Vegueria
De Ilercavònia
Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. És una institució d'origen medieval, que van durar des del segle XIII fins al segle XVIII, quan van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta.
Des del segle XX hom anomena vegueria les regions en què es divideix Catalunya. Són les 7 demarcacions electorals, en procés d'estudi i negociació, en les que es vol dividir Catalunya.
En territori ilercavó es troben:
- La vegueria de Ponent. En formen part els municipis del Segrià i de les Garrigues.
- El Camp de Tarragona. En formen part els municipis del Baix Camp, de la Conca de Barberà i del Priorat.
- Les Terres de l'Ebre. En formen part les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
[edita] Història
El veguer, que ve del llatí vicarius (aquell que té una representació d'una autoritat superior), era un funcionari reial que al segle XIII assumia responsabilitats judicials i de representació.
Als segles XVI i XVII, aquesta figura va començar a entrar en conflicte amb les responsabilitats dels poders municipals, on era el batlle el qui tenia aquesta potestat. De la mateixa manera, les vegueries convivien amb altra divisió territorial pròpia de la Generalitat de Catalunya (les veredes i les col·lectes) que exercien competències en matèria fiscal.
Les vegueries, per tant, eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la pròpia Generalitat i els poders municipals.
Als decrets del 27 d'agost i 23 de desembre de 1936 es va dividir Catalunya en 38 comarques i 9 regions (agrupacions de comarques). La denominació de regió fou canviada per la de vegueria l'1 de desembre de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, pel president de la Generalitat Lluís Companys, i per pressió de Rovira i Virgili.
