Ilercavònia
Registrar-se
Advertisement
Tortosa
Escut de Tortosa Bandera de Tortosa
(En detall) (En detall)
Localització

Tortosa (Comarques centrals dels Països Catalans)
Tortosa
Tortosa


Dades
Estat
• Autonomia
• Província
• Vegueria
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
Tortosa
Gentilici Tortosí, tortosina
Superfície (km²) 218,51
Altitud 9 m
Població (hab.) (2022)
  • Densitat
33.890
155,1 hab/km²
Coordenades 40.8110042° N, 0.5209974° E
Sistema polític
Entitats de població

6

Tortosa és la capital de la comarca del Baix Ebre, situada a la província de Tarragona, al sud de Catalunya.

És seu episcopal i constitueix un important centre agrícola, comercial i industrial. El municipi el constitueixen la ciutat de Tortosa i les localitats de Jesús, Bítem, els Reguers, Campredó i Vinallop. Tortosa és cap de partit judicial (fins a 1923 va ser districte electoral, al costat de Roquetes i Gandesa, escollint 1 diputat a Corts des de 1846) i en l'actualitat hi tenen hi tenen la seua seu la major part dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre en configurar-se el seu territori com una vegueria.

Demografia[]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
979 1.154 988 5.343 - 24.977 24.057 25.192 24.452

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
28.097 33.044 35.865 38.269 45.672 43.267 46.376 31.445 29.790

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
29.616 30.430 30.088 29.600 29.481 30.431 31.979 34.266 35.734

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Tortosa és en l'actualitat un dels set municipis més extensos de Catalunya malgrat les diferents segregacions que ha patit el seu terme que havia superat els 500 quilòmetres quadrats al segle XIX (el 1850 es desagrega la veïna localitat de Roquetes; el 1977 Deltebre, el 1978 Sant Jaume d'Enveja i Camarles i el 1983 la localitat de l'Aldea).

El 12 de febrer de 2010 el padró municipal d'habitants reflectia una població de 36.574 habitants (dels quals 8.357 són immigrants -22,58%- de prop d'un centenar de nacionalitats). Tortosa constitueix una conurbació urbana amb la veïna localitat de Roquetes, agrupant a més de 42.000 habitants.

Història[]

Tortosa va ser possiblement la ciutat d'Hibera, capital del territori ibèric de la Ilercavònia. És molt probable que l'assentament principal fos al turó que actualment ocupa el Castell de la Suda. Va ser Dertosa sota l'imperi romà, ocupada el 714 pels musulmans, el 1035 Turtuxa es va convertir en regne de taifa (l'any 2005 van redescobrir-se els antics banys àrabs al barri de Sant Jaume). Una altra etapa d'esplendor va ser durant l'edat mitjana cristiana (conquerida pel comte Ramon Berenguer IV l'any 1148) i al Renaixement, que contrasta amb la pèrdua de pes de Catalunya després de 10 anys de guerra civil (1462-1472). De fet, des de fa uns anys Tortosa celebra unes jornades de recreacions històriques, la Festa del Renaixement. Durant la Guerra de Successió les tropes de Felip V van pendre la ciutat el juliol de 1708. Els francesos l'ocuparen del gener de 1811 fins el maig de 1814. Durant el segle XIX Tortosa es va configurar com un important nucli carlista, encara que sota domini de les tropes liberals. El ressorgiment iniciat durant les primeres dècades del segle XX es va truncar a causa de la Guerra Civil Espanyola, quan la ciutat va quedar pràcticament destruïda pels bombardeigs. La reconstrucció va ser llarga i difícil, i Tortosa va entrar novament en un període de decadència que va agreujar la pèrdua de la creació del polígon petroquímic en favor de Tarragona, la independència dels pobles del Delta de l'Ebre (mal dirigida per la classe política), els caciquismes, el transvasament d'aigües al nord de la província, la falta d'inversions de l'Estat i la ineficàcia dels primers ajuntaments democràtics.

Llocs d'interès[]

Potencial turístic[]

Tortosa és una plataforma ideal per conèixer els atractius del territori basats en diferents pilars: el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit (creat el 2001) i la Reserva Nacional de Caça, la via verda de l'antic ferrocarril del Val de Zafán que connectarà la comarca de la Terra Alta i el Baix Ebre amb el Parc Natural del Delta de l'Ebre, els espais naturals de la serra de Cardó, les coves de Benifallet, els conjunts històrics d'Horta de Sant Joan, Miravet o Arnes, els espais de la Batalla de l'Ebre, les activitats i el paisatge fluvial (Mequinensa-Deltebre), la diversitat de les platges de la Costa de l'Ebre (roca o arena, grans o petites platges i pobles de turisme familiar com l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita, les Cases d'Alcanar, etc), les pintures rupestres de l'art llevantí (Patrimoni de la Humanitat) del Perelló o Ulldecona, el poblat ibèric del Castellet de Banyoles Tivissa, la proximitat amb Morella i Peníscola, etc.

La ciutat de Tortosa posseeix un conjunt històric de notables dimensions (declarat com a tal el 1976)[1] que més enllà del seu recinte fortificat i dels seus altres 3 monuments nacionals se troba esquitxada per tot tipus de construccions o restes arquitectòniques d'especial interès. No tot és visitable, però ja és possible conèixer els banys àrabs vells (redescoberts l'any 2005) així com els nous reconvertits en cafeteries i/o establiments comercials. Malgrat tot el nucli antic està sotmès a un profund i llarg procés de recuperació integral. Entre els projectes que ja s'han fet realitat -agost de 2015- hi ha haver obert la Catedral al riu Ebre. En l'actualitat però existeixen zones no turístiques molt degradades i edificis pendents d'enderroc que no són obstacle per al turista cultural que té molt per veure a la ciutat bimil·lenària.

Fortificacions[]

Castell de la Suda

La Suda de Tortosa

El lloc més destacat entre les fortificacions de Tortosa l'ocupa el Castell de Sant Joan, també anomenat com la Suda de Tortosa. Se tracta d'una impressionant fortalesa que domina la ciutat i el riu. Actualment hi ha un Parador de Turisme.

Altres fortificacions:

Catedral de Santa Maria[]

Www.viajar24h

Imatge del claustre de la catedral de Tortosa

La Catedral de Santa Maria s'inicià l'any 1347 quan va col·locar-se solemnement la primera pedra al bell mig de l'absis el 21 de maig d'aquell any. El 1597, el bisbe morellà Gaspar Punter consagrà el temple. L'absis exterior, la girola amb el doble deambulatori, el presbiteri i les tres naus de cinc trams amb les seves claus de volta destaquen clarament pel seu estil gòtic elegant i refinat.

A l'altar major se pot observar el retaule de Santa Maria de l'Estrella (s. XIV), de fusta policromada, amb escenes del Nou Testament i de la Verge. És una obra excepcional realitzada per a la catedral romànica.

De totes les seves capelles destaca la dedicada a la Verge de la Cinta, el millor exemple d'arquitectura barroca de Catalunya, i la capella de la Mare de Déu del Roser on se troba el sepulcre d'alabastre de Joan Girona (s. XV), el més espectacular de la catedral. Dels antics retaules medievals de la catedral destaca el que Pere Serra pintà per a la Seu tortosina; conegut com a retaule de la Mare de Déu de la cadernera la seva taula central i la predela formen part de la col·lecció de pintura gòtica del Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona. La catedral conserva el retaule de la Transfiguració (s. XV), obra de Jaume Huguet, exposada a la col·lecció museística oberta el desembre de 2007.

El claustre de la catedral (restaurat entre 1999 i el 2000), presenta una forma trapezoïdal i conté una valuosa col·lecció epigràfica als seus murs a més de sis curiosos rellotges de sol. A ell s'accedeix, des de l'exterior, pel portal d'estil barroc de l'Olivera (1705) i des de la porta de "palau". Al voltant del claustre s'articula l'antiga canònica. Es conserva el refectori (menjador), l'Aula Major, el dormitori canonical i l'Aula Minor (on es troba l'Arxiu Capitular) així com altres dependències menors. Sota el claustre es conserva un gran refugi antiaeri construït el 1937.

D'entre les seues obres d'art sobresurt la col·lecció d'orfebreria barroca i renaixentista així com la gòtica. Cal anotar que després del trasllat de béns artístics realitzat per les autoritats republicanes algunes desenes de peces d'alt valor artístic, embarcades a França a bord del Vita a finals de febrer de 1939, encara avui estan desaparegudes. Destaquen també 5 pintures de Vicente López (1 d'elles perduda), 1 quadre de Sant Josep amb el Nen atribuït a Antoni Viladomat, 1 quadre atribuït a José de Ribera (L'enterrament de Crist), 1 arqueta àrab (36 x 24 x 24,5 cm, i una altra d'elles també desapareguda), el cor renaixentista obra de Cristóbal de Salamanca, reinstal·lat al dormitori canonical després de la guerra civil, i tapissos com el que representa l'Últim Sopar entre altres obres d'art. La catedral també conserva, des del 1944, els originals de la làpida trilingüe (la més famosa de tota l'epigrafia hebreo-espanyola; marbre, 67 x 41 x 6 cm, s. VI-VII dC), la làpida àrab de la construcció de les drassanes (944-945 dC; marbre blanc, 54 x 48 x 3 cm), inscripcions romanes i antics capitells visitables al soterrani del refectori.

L'Església Catedral ostenta el títol de Basílica. El juny de 1931 va ser declarada Monument Historicoartístic d'interès nacional juntament amb el palau episcopal.

Palau Episcopal[]

Se troba enfront de la catedral. L'edifici fou construït entre els segles XIII i XIV tot i que a sofert alteracions al llarg del temps com l'ampliació realitzada el segle XVIII (amb un edifici adjacent) i el segle XIX. El seu promotor principal fou el bisbe Berenguer Prats (1316-1340). Antigament el palau limitava amb el mateix riu Ebre però des de la construcció dels murs de contenció de l'Ebre i de la carretera durant el franquisme ja no és així. Malgrat els canvis i malgrat la necessitat de més actuacions de restauració continua sent el palau episcopal més bell de Catalunya. El juny de 1931 va ser declarat Monument Historicoartístic d'interès nacional.

El pati constitueix el nucli principal de la construcció des del qual, una àmplia escala voladissa permet l'accés al primer pis on se conserven dos galeries, formades por arcs ogivals sobre esveltes columnes de fust cuadrilobulat i capitells amb decoració vegetal. En aquest mateix primer pis s'hi localitza la capella del Palau, l'element més destacable del conjunt, a la que s'accedeix a través d'una espaiosa sala gòtica. La façana interior de la capella presenta un imponent conjunt escultòric amb restes de la policromia original. L'interior de la capella el complementa una magnífica volta de mitja estrella que s'aixeca sobre petites voltes laterals.

Al palau s'hi troba l'Arxiu Històric Diocesà.

Reials Col·legis[]

És el nom que reben el conjunt de tres edificacions dominiques situades al carrer de Sant Domènec declarades Monument Nacional des del 1974:

  • El Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties. Va ser cedit per l'Església a la Generalitat de Catalunya per a allotjar l'arxiu històric de la ciutat des del 1997. És l'edifici renaixentista més reeixit del Principat de Catalunya.
  • El Col·legi de Sant Jordi i de Sant Domènec (1578). Devastat pels bombardejos franquistes (1937-1939), només se'n conserva la portalada renaixentista amb la inscripció DOMUS SAPIENTIAE, és a dir, casa de la saviesa doncs va ser l'antiga universitat. Propietat de la Generalitat des del 2001, el maig de 2003 es va convertir en la seu dels serveis territorials del Departament d'Educació i de l'Escola Oficial d'Idiomes (2004).
  • L'església de Sant Domènec. Amb portalada renaixentista i interior de cànons gòtics, és un dels béns desamortitzats el s. XIX, quan es va convertir en instal·lació militar. El 1906 va ser cedida a l'Ajuntament i entre 1910 i 1997 va acollir l'antic Museu-Arxiu Municipal. Des de 2007 està destinada a saló noble de la ciutat.

Durant les excavacions arqueològiques (2007) del carrer de Sant Domènec van aparèixer les restes d'una muralla ibèrica (s. III aC) així com ceràmica i àmfores fenícies del s. VII aC que constitueixen el nivell arqueològic més antic localitzat a la ciutat.

Palaus[]

La Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i les actuacions desafortunades han fet desaparèixer palaus i cases nobles de la ciutat. En l'actualitat en el Conjunt Historicoartístic (BOE 25/03/1976) se conserven els següents:

  • Palau Montagut. Situat al carrer de Santa Anna número 3-5 des de 1982 és la seu de la Comunitat de Regants del Canal de l'Esquerra. El seu aspecte actual és fruit de la reforma realitzada per Na Carme Nogués, vídua del segon comte de la Torre de l'Espanyol a finals del s. XIX (l'arquitecte August Font Carreras va firmar el projecte).
  • Palau episcopal romànic (no visitable). Situat davant del palau episcopal gòtic sols conserva elements estructurals (contraforts, arcs i columnes interiors).
  • Palau Despuig (després de la família dels Corder), s. XV. Ubicat al costat del palau Oriol va ser restaurat parcialment entre 1952-1956. Destaca la gran escala del pati interior, la seua galeria gòtica i les bigues policromes dels seus sostres restaurades el 1993.
  • Palau Oriol. Situat al carrer de la Rosa és l'antic palau dels Marco, després del marquès de Bellet i de Mianes i finalment d'En Damià d'Oriol, marquès de Santa Coloma. El 1969 va ser adquirit per la Diputació de Tarragona que el va recuperar entre 1971-1974. Presenta embigats policroms i un pati de cert interès.
  • Palau Capmany. Situat al carrer de la Rosa va ser el palau de la comtessa de Vallcabra. Destaca la seua façana encoixinada (s. XVIII), la barbacana (o ràfec) amb cassetons del seu sostre i el pati interior.
  • Casa palau Abària-Aldana. Després de la polèmica sorgida el 1998 respecte a la seua conservació o el seu enderrocament l'edifici va ser cedit a la Generalitat de Catalunya, que el va reobrar entre els anys 2003-2005. Situat al carrer Montcada, enfront del convent de la Puríssima (s. XVII), és la seu territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya. Al seu costat, formant part d'una plaça, es troben les restes de l'antiga església dels Dolors destruïda durant la guerra civil espanyola. Al mateix carrer es troben encara avui altres cases nobles com el número 9 i el número 18 que fou palau del marquès d'Alós (anteriorment palau dels Miravall).
  • Palau Oliver de Boteller (o Casa Villòria), s. XV. Declarat Bé d'Interès Cultural és la seu territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seua façana va ser traslladada el 1968 des del seu emplaçament original 150 metres riu avall, enfront de l'Ebre. En un dels seus angles es va instal·lar -encara que parcialment- una antiga font gòtica monumental del segle XV que fins al 1879 va estar situada a l'actual plaça d'Agustí Querol.

Convent de Santa Clara[]

Santa Clara - Tortosa

El convent de Santa Clara de Tortosa

És un dels convents més antics de la ciutat, ja que va ser fundat l'any 1283. Es troba situat al barri del mateix nom limitant al seu torn amb la muralla medieval del barri del Rastre (primer eixamplament de la ciutat-plaça forta). El convent de clausura va sofrir danys molt greus durant la Guerra Civil Espanyola.

Té un claustre d'estil gòtic, del qual només es conserven dos ales, la nord i l'oest. Els fusts estaven molt malparats i la majoria van ser substituïts en la restauració que es portà a terme el 1997-1998. De l'església, que havia estat dels templers, solament es conserven les cinc arcades d'arc apuntat ben visibles des del mirador que constitueix el castell de Sant Joan.

Llotja medieval (gòtica)[]

De l'antic recinte únicament se conserva el porxo del blat (s. XIV), que el 1933 va ser traslladat des de la seua ubicació original al parc municipal "Teodor González", on roman. Malgrat no tindre l'espectacularitat monumental de les llotges de Mallorca o València, és la més antiga de les conservades en l'antic territori de la Corona d'Aragó.

Edificis modernistes, historicistes, eclèctics...[]

La varietat de les edificacions ofereix un ampli i interessant panorama especialment apte per als amants de la història de l'arquitectura. Entre d'altres es poden trobar:

  • L'Escorxador Públic. Obra de Pau Monguió i Segura projectada el 1905 i construïda entre 1906 i 1908. Se troba al barri de Sant Jaume i acull el Museu de Tortosa.
  • El Palau Montagut. Situat al carrer de Santa Anna. August Font va firmar el projecte de reforma a finals del segle XIX.
  • El Passatge Franquet, 1877. Al carrer ciutat.
  • El Mercat Públic de Tortosa, 1886-1887. Obra dels arquitectes Joan Torras i Guardiola i Joan Abril. Amb 2.650 metres quadrats és un dels mercats més imponents de Catalunya, a l'alçada dels grans mercats de Barcelona.
  • La Casa Pilar Fontanet (coneguda també com a "Casa Grego"). Data del 1909-1910 i està situada al costat del portal dels Romeus (s. XIV) i enfront de l'antic dormitori dels canonges i de la Porta de l'Olivera -un dels accessos al claustre de la catedral-. La seua façana ha estat restaurada (setembre 2011-gener 2012).
  • El Temple de la Reparació. Obra de Joan Abril i Guanyabens inaugurada el 1903. Ubicada al carrer de la Mercè ressalta la seua cúpula de colors ben visible des de diversos llocs de la ciutat. El seu interior bé mereix una visita.
  • La Casa Ricard Climent. Se troba al carrer Montcada, davant el palau Abària. Destaca la seua façana esgrafiada i el seu mirador.
  • La Casa Ramona Sechí. Situada a la plaça Agustí Querol número 4. Al seu costat se pot contemplar una farmàcia de 1933.
  • Els Magatzems J. Benet Piñana. Situats a l'avinguda Generalitat número 3, molt a prop del pont de l'Estat.
  • L'antic Hotel Siboni. Situat al carrer de l'Àngel número 6 aquest antic hotel està ocupat per oficines. Destaca com en la majoria de casos la seua façana.
  • La Casa Josep Bau i Vergés. Ubicada al carrer Berenguer IV número 26, mostra la prosperitat dels comerciants d'oli.
  • La Casa Facund Segarra (o "Casa Matheu").
  • La Casa Salvador Brunet i Sala. Situada al carrer Cervantes 7. És la seu de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa.
  • La Vil·la Mercè (coneguda popularment com la "casa de les torretes"). Construïda al carrer Cervantes. Les reformes sofertes al llarg del temps han fet perdre les cúpules còniques de les seves dues torres i el seu jardí convertit en establiment comercial.
  • La Casa Bernat Grego. Situada al carrer República Argentina.
  • La Clínica Sabaté. Situada a la plaça d'Alfons XII és un exemple historicista poc freqüent reflectit en la temàtica egípcia.
  • La Casa Piñana, 1923. Situada a l'avinguda Generalitat número 105 enfront del parc Teodor González. És una construcció de la segona etapa de l'arquitecte Pau Monguió i Segura a la ciutat.
  • La Casa-xalet Pallarès (Vil·la Alícia), 1906. Encara que eclipsada per construccions modernes destaca pels colors de la seua façana i torrassa. Recentment restaurada (2005) és la seu d'una empresa de construcció. El seu arquitecte va ser Pau Monguió.
  • La casa Manel Camós. Situada a la rambla de Catalunya, al barri de Ferreries, és una exquisida obra de Pau Monguió i Segura (1904).
  • La Casa Doctor Antoni Llorca. Situada al passeig de l'Ebre cantonada amb rambla de Catalunya, a Ferreries, enfront del riu Ebre.

Des d'octubre de 2017 el patrimoni modernista de Tortosa forma part de la Ruta Europea del Modernisme.

Parc Teodor González[]

És la zona verda més emblemàtica de la ciutat i ha estat ben bé fins a finals del segle XX l'únic parc urbà fins a la construcció del parc riberenc dels barris de Sant Jaume-Remolins (parc de la Fira). Tot i en això encara avui és la zona verda de referència de Tortosa.

Conegut inicialment amb el nom de passeig del Temple el parc municipal és el parc de l'eixample i de l'expansió urbana de la ciutat al segle XIX. S'hi pot trobar un passeig central de plataners d'índies de grans dimensions, palmeres datileres, palmeres xilenes, magnòlies grandiflora, pins, bananers, algun cedre, algunes carrasques, etc. Des del 1933 s'hi localitza el porxo del blat (s. XIV) traslladat des del seu emplaçament original. El 1968 es va instal·lar una locomotora de vapor de l'antic tren del Carrilet que entre 1926 i 1967 unia Tortosa amb el Delta de l'Ebre. Esta locomotora, avui centenària, va ser restaurada entre el 2014-2015.

Museus i arxius històrics[]

El setembre de 2012 va obrir al públic el Museu de Tortosa on s'exposa una mostra del fons de l'Ajuntament de Tortosa que supera els 5.000 registres (arqueologia, belles arts, etc). Des de desembre de 2007 la Catedral compta amb una col·lecció museogràfica oberta on s'exposen bona part dels seus importants fons artístics.

La notable tradició arxivística de la ciutat s'ha traduït en l'existència de diferents arxius històrics dels que cal diferenciar-ne tres:

Cal destacar, a més, el parc d'escultures "Jardins del Príncep" inaugurat el 1991. És una mostra d'escultures de Santiago de Santiago ubicada al bell marc dels antics jardins del balneari d'en Manel Porcar al barri de Remolins i als peus de les muralles del castell de Sant Joan. Des de l'abril de 2011 la ciutat ha obert l'antiga església de Sant Antoni on s'exposen 10 passos de la Setmana Santa.

Fires i festes[]

Expo Ebre[]

És la fira multisectorial més rellevant del sud de Catalunya. Des de l'any 2007 (63 edició) ha passat a celebrar-se en el recinte existent al barri de Remolins on disposa d'un pavelló multifuncional dissenyat per l'arquitecte argentí Mario Corea amb 5.000 metres quadrats coberts. En la 64 edició Fira de Tortosa ha ofert a expositors i visitants un total de 15.000 metres quadrats útils i novament un servei de bus gratuït d'accés al recinte.

Festa del Renaixement[]

Se celebra des del 1996 i ostenta el reconeixement d'haver estat declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional i Festa d'Interès Turístic de Catalunya.

Desenes d'actors i espectacles, centenars de ciutadans i comerciants vestits d'època i les tavernes de la Ruta de la Saboga omplen els carrers del nucli antic de festa, música, alegria i color durant 4 dies de la segona quinzena de juliol.

Amb el subtítol L'esplendor d'una ciutat al segle XVI, la Festa rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de tipus lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants de l'existència de la ciutat.

Es representa en tota la seva esplendor la desfilada i parada d'Armes en honor a les banderes de la Vegueria de Tortosa i de la ciutat, en la que participen: el govern de la ciutat, les milícies de defensa, els representants dels barris i dels oficis, els comerciants i mercaders, la ciutadania, i els comediants arribats de totes bandes per a la celebració.

Festes Majors[]

Tenen lloc la primera setmana de setembre, en honor a la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat des de 1863.

Personatges il·lustres[]

Poblacions agermanades[]

Desde 1967 Tortosa s'ha agermanat amb cinc localitats, una d'espanyola i quatre estrangeres:

Enclavaments del municipi[]

Mapa dels enclavaments de Tortosa

Mapa dels enclavaments de Tortosa

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Decreto 559/1976, de 26 de febrero, por el que se declara conjunto histórico-artístico el casco antiguo de la ciudad de Tortosa (BOE, núm. 73, de 25/03/1976).

Enllaços externs[]


editar Municipis del Baix Ebre

l'Aldea | Aldover | Alfara de Carles | l'Ametlla de Mar | l'Ampolla | Benifallet | Camarles | Deltebre | Paüls | el Perelló | Roquetes | Tivenys | Tortosa | Xerta

Advertisement