Turtuxa va ser una ciutat andalusí que correspon a l'actual Tortosa. Juntament amb Lleida constituïa el nucli urbà musulmà més important de Catalunya. Comptava amb una mesquita de cinc naus ubicada als terrenys de l'actual catedral gòtica, alcassaba, banys públics, mercats i unes drassanes on es construïen embarcacions amb la fusta de pi roig del port de Tortosa-Beseit atesa la seua qualitat, gruix i longitud, que els feia especialment útils per als pals de les veles, així com per a bigues dels sostres com les de la mateixa mesquita de Còrdova.

El període d'ocupació musulmana s'establix entre l'any 713-717 i el desembre del 1148, quan la ciutat va ser conquerida per les tropes del comte Ramon Berenguer IV, dels Montcada, de la República de Gènova i per les de l'orde del Temple.

En l'actualitat la localitat compta amb diversos vestigis de l'època. Els banys vells van ser redescoberts l'any 2005 al barri de Sant Jaume baix del castell de la Suda (antiga alcassaba), mentre que els banys nous, que ja eren coneguts, han estat parcialment transformats en una cafeteria i en un establiment comercial. A la planta baixa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo es poden visitar les restes d'una illa de cases amb una via de trànsit dels segles XII-XIII. La catedral de Tortosa exposa en les seues sales museogràfiques una arqueta de fusta i ivori dels segles XII-XIII (una altra d'elles està desapareguda, encara avui, després del trasllat d'objectes artístics realitzat durant la Guerra Civil Espanyola), així com la inscripció que recorda la construcció de les drassanes (any 944-945; 55 x 52 cm, marbre blanc). L'Ajuntament de Tortosa conserva entre els seus fons museístics una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, on se citen versos de l'Alcorà; un casc de ferro militar (recuperat el 2003 i actualment restaurat) anterior a la conquesta de la ciutat el 1148, així com diferents objectes ceràmics. Finalment, el Parador de Turisme-Castell de la Suda conserva una inscripció àrab, un epitafi del segle X amb referències a un governador descobert el 1972, procedent del cementeri islàmic que se troba al propi castell.

De Tortosa també procedix un motlle de pedra del segle X destinat a l'elaboració d'articles d'orfebreria. La peça va ser descoberta el juny de 1900 al barri de Remolins (antic call jueu) i es trobava exposada al museu de la ciutat fins que Joan Abril, arquitecte municipal, es va veure obligat a dimitir del càrrec de director i la va retirar. El 1951, mossèn Lluís Arasa, pròxim a la família de l'arquitecte, va vendre el motlle a l'Ajuntament de Barcelona. En l'actualitat forma part de les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Contingut 1 Setges i expedicions contra Turtuxa 2 Personatges 3 Vegeu també 4 Enllaços externs

Setges i expedicions contra Turtuxa Edit

• 808-809
• 1092-1093
• 1095
• 1097
• 1148 conquesta

Personatges Edit

• Menahem ben Saruq (Tortosa - Còrdova, s. X): filòleg hebreu.
• Abu Bakr Muhamad ibn al-Walid Al-Turtusí (Tortosa, 1059 - Alexandria, 1126): Autor de "Llàntia dels Prínceps".

Vegeu també Edit

• Taifa de Tortosa
• Carta de població de Tortosa

Enllaços externs Edit

• Viquipèdia