Ilercavònia
Advertisement
S

Sebastià Campos Terré.

Sebastià Campos Terré (Tarragona, 23/01/1911 – Barcelona, executat 05/07/1939) va ser un mestre i periodista.[1]

De petit va traslladar-se a Tortosa on exercí de mestre. Dirigí El Pueblo des de l'any 1931 i fins maig de 1936.[2] Arran dels fets d’octubre de 1934 va ser detingut per la Guàrdia Civil (28-10-1934)[3] i empresonat al vaixell Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona. Va ser alliberat al no haver-hi càrrecs a principis de desembre (Heraldo de Tortosa de 03/12/1934).

Durant la Guerra Civil Espanyola presencià l'assalt a la caserna de la Montaña de Madrid (Quinto Regimiento; Milicias de Acero),[4] lluità a les batalles de Guadarrama[5] i de Jarama[6] -totes dues amb victòria republicana- i als fronts de Toledo[7] i de Madrid.[8]Va ser ferit al front de Castelló[9] i traslladat a Barcelona on arribà a la graduació de comandant, el 1938, del fortí de Montjuïc utilitzat com a presó.

No obstant va ser empresonat pels mateixos republicans a Montjuïc i va ser alliberat pels "nacionals" marxant a França. Retornà a Barcelona i fou llavors capturat. Sotmès a Consell de Guerra sumaríssim va ser afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 1939.[10]

És autor de El Sis d'octubre a les comarques (1935).

Cal recordar que arran de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, la sentència que el condemnà és nul·la de ple dret i el tribunal de l'Auditoria de Guerra que la va emetre il·legal.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. El 31 de desembre de 1936 va casar-se amb Irene Turón Domènech i van ser pares de Victòria (Tortosa, 1937-2024).
  2. El Pueblo de 07/05/1936.
  3. El Pueblo de 29/10/1934.
  4. El Pueblo de 03/08/1936.
  5. El Pueblo de 06/08/1936 (pàgina 2) i el El Pueblo d'1/09/1936.
  6. Lluita de 20/04/1937.
  7. Lluita de 17/05/1937 i de 24/05/1937.
  8. Lluita de 08/09/1937.
  9. El Pueblo de 19/10/1937 (pàgina 2) recull la notícia de la seua hospitalització a València.
  10. El Camp de a Bota (Sant Adrià del Besòs) va ser un indret presidit pel parapet –una muntanya artificial de sorra per a exercicis artillers- i pel castell de les Quatre Torres (Barcelona). S'hi van executar més de 1.700 persones entre el 14 de febrer de 1939 i el 14 de març de 1952.
  • El republicanisme a les Terres de l'Ebre. Diversos autors. Ed. Fundació Josep Irla, 2007. Imp. Serra Indústria Gràfica. ISBN: 84-611-6570-4.
Advertisement