Fandom

Ilercavònia

Ramon Cabrera i Grinyó

2.226pàgines en
aquest wiki
Add New Page
Discussió0 Share
Ramón Cabrera.jpg

Ramon Cabrera

Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27/12/1806 – Wentworth, Regne Unit, 24/5/1877) fou un dels caps militars de les revoltes carlines. Destacà per la seva gosadia i els dots de comandament.

Primera guerra carlina Edit

El carlisme neix en un moment de divisió del país entre la modernitat del liberalisme i el tradicionalisme de l'absolutisme. El carlisme es fonamentarà amb la religió, l'ordre diví i el tradicionalisme més ranci dels vestigis de l'Antic Règim però orientat cap a una alternativa continuista de caire foral i popular cap als territoris històrics de les Espanyes.

A la mort de Ferran VII, el seu germà Carles, s'autoproclamà rei d'Espanya (1833) amb el nom de Carles V. Immediatament, el 6 d'octubre, el general Santos Ladrón de Cegama va proclamar a Carles rei d'Espanya a la localitat de Tricio (La Rioja). Aquest fet marca la data d'inici de la Primera Guerra Carlina.

Ramon Cabrera i Grinyó deixà els seus estudis al seminari per incorporar-se als partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó, que s'aplegaven a Morella al voltant del baró d'Herbers el 1833. El mateix dia 6 de novembre de 1833, al vespre, va arribar a Morella, procedent de València, el baró d'Herbés, Rafael Ram de Viu Pueyo, però la rebelió és aixafada i el baró afusellat.

Afusellat Manuel Carnicer, el líder de les forces carlines d'Aragó i del País Valencià, l'abril del 1835, Cabrera el substituí i donà un gran impuls a la guerra, sobretot per la seva extraordinària mobilitat. Com a represàlies per la mort dels alcaldes de Valdealgorfa i Torrecilla, a la comarca d'Alcanyís, el general Agustí Nogueras feu que el capità general de Catalunya, Francisco Espoz y Mina, fes afusellar la mare de Cabrera a Tortosa el 16 de febrer de 1836. Això va endurir Cabrera, que féu afusellar quatre dones emparentades amb liberals a Vall-de-roures en resposta a l'acció de Nogueras i que es coneixeria a partir de llavors com el Tigre del Maestrat.

Entre setembre i novembre de 1836 acompanyà el general Miguel Gómez Damas en la seua expedició per La Manxa, Andalusia i Extremadura, però el general l'obligà a abandonar-la, i llavors, amb forces reclutades al territori, menà una campanya agilíssima per La Manxa, la Alcarria i terres de Sòria, fins que fou derrotat i ferit a Rincón de Soto (la Rioja) i Arévalo de la Sierra (Sòria).

El 1837, després del combat del Pla del Pou i dels afusellaments de Burjassot, restablí la situació del Maestrat prenent de nou Cantavella i guanyant Sant Mateu. El 29 de juny protegí el pas de l'Ebre de l'Expedició reial, un exèrcit de gairebé una vintena de batallons i tres regiments per intentar la conquesta de Madrid amb intencions d'acabar la guerra. Comandant l'avantguarda carlina acampà a les envistes de Madrid i demanà que la capital fos assaltada però es van haver de retirar. De tornada, s'apoderà per sorpresa de Morella (gener del 1838) gràcies a un audaç cop de mà del tinent Pau Alió, i féu fracassar l'intent del general Oraa de recobrar aquesta plaça forta.

Nomenat comte de Morella i tinent general després de la victòria de Maella (octubre del 1838), obtinguda contra el general Ramón Pardiñas, Ramon Cabrera organitzà un petit estat amb capital a Morella, que fou el centre de l'activitat carlina el 1838, amb serveis a Cantavella, Mirambell i Beseit. Cabrera no acceptà el Conveni de Bergara (1839) i, malalt, es retirà cap a la Catalunya Vella (1840). Després de fer una darrera resistència a Berga, passà a França el juliol del 1840, fet que marca el final de la guerra.

Guerra dels Matiners Edit

El projecte de Jaume Balmes i Antoni Aparici proposava per posar fi a la discòrdia civil el casament d'Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, (fill i successor de Carles, el pretenent carlí); però el projecte va fracassar i Isabel es va casar l'octubre del 1846 amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó i això provoca la rebel·lió iniciada el setembre del 1846 amb l’aixecament de Bernat Tristany a Solsona (un mes abans de l’enllaç d'Isabel II), i que va durar fins el 1849. De fet fou una revolta catalana contra el govern de Madrid. Tristany fou afusellat el 1847.

El 1848 entrà novament al Principat, des d'Osseja (Alta Cerdanya) com a cap suprem de les forces montemolinistes de Catalunya, d'Aragó i del País Valencià, i organitzà un exèrcit de deu mil homes. Guanyà el títol de marquès del Ter en els combats d'Amer i del Pasteral el gener del 1849, on operà en combinació amb els republicans del brigadier Victorià Ametller i fou ferit.

La gran superioritat de les forces governamentals i el fet que la guerra no arrelés fora de Catalunya l'obligaren a refugiar-se a França l'abril del 1849 i, més tard, al Regne Unit.

En aquesta Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina inicià la seva evolució ideològica: els manifestos eren moderats, i hi adoptà una actitud dúctil. Condemnà la guerra civil, les divisions i els odis i afirmà que sostindria les noves institucions promeses pel comte de Montemolín. Va contraure matrimoni el 1850 amb Marianne Katherine Richards, dama anglesa i anglicana de l'alta societat, i el fet de residir al Regne Unit l'allunyaren del carlisme i l'acostaren a conviccions liberals.

Tercera guerra carlina Edit

Quan Carles de Borbó i Austria-Est, el nét de Carles-Maria Isidre, volgué posar-lo al capdavant d'un tercer aixecament carlí i li concedí el títol de duc del Maestrat, Cabrera s'hi negà.

El 1875 reconegué per rei legítim Alfons XII, i aquest el confirmà en el càrrec de capità general i en els seus títols nobiliaris, mentre Carles de Borbó li llevava graus, títols i honors.

Ramon Cabrera ha estat presentat com un sàdic i com un traïdor, bé que darrerament la tendència dels autors carlins ha estat d'integrar-lo entre els seus herois. Féu del terror una arma en la guerra, però la propaganda liberal el denigrà sistemàticament. No li faltaren enemics en el camp carlí, a causa de la seva crítica oberta del propi partit i pel fet de no ésser considerat prou devot. Els caps aragonesos Quílez i Cabañero l'acusaren, sense fonament seriós, d'afavorir els catalans en detriment dels aragonesos.

Record i homenatge Edit

Té dedicada una petita plaça a la ciutat de Tortosa, vora l'edifici de l'Ajuntament. N'hi ha una altra a Cantavieja i té carrers dedicats a Ulldecona i Madrid (prop de l'Estadi Santiago Bernabeu).

Des del 2006 hi ha una estàtua eqüestre del general Cabrera al Castell de Morella obra de l'escultor valencià Josep Manel Garcia Cerveró (Faura, 1950).

A Wentworth, on la seua residència és seu d'un club de golf, avingudes, carrers i cases porten noms com Cabrera, Morella, El Ter, Cantavieja, Ebro i Tortosa.

Bibliografia Edit

  • Javier Urcelay Alonso: Cabrera. El Tigre del Maeztrazgo. ISBN: 84-344-5205-7. Ed. Ariel.

Vegeu també Edit

La bandera de Ramon Cabrera


Enllaços externs Edit

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori