Travel
 

Província de Tarragona

De Ilercavònia

La província de Tarragona és una de les quatre províncies de Catalunya. És, de les quatre, la que es troba més al sud i la seua capital és Tarragona. Les ciutats de Tarragona (137.536 h.) i Reus (107.770 h.) són les úniques ciutats de la província amb més de 50.000 habitants (2008).

Està composta per les 10 comarques següents:

Les Terres de l'Ebre representen el 52% del territori de la provincia. Els municipis més extensos són Tortosa i Tivissa amb més de 200 quilòmetres quadrats cadascun. El cim més elevat és el mont Caro (Ports de Tortosa-Beseit) amb 1.442 m i el riu més important és l'Ebre que transcorre pel territori finalitzant en la zona humida més gran de Catalunya: el delta de l'Ebre.

Contingut

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f171717871857187718871900
9.669 11.355 13.368 66.011 137.385 320.593 330.105 348.579 337.964

191019201930194019501960197019811990
338.485 355.148 350.668 339.299 356.811 362.679 431.961 516.078 548.890

19921994199619982000200220042006-
549.417 569.057 574.676 580.245 598.533 631.156 674.144 830.466 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.

Els municipis més poblats, amb dades del 2008, són:

  1. Tarragona (137.536 h.)
  2. Reus (107.770 h.)
  3. Tortosa (35.734 h.)
  4. el Vendrell (34.931 h.)
  5. Cambrils (30.956 h.)
  6. Salou (25.754 h.)
  7. Valls (24.710 h.)
  8. Calafell (22.939 h.)
  9. Amposta (20.652 h.)
  10. Vila-seca (20.039 h.)
  11. Sant Carles de la Ràpita (15.307 h.)
  12. Torredembarra (15.056 h.)
  13. Cunit (11.730 h.)
  14. Deltebre (11.445 h.)
  15. Mont-roig del Camp (11.131 h.)

[edita] Història

Durant les discussions de divisió provincial, la pugna per la capitalitat va ser virulenta entre Tarragona, Reus i Tortosa.

La candidatura de Tortosa (que havia estat capital històrica de vegueria, de corregiment i cap de districte del Departament de les Boques de l'Ebre amb la divisió feta pels francesos) no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre (Xerta, Benifallet i Tivenys) preferien Reus per la seva atracció comercial. Això va decantar el suport de l'àrea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions marítimo-fluvials.

A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del país. En la primera divisió napoleònica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès.

Tarragona tenia el suport del Tarragonès i l'Alt Camp, a més de la Diputació de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la província cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.

La idea de convertir a Tortosa en "la cinquena província" es va revifar durant el franquisme. Si bé no va prosperar cap tipus de modificació existeix una clara diferenciació territorial entre les terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta realitat en l'estructura territorial dels seus departaments doncs el Decret 79/2001 de 6 de març de creació de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre estableix que l'abast territorial de la delegació serà el de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre.

Tanmateix la Diputació de Tarragona, presidida per Josep Poblet[1], va inaugurar el setembre de 2009 la seu descentralitzada de l'organisme a la Casa Ricard Climent (registre general i altres serveis) a Tortosa.

[edita] Notes i referències

  1. Nascut a Tarragona el 2 d'octubre de 1956 és alcalde de Vila-seca des de 1995.

[edita] Enllaços externs