Ilercavònia
Registrar-se
Advertisement
Xerta
de Xerta la taronja
Escut de Xerta
(En detall)
Localització

Xerta (Comarques centrals dels Països Catalans)
Xerta
Xerta


Dades
L'Assut de Xerta
L'Assut de Xerta
Estat
• Autonomia
• Província
• Vegueria
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
Tortosa
Gentilici Xertolí, xertolina
Superfície (km²) 33,55
Altitud 12 m
Població (hab.) (2023)
  • Densitat
1.164
34,69 hab/km²
Coordenades 40° 54′ 34″ N 0° 29′ 30″ E
Formació
Data de segregació
 
1625
(Segregació de Tortosa)
Sistema polític
Entitats de població

1
Codi postal 43592
Festes 11 de novembre
Patró Sant Martí
Dies de mercat Dissabte
Agermanament Coronel Charlone (Argentina)
Web

Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre. Se troba assentada en un pronunciat meandre, a la dreta del riu Ebre, a uns 12 km riu amunt de la ciutat de Tortosa.

Des de l'any 2009 la localitat celebra la Fira del cítric.

Context geogràfic[]

El terme municipal comprèn 33,55 km². El riu Ebre fa de línia divisòria amb els municipis de Tivenys i Benifallet, a l'est. A ponent, el terme és accidentat, i allà es troben els darrers contraforts orientals del sistema Ibèric. De tramuntana a migdia, llinda amb el coll del Musso, amb Paüls, els colls d'en Gràcia i el tossal de la Cova del Bou, que el divideix amb Alfara de Carles, a l'oest. Al sud coincideix en un tram amb el barranc de la Conca i després torç en diagonal vers el nord, per la dreta i a prop del barranc del Llop, amb Aldover. Els barrancs que drenen el terme són el dels Ullals de la Vall o de les Fonts de Paüls, el barranc dels Fornets i la Vall Orega.

Xerta té una bona comunicació amb Tortosa i Móra d'Ebre, a través de la carretera comarcal (C-12) coneguda amb el nom d'Eix de l'Ebre. Des de Xerta surten camins que s'enfilen cap als Ports de Tortosa-Beseit: les Collades de Baró, les Taraioles i el Pedregal Negre que passa pel Molí del Pont. Antigament tenia connexió ferroviària amb Saragossa per la línia del Val de Zafán, clausurada el setembre de 1973 i actualment reconvertida en via verda (110 Km des del Baix Aragó i fins a Tortosa).

Història[]

L'antic nom del poble era Osikerda, el qual segons els historiadors, pertany a la família dels noms de la Bètica, els primitius habitants de la qual eren els ilercavons i segons algun descobriment arqueològic aquesta estava situada en una partida anomenada actualment els Arenalets, al nord de l'actual nucli urbà. El nom d'Osikerda a portat a diverses hipòtesis, una d'elles la relaciona amb l'antiga ciutat romana d'Osicerda, que encunyava moneda i que no se sap exactament on estava ubicada, es creu que a la part dreta de l'Ebre, entre Catalunya i Aragó.

També existeix informació que durant les excavacions per a la construcció del canal de la Dreta de l'Ebre, a mitjan segle XIX, van aparèixer jaciments arqueològics d'una granja iberoromana però, com que l'obra portava pressa i els constructors no estaven disposats a paralitzar-la, la major part de les restes van ser llençades al riu per les màquines excavadores. L'únic que es va conservar van ser insignificants fragments i uns quants esbossos que actualment es conserven al museu de Tortosa però, la majoria van desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola.

Amb tot, és molt probable que en l'època romana s'hi ubiqués una vil·la romana què, amb el domini dels àrabs, va esdevenir una granja comunal anomenada Ossera, dedicada a l'agricultura i administrada pel taifa tortosí.

Durant l'edat mitjana, Xerta fou reconquerida, juntament amb Tortosa, per Ramon Berenguer IV. Concretament, la trobem documentada a la carta de franqueses que el comte va atorgar als jueus l'any 1149.

Fins l'any 1625, el poble encara depenia de Tortosa a efectes d'impostos. Després d'una sèrie de plets a la cort Reial amb aquesta ciutat, Xerta va aconseguir esdevenir per reial decret una vila independent el 1628. En aquest conflicte va destacar el paper del bisbe de Barcelona Joan Sentís i Sunyer, fill natal de Xerta que arribà a ser virrei de Catalunya entre 1622 i 1626, en defensa de les aspiracions del seu poble.

La vila va patir amb molta intensitat les conseqüències de la guerra dels Segadors (1640-1652), essent saquejada en diverses ocasions. Aquests fets es varen repetir dos segles més tard, a la guerra del Francès (1808-1814). Durant aquest últim enfrontament, les tropes franceses destruiren la històrica ermita de Sant Martí, que estava ubicada al pla de Sant Martí. La situació estratègica a la vora de l'Ebre, explica la principal causa dels continus saquejos que ha patit la població durant els diversos conflictes històrics.

En la Primera Guerra Carlina, al juny del 1837, s'havien fet forts a la població els carlins Ramon Cabrera i Forcadell. Foragitades pel liberal Borso, les forces de Cabrera reocuparen la vila. El 1840 aquest militar carlí hi celebrà una junta amb els seus oficials, per mirar de prolongar la resistència.

A mitjan segle XIX, però, la vila posseïa diferents recursos. Hi havia, segons Madoz, dos hostals i un forn de pa; diversos molins fariners (segons el cens del 1860 eren el Molí de l'Assut, el de Baix, el de Dalt, el de Joana i el del Mig), i dues adoberies. També havia, així mateix, una bassa per a la fabricació de cànem i un forn de guix. Les plantacions d'oliveres, garrofers, tarongers i altres fruiters eren importants, però el camp produïa també blat, ordi, blat de moro, cànem, vi, oli, llegums i fruites de tota mena; es criava bestiar de llana i caprí; hi havia poca caça i força pesca de sabogues, llamprees i altres peixos de riu. Com a indústria, funcionaven els dits molins i factories, i hi havia navegació i traginers per l'Ebre. Les manufactures de la vila i fruits sobrants s'exportaven.

A finals del segle XIX i principis del XX, van existir dos societats que s'encarregaven d'organitzar diferents actuacions per als seus associats i poble en general, és el cas del "Círculo Xertense", anomenat popularment “casino dels rics”, vinculat als propietaris que formaven part de les classes benestants i, en contraposició, el "Centre Obrer Xertenc", fundat el 1915 que tenia com a principal objectiu formar i ajudar a la classe treballadora de la vila. Les dues societats van desaparèixer al finalitzar la guerra civil. El desenllaç del Centre Obrer fou força dramàtic ja que el local va ser cremat durant el conflicte i, posteriorment, confiscat pel comitè de la Falange Española de las JONS.

Xerta té tota l'abundància de l'aigua de l'Ebre, que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims però, encara que sembli una paradoxa, l'horta de Xerta és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i es canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarraïns foren els primers que canalitzaren l'aigua de les Fonts dels Ullals. Varen construir una séquia per conduir les aigües des d'aquest lloc fins al poble, i al voltant d'aquesta, a partir del segle XV, van anar sorgint diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, com és el cas dels tres molins escalonats (el molí de Dalt datat de l'any 1600, el del Mig i, el de Baix del segle XV) que van ser propietat de la destacada familia Oliver de Boteller fins a principis del segle XIX. A partir de l'any 1918 es va instal·lar fins i tot, una central hidroelèctrica que amb part de l'aigua de la séquia generava energia elèctrica per als municipis de Xerta i Aldover.

En el plet sostingut entre Xerta i Paüls sobre el dret de Xerta a usar les aigües de les Fonts, el rei Pere III el Cerimoniós donà sentencia favorable a Xerta, l'any 1383. El motiu era perquè l'ús venia des de temps immemorials. Aquesta aigua rega unes 172 hectàrees de terra, dividida en Horta de Dalt i Horta de Baix. El conreu principal és el taronger, arbre que és representat simbòlicament en l'escut de Xerta.

El principal conreu de secà és l'olivera, amb unes 1.235 hectàrees, els garrofers amb 380 h i els ametlers amb 21 h. Endemés, té 679 h de garriga, 444h de pasturatges i actualment s'han deixat de conrear els cereals per no ésser rendibles. Algunes terres de secà han quedat ermes, conseqüència lògica del desplaçament del treball del camp a la industria i serveis.

Llocs d'interès[]

L'Assut[]

L'Assut de Xerta és un monument d'enginyeria hidràulica. Es troba situat a tres quilòmetres riu amunt de la vila. Es tracta d'una presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375 metres. La seua funció és la de desviar l'aigua cap als canals de reg de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre.

Hi ha qui fixa els primers intents de desviar l'aigua de l'Ebre en plena dominació islàmica, que la iniciativa fou continuada a mitjan segle XII i que no es consolidà fins el 1411, sota la direcció del morisc Mussà Alamí.

És a partir del 1440 quan se'n té notícia més certa.

L'església de l'Assumpció i Sant Martí[]

El primer temple va ser fundat l'any 1325 al emancipar-se la parròquia de Xerta del Castell de Paüls. L'edifici actual però, es va començar a construir com una ampliació de la primitiva església l'any 1580 i s'acabà el 1690, segons indiquen unes inscripcions de la façana lateral que dóna al carrer de Santa Anna. La consagració del temple la va fer el bisbe de Barcelona Joan Sentís l'any 1628. La façana principal que dóna a la Plaça Major va ser reconstruida l'any 1858 i conté elements clàssics renaixentistes, amb dues fornícules simètriques que guarden les estàtues de sant Pere i sant Pau; al centre hi ha un finestral quadrat de pedra i sobre d'aquest un altre circular. La part superior de la façana està coronada per una escultura. L'interior, consta de dos cossos, la nau central amb vuit capelles laterals (dues donen pas al segon cos) i la capella del santíssim, un petita esglesiola amb un important cimbori. En aquesta capella es creu que estava ubicada la primitiva construcció. A la nau central hi trobem l'altar major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpció, imatge que figura al centre del retaule principal. La coberta està formada per voltes de creuer unides amb claus decorades, en una hi apareix l'escut de la vila, el taronger. Dalt de la porta principal hi ha el cor, on abans de la guerra civil hi havia un magnífic òrgan de tubs. També durant la guerra del 1936 va ser despullada de tots els altars que tenia d'un gran valor artístic. A l'esquerra de la nau central destaca la capella de Sant Martí, amb un altar amb el sant muntat a cavall i al fons una pintura al fresc, feta el 1981 per Pere Falcó, que representa, entre altres temes, la "riuada gran" de l'any 1787.

El campanar actual d'estil neoromànic i coronat amb quatre escultures de gossos, una a cada cantó i un parallamps modernista, fou reconstruit l'any 1910 amb la contribució del xertolí absent Fernando Martí. L'anterior construcció datava del segle XVI.

A la façana principal de l'església destaca el limograf de rajoles[1] que senyala les riuades més importants que ha patit la població; la més forta arribà a superar els 10 metres i va succeir l'any 1787.

Cases senyorials[]

Al carrer Major es conserven restes arquitectòniques i les portalades de la casa i la capella del bisbe Sentís (ss. XVI-XVII). La burgesia del poble també va deixar uns edificis dignes d'admirar, amb elements típics de l'època de la seva construcció. Els més ben conservats són casa Ravanals, casa Ceremines (reconvertida en un hotel restaurant), casa Navarro i casa Pau, datades dels segles XVIII i XIX. Fora del nucli urbà hi ha Villa Retiro, coneguda popularment com la "torre del millonari", edifici d'estil modernista-colonial, encarregat construir pel comerciant xertolí Jaume Martí i Tomàs, que es va enriquir exportant productes a sud Amèrica. L'obra data de finals del segle XIX i l'arquitecte fou Josep Fontserè i Mestre, mestre de Gaudí. Actualment s'hi troba ubicat un hotel de cinc estrelles. La qualitat del seu restaurant ha estat reconeguda amb l'atorgament d'una estrella per part de la prestigiosa Guia Michelin (2010).

Els molins[]

Al llarg de la séquia que condueix l'aigua del ullals de les Fonts de Paüls a la vila van anar sorgint, en el pas dels segles, diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, els més importants foren els que formaven part de l'anomenada fàbrica dels tres molins escalonats, ubicats a l'últim tram de la séquia de les Fonts:

El molí de Dalt, construït el 1600, important pel seu entorn, que es troba annex a la bassa de Dalt, construcció d'època medieval.

El molí del Mig, construït a principis de segle XVIII. Actualment se troba en ruïnes.

El molí de Baix, l'edifici principal data del segle XV i és d'estil gòtic, el qual conserva nombrosos elements arquitectònics de l'època com és el cas de l'arc apuntat. També és força important un edifici annex a finals del segle XIX.

Gastronomia[]

  • Plats: arròs de plana, freginat, la fogasseta (entrepà tradicional que se menja el dijous llarder)
  • Dolços: els famosos torrons de Xerta,[2] ametllats, casquetes (les tradicionals són de cabell d'àngel), coquetes de segí, coca de masana, coc dorat.

Ciutats agermanades[]

  • Coronel Charlone (Argentina)

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Restaurat durant els anys 60. La riuada més antiga marcada és del 1617 i l'última la de 1961.
  2. Vegeu l'article La Chertolina.

Enllaços externs[]


editar Municipis del Baix Ebre

l'Aldea | Aldover | Alfara de Carles | l'Ametlla de Mar | l'Ampolla | Benifallet | Camarles | Deltebre | Paüls | el Perelló | Roquetes | Tivenys | Tortosa | Xerta

Advertisement