FANDOM


Mapa SerraIrta

Mapa del Parc Natural de Serra d'Irta

Irta1

El litoral de la Serra d'Irta

La Serra d'Irta és un massís muntanyós del Sistema Ibèric i parc natural que s’estén paral·lel a la línea de costa amb un gran nombre de penya-segats, roquissars i cales pràcticament inalterats per l'activitat humana. Localitzada a la comarca del Baix Maestrat, al nord de la província de Castelló, limita pel nord amb la plana de Vinaròs, el Prat de Cabanes-Torreblanca al sud, i la vall d'Alcalà de Xivert cap a l’oest. A l'est, la serra entra en contacte amb la mar amb una successió de cales i penya-segats de diferents altures.

Aquesta va ser declarada Parc Natural pel Govern Valencià mitjançant el Decret 108/2002 de 16 de desembre.

La superfície del parc ocupa 7.745 ha. i afecta parcialment als termes d'Alcalà de Xivert, Peníscola i Santa Magdalena de Polpís.

Geografia Edit

La Serra d'Irta està formada por dues alineacions muntanyoses paral·leles a la mar i separades per la vall d'Estopet. El pic Campanilles és la màxima altura amb 573 metres. En el litoral destaca el penya-segat de la Torre Badum, un dels més alts del País Valencià i que separa el pla dels Pitxells al nord dels plans del Pebret i la Basseta al sud.

La proximitat de la mar condiciona en bona mesura el clima de la serra, el règim de brises actua com a moderador evident del clima, genera una humitat ambiental prou elevada, més patent en la cara oriental del massís muntanyós.

El fenomen càrstic es manifesta de forma moderada a pesar de la constitució bàsicament calcària dels materials. No obstant això, a nivell local, hi ha infinitat de cavitats i avencs dispersos al llarg de la serra; algunes zones exhibeixen el microrelleu del lapiaz, causat per la dissolució de les calcàries i les dolomies al llarg del temps. Entre els avencs i les cavitats subterrànies més conegudes destaquen la cova de Xivert, les coves del Garrofer, la cova del Malentivet, així com l’avenc Manoto i l’avenc dels Bous.

La carstificació dels materials unida a la constant erosió marina, puntualment afavorida per l’enorme violència dels temporals de llevant, provoca múltiples despreniments de grans blocs de pedra als penya-segats, la qual cosa confereix a determinats trams costaners un caràcter singular. Entre els blocs, en ocasions es poden distingir petites cales solitàries i en menor mesura, típiques cales arenoses. Les més conegudes són de nord a sud la cala Ordí, la cala de l’Arjub, la cala del Volante, la platja del Russo, la platja del Pebret, el codolar o serredal de la Basseta, la cala de Torrenova i la cala Mundina.

La mancança de grans altures i la proximitat a la mar no permet la formació de grans barrancs. El més llarg és el barranc d'Irta amb uns 6 km, on hi brollen la font del Mas del Senyor, el Pou del Moro i la Font d'en Canes. Altres barrancs són el barranc de Moles, el barranc de Sant Antoni, el barranc del Volante, el barranc de Rajos, el barranc de la Font de la Parra i el barranc d'Estopet. Hi ha un gran nombre d'ullals que vessen directament a la mar entre els que destaquen les Aigües a la base del penya-segat de la Torre Badum i les Fonts d'Alcossebre.

FloraEdit

Chamaerops humilis (Zingaro)015

Margalló

La vegetació litoral de la serra és un matollar amb el predomini del margalló (Chamaerops humilis) en primera línia de mar, acompanyat del llentiscle (Pistacia lentiscus), el coscoll (Quercus coccifera), d'argelaga (Ulex parvilorus), i l'albada (Anthyllis cytissoides) i el càdec (Juniperus oxycedrus).

Les formacions forestals estan dominades pel pi blanc (Pinus halepensis), que ha substituït després de continuades cremades la carrasca (Quercus ilex rotundifolia), encara present en bosquets aïllats i allunyats de la costa.

El parc acull dues microreserves, una en la cala Argilaga on creix (Erodium sanguis-christi) i l'altra en els roquissars propers a la Torre Badum on creix la principal singularitat botànica del parc natural: l'ensopeguera de Peníscola (Limonium perplexum), endemisme oficialment declarat en perill d’extinció i única representació actual en tot el planeta on habiten uns 200 exemplars.

En l'àrea del Mas del Senyor destaca un petit bosc de ribera format per oms (Ulmus minor) i xops (Populus nigra).

FaunaEdit

El grup de vertebrats més nombrós i ric en espècies és el de les aus, que compta fins amb 75 espècies nidificants al parc natural i el seu entorn més immediat. Els roquissars costaners són un dels hàbitats preferits per l’avifauna de la zona, amb espècies com la merla blava (Monticola solitarius) i el còlit negre (Oenanthe leucura). Entre les petites aus pròpies de matollars i els pinars cal destacar la tallareta cuallarga(Sylvia undata) i el picot garser gros (Dendrocopus major). Entre les auss marines, abunda el gavinot de potes grogues (Laurus cachinnans), també hi ha dues espècies de corbes, la corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i la corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis).

HistòriaEdit

A la serra hi trobem dos castells d'origen musulmà (Xivert i Polpís), dues torres de guaita (Torre Badum i Ebrí) i dues ermites (Sant Antoni Abad, a Peníscola, i Santa Llúcia a Alcalà de Xivert).

Durant el segle XIX s'abandonaren les vinyes a conseqüència de la fil·loxera i durant el segle XX l'activitat productiva es centra al voltant de la producció de carbó vegetal, l'obtenció de calç i la recolecció de palmes tendres de margalló per a teixir cabassos i altres objectes. La transformació dels secans en regadius ha tigut èxit a la part baixa d'Estopet i puntualment als Pitxells, en canvi a la franja costanera la intrusió salina va desbaratar les diferents iniciatives.

L'activitat ramadera fou important gràcies als grans ramats provinents de Terol per passar l'hivern amb condicions climatològiques més suaus. Els darrers anys les ovelles han estat substituïdes per bous braus dels quals encara resten tres ramats.

Els habitants de Peníscola aconseguiren la propietat de la major part dels terrenys de pastura de la serra amb la creació de la Mancomunitat dels Monts d'Irta, coneguda com la Germandat.

Durant el segle XX les autoritats bastiren dos casernes de carabiners per vigilar l'abundant contraband, una en Torrenova, prop de les restes de l'antigua torre de guaita i l'altre al Pla del Pebret que encara resta dempeu però amb avançat estat de runa.

La manca de nuclis permanents de població i el seu allunyament dels nuclis urbans de Peníscola i Alcossebre (municipi d'Alcalà de Xivert) on es disposava de terrenys arran de mar totalment plans i la declaració del parc natural han permés que aquest espai es conserve de manera quasi miraculosa de la urbanització costanera.

Tot i això, l'entorn de la serra pateix contínues agressions derivades de la construcció d'un camp de golf als Pitxells i la construcció d'urbanitzacions a Alcossebre i Peníscola.

Enllaços externs Edit

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori