El president de la Generalitat de Catalunya és una de les tres institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament i el Consell Executiu de Catalunya o Govern.
El President de la Generalitat a l'actualitat[]
El President de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya. Concentra dos tipus de funcions: representatives i governatives.
Funcions representatives[]
El president de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l'ordinària de l'Estat espanyol a Catalunya. Li correspon, també, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats autònomes] convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i nomenar els alts càrrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.
Funcions governatives[]
El president forma part del Govern de Catalunya i és qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acció de govern. En aquest sentit, nomena els consellers, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. També pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessió extraordinària i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sol·licitar que s'hi celebri un debat general.
El president de la Generalitat també ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de normes de caràcter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informació que el Parlament sol·liciti al Govern.
La presidència en la Generalitat medieval[]
La presidència de la Generalitat corresponia als diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Braç Eclesiàstic", a excepció del cas de Joan I d'Empúries —diputat del "Braç Militar"—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial.
Presidents de la Generalitat de Catalunya vinculats amb les Terres de l'Ebre[]
Els diputats que foren escollits més d'una vegada apareixen distingits tipogràficament en cursiva el segon cop i només han estat comptats una vegada entre els 128 presidents de la Generalitat.
Núm. | Nom | Període | Ressenya biogràfica |
---|---|---|---|
Entre 1367 i 1375 se suspèn temporalment el càrrec de diputat resident (president de la Generalitat) per decisió de les Corts de Vilafranca (1367), nomenant un regent per a aquest període. | |||
9 | Pere de Santamans | 1381-1383 | Canonge de Tortosa |
18 | Domènec Ram i Lanaja | 1428-1431 | Bisbe de Lleida (1419-1435) i cardenal nomenat pel papa Martí V (1426). El 1429, assistí, amb el cardenal Pere de Foix, al concili de Tortosa, per tal de liquidar temes pendents del Cisma d'Occident. |
41 | Alfons d'Aragó | 1500-1503 | Bisbe de Tortosa (1475-1513) i arquebisbe de Tarragona (1513-1514) |
46 | Joan d'Aragó | 1512-1514 | Castellà d'Amposta. Substituït per incompatibilitat en el càrrec |
48 | Esteve de Garret | 1515-1518 | Ardiaca de la seu de Tortosa. |
53 | Francesc Oliver i de Boteller | 1530-1533 | Canonge de la seu de Tortosa |
56 | Jeroni de Requesens i Roís de Liori | 1539-1542 | Bisbe d'Elna (1533-1542), bisbe de Tortosa (1542-1548). |
66 | Ferran de Lloaces i Peres | 1559-1560 | Bisbe de Tortosa |
70 | Jaume Cerveró | 1572-1575 | Canonge de Tortosa. |
71 | Pere Oliver de Boteller i de Riquer | 1575-1578 | Canonge de Tortosa. |
R | Pere Oliver de Boteller i de Riquer | 1584-1587 | |
75 | Francesc Oliver de Boteller | 1587-1588 | Abat de Poblet (1583-1598) |
R | Francesc Oliver de Boteller | 1596-1598 | Se construeix la façana renaixentista del Palau de la Generalitat. |
86 | Lluís de Tena | 1617-1620 | Bisbe de Tortosa (1616-1622) |
114 | Rafael de Pinyana i Galvany | 1695-1698 | Canonge de Tortosa. |
1714 (15 de setembre): Abolició de la Generalitat per decret del duc de Berwick, com a conseqüència de la derrota de l'11 de setembre. El Decret de Nova Planta, aprovat en 1716, defineix el nou règim que regula el funcionament polític i social de Catalunya. |