any després per a donar servei a la línia Barcelona-València. El viaducte metàl·lic original del pont, i també els seus pilars, van ser substituïts pels actuals entre el 1911 i el 1913, aquesta vegada de la mà de La Maquinista Terrestre i Marítima. Durant la Guerra Civil Espanyola bona part del pont va ser dinamitat per l'exèrcit republicà (abril de 1938). Posteriorment, es va reconstruir mimetitzant-ne l'aparença anterior a excepció del tram més proper al marge esquerre del riu Ebre.

El tram ferroviari Tortosa-Santa Bàrbara-Freginals va entrar en desús amb l'entrada en servei del Corredor del Mediterrani.^[1] Des del 2010, el Govern de l'Estat tenia previst reconvertir-lo en pont peatonal. Les obres de rehabilitació van iniciar-se el setembre de 2011.^[2]

Com la resta de ponts de la ciutat, forma part del Catàleg d'edificis i elements arquitectònics de caràcter històric de Tortosa. Una particularitat d'aquesta infraestructura, que té una longitud d'uns 230 metres (uns 165 m. salven el riu), és que marca el límit de la zona marítimoterrestre.

Referències Edit

1. ↑ La nit del 9 d'agost del 1996 el Talgo Montpeller-Castelló-València es va convertir en l'últim tren de llarg recorregut que va utilitzar esta infraestructura. Tortosa es convertia així en estació terminal de trens regionals.
2. ↑ L'actuació permet la continuïtat de la Via Verda del Ferrocarril del Val de Zafán fins al Delta de l'Ebre i inclou la supressió del tram existent sobre la Rambla de Felip Pedrell.

Vegeu també Edit

• Llista de ponts i passos del riu Ebre