Fandom

Ilercavònia

Tortosí (llengua)

2.226pàgines en
aquest wiki
Add New Page
Discussió0 Share

El tortosí, és un subdialecte del català nord-occidental (com també ho són el pallarès i el ribagorçà).

Extensió geogràfica Edit

Comprèn el Maestrat valencià, els Ports (menys Olocau del Rei, de parla castellana), el Matarranya (incloent els municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara, Faió i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Característiques lingüístiques Edit

Respecte als trets característics generals del català nord-occidental i del valencià, el tortosí presenta les característiques següents:

Fonètica Edit

Vocalisme Edit

  • Manteniment de la /a/ etimològica en els infinitius traure, jaure, nàixer
  • Palatalització de /a/ tònica en contacte amb palatal = ['ʎɛrk], ['ɛjɣwa], ['jɛjo]
  • Articulació de /a/ posttònica final = [a]: ['pɔrta], ['dɔna]; [ɛ]: ['pɔrtɛ], ['dɔnɛ], ['mesṯrɛ] (masculí: ['mesṯre])
  • Tancament de /e/ àtona > [i] en contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo], genoll [d͡ʒi'noʎ]

Consonantisme Edit

  • /v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b]/[β]
  • Progressiva palatalització, en algunes zones, dels fonemes alveolars africats: dotze > ['dodʒe], pots > [pɔtʃ]
  • Segregació de iod davant de prepalatal fricativa sonora /ʒ/ i fricativa sorda /ʃ/: major [maj'ʒo], boja ['bɔjʒa], caixó > [kaj'ʃo], peix ['pejʃ]

Morfologia Edit

Morfologia nominal Edit

  • Pronoms personals
    • Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
    • Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu...) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
  • Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es), tot i que a la comarca de la Ribera d'Ebre podem trobar les formes reforçades aquest, aquesta
  • Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà
  • Preposicions i adverbis
    • per a = per a, pa
    • menys = menos (és però un castellanisme)
    • després = ancabat, adés, después
    • només que = so que (Terra Alta)
    • aviat = prompte, alego
    • doncs = pos, pus (és però incorrecte)
    • fins a (lloc) = hasta (és però un castellanisme i l'ús no és correcte)

Morfologia verbal Edit

  • P1 Indicatiu Present = canto, parlo, compro
  • P3 Indicatiu Present = canta (sobretot Montsià i Baix Ebre, al sud del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre); cante (Matarranya, Terra Alta, nord del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre).
  • P4, P5 Indicatiu Present = cantem/canteu; cantam/cantau, sobretot a la Terra Alta
  • P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Conjugació (Cj) = cante, cantes, cante/canta, canten; canto/canta, cantos, canto, cànton
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, corregues, correga/corregue, correguen
  • P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, dormigues, dormiga/dormigue, dormiguen
  • P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet: ell vol que natros cantéssem/ell volia que natros cantéssem
  • Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa
  • Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són
  • Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?, baixaràs-me'l lo pot de l'armari?
  • Infinitiu + pronom feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos (Ports, Baix Maestrat, Montsià i Baix Ebre); ascaufâ's, ana-mô'n, agarrâ-les/agafâ-les, minjâ-us (Matarranya, Terra Alta i Ribera d'Ebre)
  • Incoatius -ĪSC- = patixo/patisco, lleigixen, bullixo/bullisco, fugixo/fugisco

Lèxic Edit

Paral·lelismes amb el valencià i el balear Edit

Besada ('petó'), calces ('mitges'), faldetes ('faldilles'), torcar ('netejar')

Paral·lelismes amb el valencià Edit

Debades ('gratuït'), galtada ('bufetada'), bancal ('feixa de terra'), xic/xica ('noi/noia'), xiquet/xiqueta ('nen/nena'), antrompessar ('ensopegar'), bajoca ('mongeta'), poal ('cubell'), granera ('escombra').

Mots genuïns Edit

Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo (camí ramader), escuranda ('vaixella bruta'), vamà que ('pot ser que'), mano/mana ('germà'/'germana'), baldana[1] ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('bitxo'), xeic/xec/ec (vocatiu), dolent ('malalt'), bacó ('porc'), xompo/sompo ('feixuc'), panís ('moresc'), rabera ('ramat'), rendilla ('mosquín petit'), pataca ('patata'), abadejo ('bacallà'), estimar ('fer un petó'), raïl ('arrel').

Des del departament de filologia catalana de la URV s'han elaborat diverses tesis doctorals sobre la variació geogràfica de les Terres de l'Ebre. Els parlars de la Terra Alta han estat estudiats per Pere Navarro; els de la Ribera d'Ebre per Olga Cubells. Estan en curs d'elaboració les tesis sobre els parlars del Montsià a cura d'Àngela Buj; els del Baix Ebre a cura de Carles Castellà; els del Priorat a cura d'Emili Llamas.

Notes i referències Edit

  1. La baldana, l'embotit càrnic més popular de les Terres de l'Ebre, surt documentada en unes ordenances municipals de 1334 establertes per evitar el frau en les llonganisses i en les baldanes. Se precisa que estes s'han de fer de sang i de budell de porc però no s'hi menciona a l'arròs que s'afegirà molts anys després.

Enllaços externs Edit

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori