FANDOM


Rafel Joan Sàlvia i Giménez (Tortosa, 1915[1] – Madrid, 21/06/1976) va ser un guionista i director de cinema.

Biografia Edit

Fill d'Antoni Sàlvia Fernàndez[2] i de Josefa Giménez Monner[3] va estudiar al Col·legi Sant Lluís Gonzaga[4] i més tard a la Universitat Autònoma de Barcelona la carrera de Dret.[5]

Va iniciar la seua activitat com a periodista; col·laborà amb Heraldo de Tortosa[6] i fou un dels fundadors i director del diari en català "Ara" editat a Tortosa entre 1935 i 1936. Impartí conferències i el 1935 publicà el seu primer llibre de poemes: Cercador de llums.[7] Acabada la Guerra es traslladà a viure a Madrid.

Si bé la seua carrera se va desenvolupar fonamentalment com a guionista de cinema, també va rubricar com a director alguns dels títols més populars i taquillers de la història del setè art a Espanya.

Va debutar com a guionista el 1950 amb la pel·lícula El final de una leyenda, dirigida per Ricardo Gascón. Poc després el cineasta Ignacio F. Iquino el contractava per als guions de El Judas (1952). Seguirien més de vuitanta títols al llarg de les gairebé tres dècades següents fins poc abans de la seua mort. De la seua ploma van sortir bona part dels títols que durant els anys seixanta i setanta -s. XX- constituiren el gènere que se va anomenar Landisme (en referència a Alfredo Landa) i va establir les bases de la comèdia cinematogràfica espanyola de l'època.

Entre les pel·lícules en les que va fer de guionista (juntament amb altres com Pedro Masó) s'inclouen El día de los enamorados (1959), La gran familia (1962), Atraco a las tres (1962), Sor Citroën (1967), Los chicos del Preu (1967), Un adulterio decente (1969), La tonta del bote (1970), ¡Se armó el belén! (1970), Don Erre que Erre (1970), etc.

Però a més a més se va posar darrere de la càmera per dirigir dos dels títols més emblemàtics de la comèdia costumista madrilenya de l'època: Manolo, guardia urbano (1956) i Las chicas de la Cruz Roja (1958). També va dirigir el melodrama musical Concierto mágico (1952).

Vegeu també Edit

Notes i referències Edit

  1. El Restaurador de 13/02/1915 recull la notícia del seu bateig a Tortosa.
  2. Antoni Sàlvia era fill de l'advocat i notari Antoni Sàlvia Peyró († 1932) i de Rafaela Fernández Giménez.
  3. Josefa Giménez Monner va morir a Tortosa el 30 de desembre de 1931 (Correo de Tortosa de 31/12/1931 i de 02/01/1932).
  4. Heraldo de Tortosa 02/07/1926.
  5. Correo de Tortosa de 27/10/1933.
  6. Heraldo de Tortosa de 26/10/1933.
  7. Heraldo de Tortosa de 23/4/1935.

Enllaços externs Edit