El port dels Alfacs, anomenat també de Sant Carles de la Ràpita des de la fi del segle XVIII, és un port natural format per la unió de la Banya a la terra ferma mitjançant l'istme del Trabucador. La boca d'aquest port està compresa entre la punta de la Senieta, al sud de Sant Carles de la Ràpita, i la punta del Galatxo, a l'extrem de la Banya. És un dels ports naturals més segurs de la costa catalana per a embarcacions que no calen més de 6 metres.

La costa interior del port pertany als municipis de Sant Carles de la Ràpita i d'Amposta. Al primer, el sector meridional, que correspon a la costa de Dins de la Banya (on, més a l'est de la punta de Palma Marina, es troben les Salines de la Trinitat i el seu moll) i a la platja interior del Trabucador, i, a la banda de terra ferma, el sector entre la boca del port i la gola Vella. A Amposta pertany la resta de la banda septentrional, compresa entre la gola Vella i el racó dels Alfacs; al centre d'aquest sector es troba la torre de Sant Joan, antiga torre de defensa contra els pirates.

Història Edit

El 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja va ser concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s'havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la mateixa illa l'infant Alfons.

Va ser un dels ports autoritzats per Carles III el 1778 a comerciar amb Amèrica.

El 1813, durant la Guerra contra Napoleó, hi encallaren divuit vaixells anglesos en intentar endinsar-s'hi: tretze aconseguiren sortir-ne, però la resta, amb la seua tripulació, va caure en mans dels francesos.

Vegeu també Edit

• els Alfacs