Ilercavònia
Registrar-se
Advertisement
Vegueries de la Ilercavònia

Vegueries de la Ilercavònia

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. És una institució d'origen medieval, que van durar des del segle XIII fins al segle XVIII, quan van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta.

Des del segle XX hom anomena vegueria a les regions en què es divideix Catalunya. La llei de Vegueries (Llei 30/2010 de 3 d'agost) estableix 7 vegueries. La creació, modificació o supressió de vegueries ha d'ésser aprovada per llei del Parlament de Catalunya (art. 4.1). I era el febrer de l'any 2017 quan se creava la vegueria del Penedès, la vuitena vegueria.

En territori ilercavó es troben:

Història[]

El veguer, que ve del llatí vicarius (aquell que té una representació d'una autoritat superior), era un funcionari reial que al segle XIII assumia responsabilitats judicials i de representació.

Als segles XVI i XVII, aquesta figura va començar a entrar en conflicte amb les responsabilitats dels poders municipals, on era el batlle el qui tenia aquesta potestat. De la mateixa manera, les vegueries convivien amb altra divisió territorial pròpia de la Generalitat de Catalunya (les veredes i les col·lectes) que exercien competències en matèria fiscal.

Les vegueries, per tant, eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la pròpia Generalitat i els poders municipals.

Als decrets del 27 d'agost[1] i 23 de desembre de 1936[2] es va dividir Catalunya en 38 comarques i 9 regions (agrupacions de comarques). La denominació de regió va ser canviada per la de vegueria l'1 de desembre de 1937,[3] en plena Guerra Civil Espanyola, pel president de la Generalitat Lluís Companys, i per pressió de Rovira i Virgili.

La vegueria avui[]

En la actualitat, l'Estatut d'Autonomia del 2006 (article 2, 83, 85 i 90) reconeix les vegueries com la nova divisió territorial, si bé no determina els límits de cada vegueria, el seu número o el seu pes electoral al Parlament de Catalunya, aspectes supeditats a una llei de divisió territorial i una altra d'electoral.

El 2 de febrer de 2010 el Govern de Catalunya va aprovar el projecte de Llei de vegueries. En aquest se contemplaven ja set vegueries: Terres de l'Ebre, Barcelona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, Girona i Camp de Tarragona. La Llei de vegueries va ser aprovada per majoria absoluta (68 vots) del Parlament de Catalunya el 27 de juliol de 2010 i promulgada el 3 d'agost (DOGC núm. 5.708 de 6/09/2010 i BOE núm. 231 de 23/09/2010).[4] L'article 10 reconeixia finalment a l'Aran un règim especial.

L'Alt Pirineu i la Catalunya Central són les úniques que no tenen definides encara les seues respectives "seus institucionals" (Disp. addicional primera). Tortosa és la seu institucional de la Vegueria de les Terres de l'Ebre.

El 8 de febrer de 2017 el Parlament aprovava la creació de la vegueria del Penedès. El vot favorable de Junts pel Sí (PDeCat+ERC), el PSC, Catalunya Sí que Es Pot i la CUP, que van sumar 94 vots, va permetre que esta vegueria tirés endavant, malgrat els 34 vots en contra de Ciutadans i PP. A més, la cambra va adaptar la llei perquè la comarca del Moianès, creada l'abril del 2015, s'inclogui en la vegueria de la Catalunya Central.

El dictamen aprovat crea la vegueria del Penedès formada per les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, excepte vuit municipis que queden dins la vegueria de la Catalunya Central: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. DECRET pel qual amb l'objecte de reorganitzar l'economia catalana el territori de Catalunya es dividirà en nou regions formades cadascuna per les comarques que s'esmenten (DOGC número 253 de 09/09/1936; pàg. 1.379).
  2. DECRET determinant els Municipis que integren les comarques establertes pel Decret de divisió territorial de Catalunya (DOGC número 360, de 25/12/1936; pàg. 1.166).
  3. DECRET pel qual és canviada la denominació de les Regions catalanes per la de Vegueries (DOGC número 337 de 03/12/1937; pàg. 946 i 947).
  4. Posteriorment es va veure afectada per la Llei 4/2011, del 9 de juny, de modificació de la Llei 30/2010, de 3 d'agost, de vegueries (DOGC número 5.900 de 15/06/2011; BOE núm. 151 de 25/06/2011).

Enllaços externs[]

Advertisement