Llista de ponts i passos de barca[1] del riu Ebre (de la desembocadura a l'Aragó):
- Pont de Sant Jaume-Deltebre
- Passos de barca de Deltebre a Sant Jaume d'Enveja (desapareguts)
- Pont N-340 (l'Aldea-Amposta; 1968)
- Pont penjant d'Amposta
- Pont de l'AP-7 (l'Aldea-Amposta; 1977)
- Pont ferroviari del Corredor del Mediterrani (l'Aldea-Amposta)
- Gasoducte
- Pont del Mil·lenari de Catalunya (Tortosa)
- Pont del ferrocarril de Tortosa
- Pont de l'Estat (Tortosa)
- Pont de la Cinta –dinamitat el 1938, sols en resta el pilar central–
- Pas de barca de Cementos Mayor (desaparegut)
- Pont del Llaguter (Benifallet)[2]
- Pas de barca de Miravet[3] –sense motor–
- Gasoducte Tivissa - Paterna.
- Pont de la N-420 (Móra d'Ebre)
- Pont de Móra d'Ebre
- Pont del ferrocarril de Garcia
- Pas de barca de Garcia –inactiu a l'hivern–[4]
- Pont de la C-12 d'Ascó
- Pas de barca de Flix[5]
- Pont de la C-12 (pantà de Flix)
- Pont de Riba-roja d'Ebre
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Els passos de barca més antics van ser els Móra d'Ebre, Xerta i Ascó –riu amunt de Tortosa– i el d'Amposta (s. XIV) riu avall.
- ↑ Manel Trilla va ser el barquer del poble durant 23 anys. Va seguir-lo Antonio Artiola com a darrer barquer de Benifallet. Allí hi va haver el llagut San Juan, el Cardenal –que ara està a Faió– i el Clayre.
- ↑ Els llaüts porten per nom Monturiol i Isaac Peral i fan 13 metres d'eslora.
- ↑ Va recuperar-se el 2009 amb uns llaguts nous, de ferro, ja que els anteriors de fusta van acabar fent-se malbé i van ser vandalitzats. El pas va protagonitzar un anunci del SEAT Ibiza l'any 2015.
- ↑ El gener de 2012 el pas quedava fora de servei i a primers del 2013 entrava novament en funcionament després de les reparacions dels llaüts Ntra Senyora de l'Assumpció i Democràcia. L'any 2022 van ser sotmesos a un profunda restauració, a Vinaròs, i van tornar al servei actiu el febrer de 2023. Els de Flix són els únics llaüts tradicionals de fusta que queden a les Terres de l’Ebre; van ser comprats per l’Ajuntament a la Societat Electro-Química de Flix l’any 1945 que fins aleshores els havia utilitzat com a transport de carbó i pedra de calç.